Lletres de canvi

Conversa sobre energia elèctrica

Jordi Valiente i Salvador Relat

El canvi climàtic, la manca d’aigua, la guerra d’Ucraïna, la covid, la prima de risc, la crisi immobiliària. –Creus que podem parlar de més dimonis? - Doncs sí, segur que sí! A cops em sento aclaparat. Tinc la sensació que tot ho fem malament i no rectifiquem. Però. És cert això?

Fa deu anys un dimoni anomenat «forat a la capa d’ozó» ens feia reflexionar sobre el que fem, el 1989 es signà l’acord sobre els fluorocarbonis hidrogenats (HFC),  se’n llançaven a l’aire 815.000 tones mètriques de consum mundial i al 2014 ja només n’eren 156 tones. I la davallada d’aquestes emissions ha tingut el seu fruit, es preveu que el seu tancament total serà a partir del 2040. 

Renoi!, doncs ja no és una amenaça, potser sí que fem alguna cosa bé. Sí, una és el consum d’electricitat per habitant a l’Estat peninsular, hem passat de gastar 746 W per habitant en màxim el mes de juny del 2008 a 547 W enguany, el 2023. Pot semblar poc però els 200 W de menys representen un 27% menys, gastem molt menys que abans. 

I qui ha provocat aquest canvi? El país ha perdut pistonada? Doncs no, el Producte Interior Brut tot i la patacada de la covid ha remuntat i ha anat creixent des del 2009 i avui estem pel damunt de tots els anys anteriors, per tant, amb menys energia fem més coses, generem valor afegit. Hem de recordar noms com els PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya), que van mantenir el PIB en números vermells fins al 2014. 

I què va fer el consum durant aquells moments? El consum elèctric va oscil·lar entre un 10 i un 14% per sota del 2008, any que va assolir el màxim històric de demanda (consum) i el que és el mateix: producció. La covid no fa cap canvi en els valors del consum a l’any 2020, però sí que els efectes de la guerra d’Ucraïna es noten fort el 2022 amb una baixada del 23% sobre 2008 (7% sobre el 2021) i al juny del 2023, anem pel 32% menys de consum que al 2008, sembla que la caiguda del consum industrial n’ha estat el causant. 

És molt un 32%, veritat, i com ha canviat la generació elèctrica, és més verda? La població a Espanya hem passat de 46 milions al 2008 a 48 milions enguany, per tant, hem crescut, i el consum màxim el juny de 2008 era de 34 GW i enguany de 26. I què és un gigawatt? Si agafem una central nuclear com a unitat de mesura, 1 GW és el que produeix constantment, per tant, el màxim del juny del 2008 demanaria 34 nuclears i avui 26. Però quantes nuclears hi ha? Hi ha 7 centrals nuclears, 3 a Catalunya (Ascó 1 i 2, i Vandellòs 2). Les altres són a Extremadura (Almaraz 1 i 2), la Comunitat Valenciana (Cofrents) i Castella la Manxa (Trillo). 

Llavors, amb 7 no fem els 26 GW que anomenaves? A més, quines són les energies no renovables? Hi ha molta discussió sobre què és renovable i què no ho és, pensem en les centrals hidràuliques i la sequera, segurament qualificar-les de renovables no és el més adient, veritat? Avui les no renovables són: cogeneració i residus, cicle combinat (gas natural), carbó i nuclear. Al 2008 n’hi havia una més, el fuel, que va desaparèixer. Pensem en les centrals de Sant Adrià, just al costat de Barcelona, amb tres xemeneies que encara es veuen en arribar amb avió. 

Les considerades renovables són: tèrmica renovable, solar tèrmica, solar fotovoltaica, hidràulica i eòlica. Per comparar, el dia 6 de juny, aquest dimarts, al sistema elèctric peninsular, el cicle combinat va donar 6,8 GWh en el moment de màxim i en el mateix moment la solar fotovoltaica en va fer 7,6 GWh , l’any passat en la mateixa data només van produir-ne 1,9GWh. Podem dir que enguany hi ha més generació solar que cicle combinat, i més que les nuclears, que en aquell moment feien 5 GWh (n’hi havia dues de parades)

Podem estar satisfets amb la quantitat de generació renovable? Sí i no, sí perquè el 2008 només era el 30% de tota la producció i ara és el 57% segons si fa aire i sol. I no, perquè de nit i quan no fa aire ni sol, hem de gastar gas i nuclears. 

Això passa a tot el sistema elèctric peninsular? Doncs no, Catalunya és el pitjor exemple a tenir en compte, les renovables són només el 15,6%, la fotovoltaica només és un 2% i l’eòlica el 5,8%. Hi ha molta oposició a implantar tant parcs solars com eòlics, les esmenes identifiquen les afectacions a les aus, els quiròpters, els sòls agraris, la pagesia i seu relleu generacional, el paisatge i l’impacte visual. En el fons els     terrenys són en llocs on ho estan passant malament i no veuen com totes aquestes instal·lacions els poden afavorir. 

Moltes de les consideracions són anteriors a aquest projectes de parcs, per tant, mostren que la nostra societat no els ha cuidat prou. Demanen que la indústria lideri el canvi de teulades d’uralita per teulades solars, en aquest punt hi trobarem sempre professionals que ajudin els empresaris a implantar més instal·lacions de generació renovable, just en el punt on es consumeix i a les hores que hi ha sol i vent, i aconseguim pujar aquest 15,6% tan trist i menut que tenim ara, recordem que el conjunt del sistema elèctric peninsular va pel 57%, tot i el llast que provoca Catalunya. Si s’ha aconseguit tancar el forat de la capa d’ozó, també podem generar electricitat just al lloc on es consumeix. A Bufalvent tenim un exemple d’aquest desenvolupament amb Manresa Il·lumina com una de les primeres comunitats energètiques a tot l’Estat.