Brussel·les eleva al 2,4% la previsió del PIB espanyol aquest any i rebaixa a l'1,7% l'increment per al 2024

La Comissió Europea eleva dues dècimes, fins al 2,4%, la previsió de creixement del PIB espanyol aquest any, però rebaixa l'increment dues dècimes per al 2024. En les previsions econòmiques publicades aquest dimecres, Brussel·les manté la previsió de taxa d'inflació per a aquest any en el 3,6%, tal com ja va apuntar en els càlculs del setembre, una xifra que la situa com la tercera més baixa de l'eurozona. Pel que fa al dèficit, l'executiu comunitari preveu que se situï en el 4,1% aquest any i que continuï per sobre del 3% almenys fins al 2025. Alhora, Brussel·les pronostica que el deute públic se situarà en el 107,5% aquest any i que continuï per sobre del 106% el 2025.

En el cas de l'ocupació, Brussel·les apunta a una previsió de creixement de l'1,9% aquest any i de l'1,2% i l'1,3% els pròxims dos anys. Pel que fa a l'atur, les previsions apunten a una taxa del 12,1% aquest any -el que suposa una millora de sis dècimes respecte a les darreres estimacions- i que caigui a l'11,6% el que ve.

En la mateixa línia que els anteriors pronòstics elaborats per la Comissió, Espanya es presenta com la principal economia de l'eurozona que més creixerà el 2023, per sobre de França (+1%), Itàlia (+0,7%) i Alemanya (-0,3%) i un dels estats membres amb la millor taxa de creixement, superada només per Malta (+4%) i Croàcia (+2,6%).

Brussel·les atribueix el creixement del PIB espanyol a un efecte de "fort arrossegament" del 2022 i una "marcada millora" en el comerç internacional. El document subratlla que la demanda interna serà un "factor clau" del creixement el 2024, acompanyada d'una "millora dels ingressos de les llars" i la "relaxació" de la pressió sobre els preus. A més, l'executiu europeu remarca que els fons NextGenerationEU seguiran contribuint a "mantenir la inversió".

No obstant això, la Comissió Europea apunta a un alentiment del creixement la segona meitat de l'any per un debilitament de la demanda externa i la "desaparició" de l'impacte del turisme, així com una dèbil situació de socis comercials d'Espanya. Brussel·les preveu que els elevats tipus d'interès afectin negativament la inversió i que la "moderació" del creixement de l'ocupació "limitarà el dinamisme del consum a finals d'any, malgrat algunes millores en els ingressos de les llars".

Pel comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, el fet que Espanya hagi aconseguit formar govern és un altre punt positiu, ja que contribuirà a la consolidació d'un escenari "més estable" per aplicar les recomanacions econòmiques procedents de Brussel·les. Preguntat pels possibles efectes de la llei d'amnistia en la governabilitat del país, el dirigent italià s'ha mostrat "convençut" que "la polarització dels últims anys no afectarà l'escenari econòmic". "La polarització no és nova en les dinàmiques espanyoles, així com tampoc ho és a Brussel·les i al Parlament Europeu; des d'aquí respectem que hi hagi diferències entre països", ha remarcat.

Mercat laboral i inflació

Pel que fa al mercat laboral, Brussel·les subratlla que durant aquest any hi ha hagut una creació d'ocupació "sostinguda" i que s'ha reduït la temporalitat. "Es preveu que el repunt dels salaris sigui moderat i alineat amb els llindars establerts a l'acord plurianual signat el maig passat", que remarca no hauria d'afectar la competitivitat.

Tot i que les dades d'ocupació són més optimistes en comparació a les previsions anteriors, Espanya continua sent el país de la UE amb les pitjors xifres d'atur, situant la taxa de desocupació pel 2023 (del 12,2%) molt per sobre la mitjana comunitària (6%) i de l'eurozona (6,5%).

Sobre la inflació, la Comissió Europea preveu que es redueixi per la "moderació" del preu de l'energia, que també afectarà el dèficit per la retirada de les mesures per fer front a l'increment dels preus. Brussel·les preveu que el dèficit públic caigui aquest any, però més gradualment que els anys anteriors.

Desacceleració i posterior rebot

A nivell comunitari, Brussel·les apunta que l'economia ha perdut impuls, especialment durant la segona meitat d'aquest any. Els principals motius són l'encariment del cost de vida, una demanda externa encara dèbil i la consolidació d'una política monetària cada cop més restrictiva.

De fet, la Comissió espera que l'eurozona tanqui el 2023 amb un creixement del 0,6%, dues dècimes menys en comparació a les darreres estimacions. També s'han rebaixat una dècima a la baixa la previsió de creixement per al 2024, de l'1,3% a l'1,2%, mentre que pel 2025 s'espera que la zona euro experimenti una millora de l'1,6%.