El valor afegit brut de les comarques de la Catalunya central va experimentar un increment, el 2022, del 3,3%, dos punts per sota de la mitjana catalana. El creixement es va fonamentar en una forta millora dels serveis (7,9%), especialment dels personals privats (restauració, comerç, transports, cultura, amb un augment superior al 10%) i de la construcció (4,5%), tot i que la indústria va patir els efectes de les alces de preus i va presentar una davallada del -2,0%, al mateix temps que el primari es veia molt negativament afectat per les adverses condicions climàtiques i el creixement dels costos intermedis (-13,9%).
Així es desprèn de la 29a edició de l'Anuari Comarcal del BBVA, que dirigeix el catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver, i que ahir es va presentar a la capital del Bages. A la presentació també va assistir el director de zona de BBVA a la Catalunya Central, Robert Figuera.
Al territori central, el fort pes de la indústria (gairebé el 34 %) i la caiguda d'aquest VAB el 2022 (del -1,3 %) va frenar el fort avenç dels serveis, als que s’hi va afegir la construcció, mentre el primari queia amb intensitat (-19,8 %). D’aquesta manera, i malgrat l’empenta del 2021 (amb un avenç del VAB del 6,8 %), la molt intensa contracció del 2020 (-10,9 %) encara és prou evident en el balanç del trienni 2019-22, amb un saldo acumulat en el VAB d’un -1,6 % per sota del produït el 2019, segons les dades que conté l’anuari. En l’àmbit laboral, les contingudes pèrdues del 2020 (caiguda d’afiliats del -1,9 %) es van eixugar pràcticament amb l’augment del 3,2 % del 2021, de manera que el creixement del 3,3 % del 2022 ha permès situar els 201,4 mil afiliats un 4,5 % per sobre el 2019.
Segons va avançar el professor Josep Oliver durant la presentació de l’estudi a la capital del Bages, el creixement acumulat enguany fins al mes de setembre fa preveure que les comarques centrals podran tancar l’any amb el nivell del VAB del 2019, previ a la pandèmia. De fet, territoris com el Bages i l’Anoia, segons Oliver, ja haurien entrat en el tercer trimestre de l’any al nivell prepandèmic. Només el Berguedà i el Moianès podrien retardar aquest retorn al passat, segons el pronòstic del catedràtic.
El motor dels serveis
En més detall, l’estudi del banc permet constatar el fonament del creixement postpandèmic del territori central en els serveis personals i no personals, tot i que amb percentatges inferiors a la mitjana catalana. Així, l’afiliació als serveis privats ha crescut al Bages el 2,9% el 2022, i registra un augment acumulat en el període 19-22 del 3,3%, cinc punts per sota de la mitjana del país. Als serveis col·lectius (els serveis públics) l’increment acumulat en el mateix període al Bages és del 12,9%, gairebé cinc punts més que al conjunt nacional. Del conjunt de comarques del territori central, és al Bages on els serveis col·lectius han registrat un augment més significatiu en aquest quadrienni, i dobla el registre acumulat de l’Anoia (6%) i d’Osona (5,6%).
En termes de valor afegit brut, l’augment al Bages (9,5%) dels serveis personals va ser una mica inferior a la mitjana del territori i també de Catalunya (10,2%), mentre que va créixer per sobre d’aquests percentatges al Solsonès (12,5%) i al Berguedà (12,1%). A la resta de serveis privats (serveis a les empreses, professionals, serveis logístics) el Bages va experimentar un pitjor comportament en relació al conjunt nacional, amb un augment del VAB del 7,2%, gairebé dos punts per sota del creixement català (8,9%). En aquest àmbit, només el Moianès va experimentar un decreixement (-1,1%) al conjunt de la Catalunya central, mentre que l’augment al Berguedà va ser minso, del 2,3%. L’Anoia (8,8%) i Osona (8%) van liderar l’augment a la Catalunya central.
El Bages, en detall
Malgrat el creixement experimentat el 2022 (3,9%), que se sumava al del 2021 (6,7%), la comarca encara no havia eixugat l’any passat la caiguda del 2020 de l’11,7%. Així, la comarca continuava el 2022 el 2,1% per sota del 2019.
A més de l’increment del conjunt dels serveis (7,6%), que suposen el 60% del VAB comarcal, la construcció aportava durant l’exercici passat un increment del 4,4%, mentre la indústria experimentava un retrocés de l’1,4% i el primari una severa reculada del 17,9%, en un any marcat per l’agreujament de la crisi hídrica i de la de preus provocada per la guerra d’Ucraïna.
Al sector industrial, les branques energètiques van experimentar una caiguda del 4%, quan suposa l’11% del VAB industrial. També va caure la indústria manufacturera (-1,1%). L’estudi detalla que es van registrar descensos en subsectors com el del material de transport, la química i les indústries alimentàries, mentre que avançaven la metal·lúrgia i els productes metàl·lics. La dada més positiva és l’augment de l’afiliació al sector, del 4,2% durant l’any, de manera que els 18.000 afiliats industrials de l’any passat ja suposaven pràcticament l’1% més que els que hi havia l’any previ a la pandèmia.
El Berguedà, més modest
El VAB del Berguedà es va situar l’any passat encara el 6% per sota del del 2019, tot i els augments del 6,7% del 2021 i el més modest de l’1% del 2022. La construcció va experimentar l’any passat un lleuger augment (1,2%), però la indústria retrocedia pràcticament 3 punts percentuals i el primari ho feia en més de 18 punts i mig. L’afiliació creixia al conjunt de la comarca (1,2%), però queia el 0,2% a la capital. Amb tot, els 11.600 afiliats de la comarca ja superaven en gairebé dos punts els del 2019.
D’altra banda, el Solsonès se situava l’any passat encara el 5,8% per sota del 2019, tot i els augments l’any passat del terciari (8,6%) i de la construcció (2,3%), mentre queien la indústria (-6,1%) i el primari (-19,5%).
