Preacord del govern espanyol i els sindicats majoritaris per al nou estatut del becari

El govern espanyol i els sindicats CCOO i UGT han arribat a un preacord per tirar endavant el nou estatut del becari, un text sobre el qual els diferents actors porten més d'un any treballant i que no compta amb el suport de la patronal. Atesa la convocatòria d'eleccions del 23 de juliol, és molt probable que la norma s'hagi de confeccionar amb la forma d'un reial decret llei que tramitaria la Diputació Permanent del Congrés, amb les Corts ja dissoltes. Entre d'altres qüestions, el text prepactat prohibeix que els treballadors en formació paguin per fer les pràctiques i preveu compensacions de despeses per desplaçament, allotjament o manutenció.

L'estatut del becari marca també que les empreses "han de procurar una presència equilibrada" d'homes i dones pel que fa als treballadors en període de formació, especialment en els departaments amb menor representació d'algun dels sexes.

El nombre de persones en formació pràctica no podrà superar el 20% de la plantilla total del centre de treball. Amb tot, qualsevol empresa podrà concertar formació pràctica amb dues persones, amb independència del nombre de persones en plantilla.

S'han de respectar els límits i descansos, inclosos festius i vacances. Les activitats formatives no es podran fer en horari nocturn ni a torns, si no és que no es poden desenvolupar d'una altra manera.

Un altre extrem marca que les activitats formatives de caràcter pràctic només es podran dur a terme en una empresa a l'empara d'un acord o conveni de cooperació amb el corresponent centre formatiu autoritzat.

El reglament preveu multes de fins a 225.000 euros en cas d'infracció greu si aquesta es produeix per discriminacions per raó d'edat, discapacitat, retribució, jornada, formació, promoció, sexe, raça, religió o conviccions polítiques, entre d'altres.

El sindicat UGT ha celebrat que "després de molt més d'un any de negociació" l'acord és "imminent", i ha subratllat que recollirà "gran part de les demandes sindicals", com ara la definició "clara" de las pràctiques per evitar fraus, la compensació de despeses o l'establiment d'un règim sancionador "efectivament dissuasiu".