Catalunya es posa al capdavant en la investigació entorn de l’alimentació a força de proteïna alternativa. És a dir, la que prové de plantes (o fins i tot d’insectes) i que permet desenvolupar, per exemple, productes anàlegs a la carn o al peix que en realitat no ho són. La Generalitat de Catalunya destinarà 7 milions d’euros a fer que l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) posi en marxa un centre d’innovació en proteïnes alternatives. L’han anomenat així, Centre d’Innovació en Proteïnes Alternatives (CiPA), i funcionarà, en realitat, com un ‘hub’ d’investigació.
La idea és que aquesta institució d’investigació dependent del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat reorganitzi alguns dels equips que treballen als quatre centres de treball que l’IRTA té repartits pel territori català perquè comencin a investigar exclusivament en aquesta àrea. Per tant, no es construirà un centre nou, sinó que s’establiran dinàmiques perquè sigui una mena de centre virtual amb quatre nodes. En principi, hi tindrà una mica més de pes el de Monell, a Girona, que, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que Regió7, és el que s’espera que concentri més activitat.
D’aquesta manera se simplifica l’arrencada del projecte, que, malgrat que es calcula que trigarà uns quatre anys a estar operatiu, en realitat ja s’ha posat en marxa. De moment ho farà amb entre 25 o 30 treballadors de l’IRTA, que passaran a dedicar el seu temps exclusivament a aquesta iniciativa, tot i que l’objectiu és contractar prou personal perquè el ‘hub’ acabi tenint fins a 50 persones d’aquí al 2027.
«És una gran oportunitat per desenvolupar nous ingredients i productes que augmentaran la competitivitat del nostre sector agroalimentari», ha explicat el director de l’IRTA, Josep Usall, a sobre de l’escenari de la fira Alimentaria Foodtech, on s’ha presentat formalment el CiPA.
El mateix especialista ha explicat que tot això neix d’una anàlisi de context que els va fer detectar que no hi havia res semblant a tot el sud d’Europa i d’un informe d’Acció (empresa pública dedicada al foment de la competitivitat de l’empresa catalana) que establia que l’aposta per la proteïna alternativa podia ser un dels motors de transformació de la indústria alimentària a Catalunya.
«Catalunya té en l’alimentació un dels pilars bàsics del seu desenvolupament econòmic, el desenvolupament social i la cohesió social», ha contextualitzat, per la seva banda, el secretari d’Alimentació del Govern de Catalunya, Carmel Mòdol. «El fet que disposem d’un tan bon instrument no implica, no obstant, que no mirem el futur i que no observem les tendències que es van desenvolupant i de quina manera poden influir en la nostra ingesta alimentària, la població en general i les economies d’escala que es desenvoluparan a partir d’aquestes tecnologies», ha afegit.
En cap cas, ha matisat Usall, suposa anar deixant de banda la proteïna d’origen animal, sinó intentar estar preparats i en primera línia per respondre a l’auge d’una indústria alternativa que serà clau per respondre a l’increment de la demanda de proteïna associat a l’augment de la població mundial.
Cinc pilars i una planta preindustrial
Per això, el mateix IRTA va estar intensificant de forma natural les seves línies de recerca en proteïnes de base vegetal, d’insectes o procedents de la fermentació de fongs i altres microorganismes, i que la Generalitat hagi vist clara l’oportunitat de fer-ne «una aposta de país».
En concret, tal com ha avançat Usall, el CiPA treballarà en cinc grans aspectes: la producció de biomassa (fermentació sòlida, creixement de fongs, granges d’insectes...), a obtenir i fer funcionals diferents ingredients proteics amb la incorporació de nous equips d’alta tecnologia, el foment de la circularitat (aprofitar productes, residus, excedents...), l’elaboració d’aliments innovadors i l’estudi psicosocial i neurocientífic. El ‘hub’ tindrà un laboratori de neurociència i sensorial per entendre com funciona el cervell o intentar predir el comportament del consumidor davant d’aquests productes, entre altres coses.
Una vegada desplegat tot això, l’objectiu final és arribar a tenir una planta pilot (i fins i tot una petita planta preindustrial funcional) que les empreses puguin utilitzar per testar els seus nous productes.
