Manresa és la segona ciutat gran catalana amb més pes de les prestacions socials en la renda

Només a Santa Coloma de Gramenet els subsidis suposaven el 2020 un percentatge més elevat que a Manresa sobre l'estructura dels ingressos familiars

Gent passejant per Manresa, durant la Fira de l'Aixada del 2020

Gent passejant per Manresa, durant la Fira de l'Aixada del 2020 / Mireia Arso/Arxiu

Carles Blaya

Carles Blaya

A la capital del Bages, el 28,8% del total de recursos familiars provenien el 2020 (l'últim any disponible a l'Idescat) de prestacions socials. És a dir, pensions contributives i no contributives de la Seguretat Social, prestacions per atur o per protecció familiar i la renda mínima d'inserció, entre d'altres. Només Santa Coloma de Gramenet, amb el 29,2% del total, superava la capital del Bages aquell any, el de l'esclat de la pandèmia, en el grup de municipis catalans de més de 50.000 habitants. La resta de la renda familiar a Manresa el 2020 es distribuïa amb un 55,7% procedent de la remuneració d'assalariats i el 15,5% de l'excedent brut d'explotació (els ingressos procedents dels lloguers d'habitatges i d'activitats empresarials i professionals d'empreses individuals). 

La dada a la capital del Bages contrasta amb el 13,2% que suposaven les prestacions a Sant Cugat del Vallès, el 16% a Castelldefels, el 20,9% a Girona, el 22,1% a Viladecans, el 22,4% a Cerdanyola del Vallès o el 23% a Barcelona, els municipis grans catalans amb el percentatge de prestacions socials sobre el total de la renda per sota de la mitjana catalana, que aquell any va ser del 23,2%

Tanmateix, Manresa va deixar just el 2020 de liderar aquest rànquing, del qual havia estat la primera des que hi ha dades disponibles a l'Idescat, el 2010. La capital del Bages baixava així una posició en la llista de les ciutats amb més dependència de pensions, prestacions o rendes mínimes per conformar la seva renda global.

Quant al total de la renda bruta disponible, a Manresa va ser el 2020 de 1.270.555.000 euros, el que suposava 16.400 euros per habitant. Aquesta quantitat situava la capital del Bages com la novena població de més de 50.000 habitants amb la menor renda per habitant, per sota de Santa Coloma de Gramenet, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Tarragona, Rubí, Badalona i Lleida. El llistat estava liderat per Sant Cugat del Vallès, amb 25.200 euros per habitant. 

Respecte del 2019, la xifra de Manresa suposava un decreixement del 2,96%, menor al 3,30% de mitjana catalana, però un increment del 3,80% en comparació amb cinc anys abans, el 2016. En aquest període, la capital del Bages és la setena ciutat gran catalana amb una millor evolució de la renda bruta disponible per habitant, per darrera de Granollers, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès, Lleida, Reus i Mataró. Entre 2016 i 2020, la renda per habitant va créixer al conjunt català el 3,53%, menys que a Manresa.

Catalunya central

Quant als municipis de més de 5.000 habitants del territori central, Sant Fruitós de Bages era el que presentava la renda per habitant més elevada, el 2020, amb 18.700 euros, 1.110 euros per sobre de la mitjana nacional. Per damunt de la mitjana del país, també es van situar Santpedor (18.400 euros), Abrera (17.900), Súria 17.700) i Esparreguera (17.600). En aquest conjunt de municipis, Santa Margarida de Montbui tancava la llista, amb 12.600 euros, seguida de Puigcerdà (13.200) i la Seu d’Urgell (13.900). De fet, Santa Margarida és el 13è del conjunt de municipis catalans amb la renda per habitant més baixa.

Amb tot, Sant Fruitós és el municipi de més de 5.000 habitants del territori on més va caure la renda per habitant l’any de la pandèmia respecte de l’anterior: el 9,66%, mentre que a Moià va ser l’únic d’aquest grup on va créixer: el 0,63%.

Subscriu-te per seguir llegint