Els canvis són ara

Rebo el butlletí electrònic d’Eurocat, el Centre Tecnològic de Catalunya, amb una de les seus a Manresa, i en l’editorial, Xavier Torra, el seu president, ens adverteix que l’ús de l’aigua basat en un model lineal consistent a captar, tractar, emprar, depurar i abocar l’aigua residual al medi ambient s’ha d’acabar en l’escenari actual de sequera. Avisa que el canvi climàtic a la Mediterrània obligarà a assolir un cicle de l’aigua totalment circular. Per aquesta via es minimitzaria l’ús d’aquest recurs, prioritzant l’eficiència, reciclant i reutilitzant l’aigua i retornant-la al sistema hidrològic de forma eficient, preservant els ecosistemes i la biodiversitat. Caldran diverses tecnologies coordinades per afrontar aquest objectiu: tractaments fisicoquímics, digitalització, biotecnologia, desenvolupament i ús de sensors i nous materials. Catalunya va al capdavant en la reutilització d’aigua en un context on a Europa només es reutilitza el 2,5 % de l’aigua residual, un percentatge que puja fins al 10 % a Catalunya. La reutilització i la dessalinització són considerats recursos hídrics alternatius. I en aquest àmbit Catalunya s’alinea amb els altres capdavanters internacionals com Israel, Califòrnia o Singapur. 

La reutilització consisteix a reaprofitar l’aigua sortint de les depuradores de municipis o indústries, aigua no potable, però sí utilitzable en usos com ara el reg, la refrigeració o la neteja; i aprofitar-ne recursos que conté com per exemple els nutrients i, fins i tot, l’energia en alguns casos. Caldrà avançar, diuen tots els experts, cap a un model en el que hi hagi «múltiples aigües» per a «múltiples usos». 

Precisament, el consum eficient i sostenible i la reutilització de l’aigua regenerada són clau per assegurar el creixement del sector turístic sense acabar amb la sostenibilitat. En una jornada recent, al Centre Fluvial del Delta de Deltebre, sobre el tema, s’ha constatat que caldrà avançar acceleradament cap a la separació d’aigües grises per reutilitzar-les en usos secundaris com el reg o la descàrrega de sanitaris, com a mínim. Caldrà insistir en el foment de pràctiques de consum responsable, i educar els visitants i el personal dels establiments turístics sobre la importància de l’estalvi d’aigua. Temo que això no serà possible sense una monetarització del seu consum, de la mateixa manera que es paguen la TV de pagament o les begudes del moble bar. En la jornada, es van donar a conèixer experiències interessants per millorar la gestió dels recursos hídrics com el sistema de reutilització d’aigües residuals de l’hotel Samba de Lloret de Mar o el projecte d’eficiència hídrica que recull l’aigua de la pluja de la masia Can Buch, així com la iniciativa coordinada de l’associació Aliança per l’Aigua promoguda a Eivissa i Formentera per prioritzar el consum d’aigües dessalades i la reutilització de l’aigua. Experiències pilot locals, que han d’ajudar a adaptar-nos a les tendències globals que pronostiquen un creixement mundial del 55 % en l’ús de l’aigua per a l’any 2050, degut al creixement de la pressió de les activitats humanes sobre les fonts d’aigua dolça, amb especial impacte d’escassedat d’aigua a les zones del sud d’Europa i en els territoris costaners.

El butlletí d’Eurocat informa també del desenvolupament de nous mòduls fotovoltaics orgànics, flexibles i semitransparents mitjançant electrònica impresa, que incorporen materials específicament seleccionats per assegurar una absorció de llum complementària amb el creixement de les plantes. Vol dir passos cap a la complementarietat i la simbiosi entre agricultura i producció d’energia: l’agrovoltaisme. Eurecat està treballant en nous mòduls orgànics fotovoltaics que s’elaboraran amb tècniques d’impressió de materials funcionals i estructuració làser, per dotar-los de flexibilitat i del grau de transparència necessari. Segons Ignasi Burgués, director de la investigació, es tracta de tenir un material que, d’una banda, capti els espectres de llum que produeixen energia i en canvi deixi passar els espectres que garanteixin la radiació que necessiten les plantes per créixer de forma simultània. Algun objectiu col·lateral de la recerca pot ser filtrar les radiacions perjudicials per a les plantes o contribuir a reduir l’evaporació d’aigua del sòl, mantenint unes condicions més suaus i aptes per als conreus; o, fins i tot, la prevenció de glaçades o pedregades.

El projecte, conegut amb el simpàtic nom de SYNATRA (Arquitectures sinèrgiques per a agrovoltaisme), farà les proves de camp en plantacions de pomeres a les zones de Girona i Lleida. Una bona notícia per als que som consumidors de poma de Girona o sidra ecològica de la Vall del Lord.