Josep Millán, cap de compres del Grup Llobet, considera que l’increment del preu de la cistella de la compra està canviant certs hàbits de consum del client. Una transformació que, alhora, obliga fabricants i distribuïdors a amotllar-s’hi. «El client se situa davant del linial i ja no mira la marca, sinó el preu. I tria el més barat», diu Millán, que constata que l’increment de vendes de les marques pròpies de Llobet (Alteza, en el cas del sec) ha experimentat un augment d’entre el 18% i el 20% en el darrer any. «I això en qualsevol categoria de producte», apunta.
«El client compra ara més per oferta; les vendes es multipliquen per dos o dos i mig aquell mes», diu Millán, que assegura que «el tiquet mitjà ha baixat una mica però també hi ha més repetició de compra». En el cas del vi, per exemple, el tiquet, diu Millán, ha disminuït en un euro o un euro i mig. El directiu del grup manresà també afirma que el consumidor està deixant de banda certa fidelització als supermercats. «En comptes d’anar a un sol súper va a dos o tres i compara preus», afirma.
Al sector, diu el cap de compres de Llobet, no l’ajuden les campanyes massives d’informació sobre l’increment de preu de determinat producte, com és ara l’oli. «Hi ha gent que n’acumula, especialment clients grans. Alguns supermercats ja estan limitant la compra de producte, però no és el cas de Llobet», diu Millán, que constata una altra novetat: l’augment dels robatoris. «Fins i tot de garrafes de cinc litres d’oli».
Per a Millán, l’augment del preu d’un article tan essencial en la cuina mediterrània com és el cas de l’oli va per llarg. «Estarem mig any, com a mínim, amb preus així», augura. I el cas de l’oli no és l’únic. El sucre, clau en la cadena de producció de productes com els refrescos, també està disparat, recorda Millán. I els ous, el mateix.
Els distribuïdors, com és el cas de Llobet, han d’afrontar la situació amb noves estratègies. «Mirem de negociar al màxim els preus amb els fabricants per minimitzar l’increment dels preus», assegura. Alhora, intenten «recolzar més la marca pròpia, fins i tot ho destaquem als linials dels nostres supermercats perquè la gent la identifiqui fàcilment». També es procura, diu Millán, que les ofertes «tinguin un retorn important de volum», «i intentem tenir els frescos al màxim nivell».
Els fabricants també s’amotllen a la nova situació, però no sempre en surten ben parats, diu Millán. «Sobretot pateixen els més grans, els que tenien una gran inversió en pre-venda, els que dediquen molts esforços al màrqueting, aquells que inverteixen molt darrere el producte».
Amb tot, hi ha canvis també en la relació amb els fabricants. En alguns articles, diu Millán, «ens marquen el preu, sobretot en galetes i esmorzars. Per al client és bo, i a mi no em desagrada, perquè tots competim amb el mateix preu». Una altra modificació: els canvis en els formats dels envasos.
Millán, amb vint-i-cinc anys d’experiència al sector, afirma que «mai havia vist una puja de preus tan elevada i tan sostinguda en el temps. Sí ho recordo en productes puntuals, però no d’aquesta manera tan general com estem vivint ara».
