ENTREVISTA | Mar Reguant Economista, Premi Nacional de Recerca al Talent Jove

Mar Reguant, economista, Premi Nacional de Recerca al Talent Jove: «A Catalunya les renovables no les hem explicat gaire bé»

Nascuda a Súria el 1984, doctora pel MIT i especialista en l’economia de l’energia i en l’estudi dels mercats elèctrics, Reguant és professora a l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC i a la Northwestern University d’Illinois

La professora surienca Mar Reguant viu actualment nou mesos a Catalunya i tres als Estats Units | DOSDE2

La professora surienca Mar Reguant viu actualment nou mesos a Catalunya i tres als Estats Units | DOSDE2

Carles Blaya

Carles Blaya

El premi és el cim, de moment, de la seva carrera acadèmica?

És un reconeixement a la meva carrera jove! (riu). Em va fer molta il·lusió perquè no m’ho esperava. I encara més perquè, com el premi que em va concedir Regió7 [el de Ciència i Tecnologia del 2023], és un guardó que et donen a casa.

En quin moment està el mercat elèctric a Catalunya?

S’ha fet poca inversió en les renovables, tenim el mercat elèctric bastant descarbonitzat, per l’activitat de les plantes nuclears, que s’han d’apagar aviat, però la resta de la península és dels mercats més descarbonitzats del món. A Catalunya, sense les nuclears, que suposen el 40%, ens faltaran renovables. L’energia que consumim a Catalunya està més descarbonitzada que els objectius globals, és relativament neta, però no és gràcies a Catalunya, sinó malgrat Catalunya.

Expliqui-m’ho això

A Catalunya les renovables no les hem explicat o no les hem volgut explicar gaire bé. Són vistes de manera molt negativa, perquè ens fixem en el seu impacte, però no en la seva capacitat de substitució. No són perfectes, però són molt millor del que hem tingut fins ara.

Però les necessitem.

A la gent no els agraden, les preferirien en teulada, que fan molta feina, i les veurem créixer molt més, però només amb la de teulada no acaben de sortir els números per fer funcionar les indústries, els cotxes elèctrics... Consumim molta energia i si no fem els deures aquesta ve del combustible fòssil.

Assessorava el Govern de la Generalitat. Què li’n deien?

La reacció és la de «ja estem fent tot el que podem», però a la pràctica, als números, això no s’hi veu. No s’instal·la pràcticament res. És una dissonància. Potser perquè el discurs polític de les renovables costa molt i ningú no s’atreveix a tirar pel dret. Tampoc vol dir que s’hagin de fer bestieses, però ha faltat decisió política.

L’onada d’extrema dreta, tant a Europa com als Estats Units, pot desaccelerar la lluita contra el canvi climàtic?

No sé ben bé quin és el discurs de l’extrema dreta sobre les renovables a Europa, o si en tenen cap. En alguns dels estats més MAGA [Make America Great Again] dels EUA, els semblen perfectes, les renovables. Jo crec que ara ni l’extrema dreta nega el canvi climàtic. No faran res que costi diners, però les renovables no en costen gaire, i fins i tot n’estalvien. Encara que no estiguin per la qüestió, el canvi anirà arribant independentment de la ideologia. Les renovables estan aquí per quedar-se. És cert que a Europa hi ha polítiques comunitàries que poden tenir molt impacte, i es poden prendre decisions populistes, però no quant a les renovables, perquè els deures ja estan fets.

Al consumidor encara se li fa inintel·ligible la factura elèctrica, encara més després de les grans oscil·lacions del preu. El mercat ja tendeix a l’estabilitat?

La fluctuació que hem viscut darrerament és perquè hi havia una gran dependència del gas natural i si se’n tanca l’aixeta has de pagar molt més. En l’inici de la guerra a Ucraïna, el preu va pujar a tot el món, excepte als Estats Units, on fan fracking, però tot i així també s’hi va notar l’increment. Ara s’ha millorat: fem servir aigua amb bombeig, les bateries han avançat i depenem menys del gas natural. Però amb un altre conflicte, el preu tornaria a disparar-se.

Necessitem molta energia, però també tenim moltes possibilitats de generar-ne. Costa d’entendre que hi hagi una política més decidida per les renovables.

Les grans companyies del sector fa dècades que alenteixen el procés. Però ara ja hem entès què cal fer. L’any passat, Alemanya va invertir 32.000 milions en renovables. S’està fent un gran esforç, i l’única raó per la qual ara ja les grans companyies no poden alentir el canvi és perquè els números quadren; ara ja no cal una justificació ambiental o de seguretat nacional per fer la transformació: els números surten. La producció de gas natural al mercat elèctric espanyol ha baixat molt en els últims cinc anys. I ho farà encara més.

La sequera és una altra conseqüència del canvi climàtic. Què creu que cal fer?

Hem de començar a plantejar escenaris de futur, encara que ara hagi plogut una mica. Hem de tenir converses sobre com generem aigua, discutir els usos de l’aigua i el seu valor. L’aigua la podem trobar cara, però alhora la fem servir per usos que no calen. Si estàs en plena sequera i les temperatures són elevadíssimes, potser no cal regar la gespa a les 2 de la matinada perquè l’Ajuntament no se n’assabenti. Pot haver-hi més mà dura. Es diu que l’agricultura es el que més consumeix, però no es poden comparar pomes i peres: per produir al primari necessites molta més aigua que per viure a casa. En fase d’emergència es multaven municipis, i està bé, perquè es donen incentius als pobles per buscar fugues, però n’hi ha de molt extensos, que no tenen pressupost per trobar-ne . I n’hi ha de molt densos en què la gent omple piscines, però s’acaba multant el municipi. Hem de fer-nos preguntes difícils i fer judicis de valor, encara que sovint es fa més cas a qui més crida.

En el context mediambiental que afrontem què li semblen macroprojectes com l’ampliació del Prat o el Hard Rock?

No els conec molt a fons, però els veig de forma molt negativa. Són zero sostenibles. Des del punt de vista ecològic no tenen cap sentit, només, si de cas, des del punt de vista del totxo. Crec que són projecte molt capturats per les elits polítiques i per quatre que hi faran molts diners. El Prat, com la resta d’infraestructures que tenim, les podem utilitzar millor. Del Hard Rock, no entenc ni el concepte. A Las Vegas a l’estiu hi fa tanta calor que només hi va gent que està malalta. El gruix del turisme és d’aquest perfil.

En què està treballant ara mateix?

Tinc diverses qüestions damunt la taula, però el més nou tracta sobre apagades, sobre treballar amb mecanismes perquè si falta oferta, si hi ha una fallada del mercat o una nova crisi del gas, en casos extrems, com ho podem fer per baixar el consum. Hi ha hagut força apagades als Estats Units, pel clima extrem. I estic treballant amb els controls intel·ligents, perquè en comptes de fer apagades puguem baixar la potència contractada. Vaig començar a treballar amb un equip al Vietnam i ara també ho faré a Sudàfrica, on hi ha apagades cada dos per tres, tot l’any. Estic parlant amb distribuïdores de ciutats grans per iniciar projectes per aprendre del que estan fent i com ho podem fer millor. A Europa vaig estar parlant fa dos anys amb els francesos d’EDF, però el projecte no ha avançat. Es un tema si ho vols una mica apocalíptic, però cal estar preparats, perquè l’electricitat és un bé essencial, fins i tot el mòbil, no per mirar Instagram, és clar, sinó per poder estar connectats.