El futur econòmic de la Catalunya central s'ha posat a debat aquest dilluns al matí al Kursaal, davant una cinquantena de persones, en un acte organitzat per Regió7 i Prensa Ibérica que ha aplegat empresaris, politics i investigadors per elaborar una radiografia de les mancances i les potencialitats del territori. Malgrat el que diuen les xifres (entre d'altres, que el Bages té un PIB per habitant 17 punts per sota de Catalunya, 10 punts menys que Osona i 14 menys que el Vallès Occidental, com ha recordat el professor de la FUB Marc Bernadich durant la seva exposició), els agents econòmics i polítics confien en les fortaleses del territori per guanyar dinamisme: la presència d’infraestructures de coneixement molt actives, un empresariat amb tradició i una llarga història industrial, projectes solvents i un entorn mediambiental envejable. Els ponents de l'acte (Sílvia Gratacós, presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa; Esteve Pintó, president PIMEC Catalunya Central; Joan Vila, regidor d’Empresa, Turisme i Coneixement de l’Ajuntament de Manresa; i Moritz Castejón, Director del Centre d'Empreses de Manresa de CaixaBank), així com l'alcalde de la ciutat, Marc Aloy, que ha fet la cloenda de l'acte, han reconegut també, però, les dificultats de Manresa en aspectes com l'atractivitat, la manca de planificació comarcal quant al sòl industrial o l''històric dèficit en infraestructures, i han instat les empreses a guanyar tamany i a la comarca en general a "retenir talent". I han fet una crida a "l'autoestima". La realitat és tossuda, però la invocació de l'autoestima encara ho és més.
L'acte, titulat Horitzons Empresarials: Explorant el Futur Econòmic de la Catalunya Central i patrocinat per CAixaBank, s'ha iniciat amb una breu conferència de Marc Bernadich, què ha donat algunes idees per col·laborar a la creació de riquesa al territori. El professor ha recorregut a diverses teories econòmiques per apuntar possibilitats de millora local. Apel·lant a Ricardo, Schumpeter, Chamberlain i Andrews ha insistit que l'economia solvent es basa en la barreja de recursos i capacitats. Al territori, ha dit Bernadich, hi ha recursos de sobra, des de les universitats a un paisatge atractiu, però cal estudiar com treure'n tot el suc. També s'ha referit a l'economia instituticional i ha citat Veblen i North per abordar l'entramat sociocultural local. Per a Bernadich, la personalitat històrica del lloc genera oportunitats, com ho fa l'entorn mediambiental. Cal demanar a les institucions agilitat per afavorir el negoci i recolzar les "institucions informals" locals.
Bernadich ha continuat reclamant "especialització" del territori, en la línia teòrica de Michael Porter, i ha posat en valor el cluster local del metall. Alhora, ha apuntat que sectors com el químic, amb creixement de dos dígits a la comarca en els últims anys, han de suposar un nou pal de paller econòmic. "Els clústers sorgeixen o es creen", ha dit Bernadich, i ha destacat iniciatives com la de Catuav al Moianès, la idea d'un "boig" que acaba tenint èxit global.
Apel·lant a Philip Kotler, el ponent ha instat a millorar el màrqueting del territori, a "generar les condicions perquè la gent hi vingui a viure". Cal, creu Bernadich, "desenvolupar les pròpies potencialitats" per diferenciar el Bages de l'àrea metropolitana de Barcelona, ja sense caràcter patrimonial i paisatgístic. La comparativa del Bages s'ha de fer amb zones del País Basc i no amb les ciutats grans catalanes, opina el professor. Finalment, ha citat Richard Florida per reclamar atraure "gent d'alt impacte" a Manresa, que destaquin en àmbits com l'empresa, la investigació o la docència. "La gent amb impacte genera PIB", ha dit Bernadich, que ha concentrat en "quatre A" els deures del territori: oferir atractiu, accessibilitat, bon ambient i accions per ser un lloc competitiu.
Com a conclusió, Bernadich ha demanat "preservar la identitat del territori", perquè la "singularitat" és un actiu, i el que ha anomenat "innovació transformativa", és a dir, establir "agendes compartides" entre els agents socials per abordar de manera conjunta els reptes territorials. En aquest sentit, ha qüestionat si la proliferació de polígons als diversos municipis de la comarca "s'està fent bé", i ha instat a fer un "pacte territorial" sobre la qüestió.
La taula rodona
La conductora de l'acte, la periodista de Regió7 Queralt Casals, ha recordat algunes dades que ha recollit recentment aquest diari i que posen de manifest la realitat estadística de la capital del Bages en relació a la resta de ciutats grans del país. Dades oficials, de l'Institut d'Estadística de Catalunya, segons les quals a la ciutat hi ha molts pensionistes, poca població activa i una taxa d'atur elevada en comparació a les seves competidores. I destaca també en els índexs de risc de pobresa i, negativament, en el de qualitat socioeconòmica. A partir d'aquestes xifres, Casals ha demanat als participants de la taula rodona (Gratacòs, Pintó, Castejón i Vila) què pot fer la ciutat per revertir-les. Per a Pintó, cal adaptar-se a les noves formes de fer negoci, i fer un esforç perquè les empreses guanyin tamany (una de les mancances assenyalades durant tot el debat). "Abans havies de produir com més millor; ara, més amb menys", ha reblat Pintó.
Joan Vila ha posat en valor la tasca del govern de Manresa per pensar la ciutat "a curt, a mitjà i a llarg termini" i ha destacat sectors com la salut per agafar el relleu del pes històric que han tingut el tèxtil o el metall a la capital del Bages. Per a Vila, la comarca té "enormes fortaleses", però les seus dues grans rivals territorials, Osona i Anoia disposen, l'una de "treball com a comunitat", i l'altra d'"una administració molt forta que ha teixit aliances amb Vilanova i Vilafranca". "Al Bages hem de traçar un camí entre tots", ha instat.
La presidenta de la Cambra, per la seva banda, ha insistir que "cal pensar en les dades positives", però ha reconegut que el territori té "problemes d'atractivitat i de retenció de talent". Per a Gratacós, que ha reconegut que "els meus tres fills no treballen al Bages", el territori té dificultats en mantenir els joves. No hi ha empreses "prou lluminoses", ha apuntat, i ha afirmat que la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries "no depèn de nosaltres. Hi treballem però no ens en sortim". També ha estat crítica amb la connectivitat entre polígons i ha demanat més iniciatives com el carril bici entre Manresa i Santpedor.
Fortaleses i debilitats
Per a Castejón, el Bages té "punts forts", com "la qualitat de vida, la natura i la bona connexió amb Barcelona". Però ha reconegut que als seus fills, ara encara petits, "quan tinguin 18 anys problablement voldran marxar a fora". "Som exportadors de talent i importadors de mà d'obra menys formada", ha assegurat, i ha demanat "més ambició" a l'empresariat local. Fer entrar socis externs per créixer en tamany seria una mesura a tenir en compte, ha dit Castejón, que ha recordat que les principals empreses bagenques són de capital estranger, "a diferència d'Osona". "Els punts febles de la comarca són difícils de canviar a curt termini", ha dit, perquè "som cua de lleó de l'àrea metropolitana", i ha assegurat que empresaris locals "porten els fills a escoles d'altres comarques". "El Bages té un futur incert, però soc optimista", ha conclòs.
El debat ha continuat abordant la qüestió industrial, pal de paller de l'economia del Bages. Esteve Pintó ha dit que "al territori anem cohesionats, la part pública i la part privada", un treball en equip, ha apuntat, "que és un lobby positiu, millor que en altres comarques". Ara bé, també ha assegurat que "estem en un moment de canvi important, i no sabem ben bé com fer-ho", perquè, ha constatat, "hi ha empreses que marxen i ens cal retenir talent".
Joan Vila s'ha adreçat a Castejón per demanar més ajut de les entitats financeres en el finançament de projectes, i ha proposat que la capital del Bages s'emmiralli en ciutats com Basilea, que concentra un pool important d'empreses químiques i farmacèutiques, sectors dels quals està esdevenint una referència. "Cal conèixer altres models d'èxit", ha dit, saber què s'està fent i com en altres indrets per agafar-ne l'exemple. "No ens van bé les opinions públiques negatives", ha dit, "i ens cal autoestima", ha insistit. Segons Vila, l'Ajuntament de Manresa està treballant en la captació d'investigadors, en la millora de la formació i en el disseny d'un model industrial.
Gratacòs ha insistit que les empreses locals tenen "un tamany petit" i que és necessària "més inversió". També ha demanat "desestimar el model logístic", que en altres moments es va considerar que havia de ser el futur del país, ja que "ocupa poca gent i és de baix valor afegit". Apostar per la indústria química, ha estat d'acord, és una opció de futur.
Castejón creu que per guanyar atractiu Manresa i l'entorn han de "explotar de manera addient la seva natura". Per a Castejón "hi ha llocs comptats" amb prou atractiu com per atraure "gent amb gran capacitat" de despesa. També ha estat crític amb "la seguretat personal", ja que, segons el seu parer "al Bages hi ha hagut onades de robatoris en moments puntuals que no s'ahn donat en altres llocs". També ha insistit en les carències del sistema educatiu local, ja que, ha dit el representant de CaixaBank, calen "col·legis internacionals" per captar executius de fora.
Seguretat i turisme
Quant a la seguretat als carrers, el regidor Vila ha indicat que "a Manresa molt poca gent fa molt soroll. Com a ciutat hi estem treballant". També ha admès que els territoris més competitius "tenen escola privada", però ha dubtat si al Bages hi hauria prou demanda com perquè se n'hi establís una. També ha admès que a Manresa hi ha una manca de places hoteleres. Quant a turisme, el regidor manresà del ram considera que l'aposta pel "turisme religiós" és adequada, perquè "és d'alt poder adquisitiu", però també ha assenyalat que el turisme al Bages "ha de sumar, però no ha de ser d'allò del que depenguem". "El turisme no serà el motor del territori d'aquí a 50 anys", ha coincidit Castejón, mentre que Gratacós ha reconegut que "no tenim la vareta màgica" per incrementar les xifres turístiques del territori.
Durant el debat també hi ha hagut lloc, a preguntes dels assistents, per abordar la manca d'habitatge ("estem treballant en dinamitzar el centre històric, però no es farà d'un dia per l'altre", ha dit Vila) o la necessitat de tenir una visió supramunicipal sobre les mancances locals ("a França estan reduint l'administració, però aqui ni estem preparats ni tenim ganes de fer-ho" ha reconegut el mateix regidor).
L'alcalde Marc Aloy ha tancat la jornada ha justificat l'envelliment de la població en el fet que "a Manresa és un lloc on s'hi viu bé" i ha destacat actius locals com les universitats o el Centre de Formació Pràctica. Ha posat en valor la tasca del PEC Bages, que ha qualificat de "pioner i referència al país", que estarà a punt en dos anys. Per a Aloy, a la ciutat hi ha"recursos i talent", i ha posat en valor projectes de futur com el de Fàbrica Nova o el desenvolupament del polígon del Pont Nou.
"Ens hem de reinvidicar més", ha dit Aloy, i va remarcar fets com la varietat de graus de ciències de la Salut que es poden estudiar a Manresa. "L'aportació de la FUB és importantíssima, perquè porta gent de fora que capitalitzen les empreses locals", ha dit. Cal destacar projectes com els d'Ausa o Tous, ha insinuat sense esmentar les empreses, i ha consentit que reivindicar la millora de les infraestructures "cada dia és responsabilitat nostra".
