Tret que vostè sigui un gran aficionat a l’atletisme o sigui d’origen indi, és molt difícil, per no dir pràcticament impossible, que li soni el nom de Neeraj Chopra. En una Espanya que ha tingut com a mal protagonista de l’estiu Luis Rubiales, fins i tot per sobre dels candidats a presidir el Govern, s’han produït alguns esdeveniments singulars, simbòlics.

Chopra és l’heroi esportiu del país més poblat del planeta, 1.430 milions de persones. Ha guanyat la medalla d’or en l’especialitat de llançament de javelina en el Mundial de Budapest, disputat recentment. A Tòquio ja va guanyar la medalla d’or en un esport que havia sigut dominat pràcticament al llarg de la història per escandinaus, txecs i alemanys. La medalla de plata la va obtenir, sorpresa, un pakistanès. A més d’aquesta victòria, l’Índia va presentar finalistes en proves tan diferents com els relleus masculins de 4x400 i els 3.000 obstacles femenins.

Al llarg de tots els Jocs Olímpics de la història, l’Índia només ha obtingut 35 medalles, 11 de les quals en hoquei sobre herba. Com que el criquet no és olímpic, no va poder ampliar guardons. Per comparar, els representants d’Espanya s’han penjat fins a 174 medalles, tot i que no va ser fins a Barcelona 1992 que va millorar la collita medallista dels esportistes del nostre país.

Els èxits esportius en especialitats reconegudes mundialment han sigut sempre una de les millors cartes de presentació i propaganda dels països. Des d’aquells que formaven part del teló d’acer -n’hi ha prou amb recordar com l’Alemanya comunista, l’RDA, armava les seves nedadores i atletes per derrotar l’Alemanya occidental- fins als països africans i caribenys. La imatge de Jamaica està associada a un cantant, Bob Marley, i al velocista Usain Bolt. Els emirats del golf Pèrsic comencen a ser especialistes a nacionalitzar atletes procedents de l’Àfrica per tenir la seva quota assegurada.

Tal com ha passat amb la progressió econòmica, militar i esportiva de la Xina, l’Índia està cridada a ser una de les grans potències mundials. Aquest estiu, ha sigut el quart país després dels EUA, l’extinta Unió Soviètica i la Xina en allunar a la Lluna. Esperen, gràcies al coet i instrumental addicional enviat, trobar aigua al pol sud del satèl·lit terraqüi. Narendra Modi, el seu primer ministre, ha aconseguit col·locar l’Índia com a país geoestratègic clau, tal com s’ha demostrat en la recentment celebrada cimera dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), associació que pretén rivalitzar amb el G-7 dominat pels EUA i que ha convidat a adherir-se a altres països. Que l’Índia observi i actuï amb ambigüitat sobre la invasió russa d’Ucraïna no és casual.

Amb un producte interior brut (PIB) que supera els 3,3 bilions de dòlars, més de la meitat d’Espanya, el país asiàtic ja és la cinquena potència econòmica mundial. Si segueix la seva actual progressió serà la tercera després de superar el Japó i Alemanya en menys de 10 anys. A més del seu creixent poder econòmic intern, grans multinacionals estan liderades per CEO d’origen indi: Microsoft, Alphabet, Novartis, Tova, IBM, Starbucks, Vertex, Deloitte, Micron, Diageo, Chanel, Onlyfans, etcètera.

Per raons diverses, aquestes vacances, amb persones -exesportistes i executius de grans empreses espanyoles- que han estat a l’Índia i d’altres que hi pensen anar, hem parlat d’aquest país. De les seves bondats i de les seves misèries. De les seves diferents filosofies i de les seves diferències, immenses, davant el seu rival i, alhora, nou aliat, xinès. Ser potència nuclear i comptar amb el 17% de la població mundial obligarà, el temps ho dirà, a prestar-li molta més atenció de la que li donem. La seva progressió en l’esport com a exemple.

Comença una nova temporada d’‘actius’ amb el desig i interès de poder continuar reflexionant sobre els fets econòmics locals: negocis que criden l’atenció, finances personals, inflacions amb l’objecte de ser controlades i tipus d’interès diversos. També, amb les ganes de poder obrir-nos una mica cap a l’horitzó i mostrar què passa en termes geoestratègics més enllà de l’extrem oriental del continent euroasiàtic on vivim i bombollegem.

Comencem la nova temporada parlant dels diners del futbol espanyol, del setembre costerut que ens cau a sobre i de petits èxits empresarials. Espanya inicia una nova temporada política plena d’incògnites, encara sense resoldre. La nostra edat mitjana són 44 anys, la de l’Índia és de 28 anys. El futur ja sabem qui el controlarà. Bona tornada.