UManresa dona claus per al futur de l’empresa en un debat amb experts

La universitat aplega un centenar de persones en una intensa jornada al Kursaal que aborda els reptes imminents de les organitzacions empresarials en un diàleg transversal entre l’acadèmia i el sector econòmic

El psicòleg Víctor Amat, en un moment de la seva intervenció a la jornada

El psicòleg Víctor Amat, en un moment de la seva intervenció a la jornada / Mireia Arso

Carles Blaya

Carles Blaya

El canvi constant de l’entorn empresarial i tecnològic i la necessitat imperiosa d’adaptar-s’hi ha estat el tema àmpliament debatut, i des de diversos punts de vista, en una extensa jornada organitzada aquest matí per UManresa a la Sala Petita del teatre Kursaal de la capital del Bages, que ha aplegat un centenar de persones, representants del teixit empresarial del territori. Amb el títol «El que es veu a venir», la trobada, constituïda per diverses ponències i un diàleg creuat final entre els conferenciants, ha pretès convèncer els assistents, amb arguments extrets de diferents entorns professionals, de la urgència de modelar les pràctiques a tots els nivells de l’empresa (des del relat fins a intel·ligencia artificial i la relació amb la universitat) per a un entorn «líquid», manllevant la il·lustrativa metàfora de Zygmunt Bauman, l’autor més citat en la iniciativa promoguda pels estudis d’Empresa de la universitat manresana.

Detectar necessitats

La vicerectora de la FUB, Sílvia Mas, ha deixat clares en la presentació de la jornada les intencions d’aquesta: vincular el propòsit fundacional del centre, «detectar les necessitats del territori i aportar-hi solucions», ha recordat Mas, a un present i una projecció del futur en què la innovació i la transferència de coneixement es consideren ja indispensables. Mas ha insistit que el canvi constant a una velocitat vertiginosa genera «incertesa permanent», a la qual cal fer front perquè, ha apuntat, «la tecnologia avança més de pressa que la capacitat de les empreses». Recordant missatges del recent fòrum de Davos, Mas ha assegurat que la IA i la transició ecològica marcaran la desaparició però també l’aparició de l’entorn laboral del futur. Per això ha apuntat, cal «redefinir les habilitats» de les persones i col·lectius i formar-les segons aquests nous paradigmes.

Durant la jornada, conduïda pels periodistes Iu Forn i Mar Poyato, s’han fet breus incursions en camps com la psicologia, la neurociència, la intel·ligència artificial, la narrativa aplicada al món de l’empresa, la gestió de l’esport i l’emprenedoria. Des de tots els vessants s’ha abordat el canvi com a motor de transformació i la inestabilitat que genera el futur.

El primer en intervenir ha estat el psicòleg i autor del llibre «Psicología punk. Contra el pensamiento positivo y naif», Víctor Amat, que ha estat càustic en l’arrancada: «el futur és molt negre», ha deixat anar. I ha donat algunes receptes per afrontar la «foscor» que ve. Les organitzacions han d’aprendre a relacionar-se d’una forma diferent a com s’havien acostumat, perquè les formes de comportament actual acaben duent molts treballadors i directius a la seva consulta. Mal senyal. Deficient comunicació, estrés, competència interna i el perfil del psicòpata integrat malmeten la relació i generen malestar. I per solventar-ho no serveixen eslògans naïf com «som una família o som un equip». «Compte amb les motivacions de ments expertes», ha alertat. Amat, que ha fet una intervenció molt desenfadada, «de barri de Barcelona», ha puntualitzat, ha recomanat allunyar-se també de «les merdes japoneses», com el kaizen o el kintsugi, i ha reclamat «coratge» per reconèixer què no funciona i fer un gir de guió. I als líders els ha demanat «no oblidar mai la dignitat» dels seus subordinats.

La doctora en neurociència cognitiva i experta en neuropsicologia clínica Beatriz Fagundo (que ha substituït al programa inicialment previst l’historiador Josep Lluís Alay) ha demostrat amb exemples extrets de tècniques de laboratori la susceptibilitat del cervell davant els estímuls comercials. Com allò que agrada o no agrada modifica la resposta elèctrica del cervell.

Noves eines

Ha continuat l’exalcalde de Vielha, exparlamentari, consultor de tecnologia aplicada i docent col·laborador d’UManresa Àlex Moga, que ha apuntat que la transformació que viu la indústria avui és similar als canvis impulsats a finals del segle XIX i començaments del XX per l’arribada de l’electricitat, les connexions telefòniques i el motor de combustió. Vivim en un moment «gairebé idèntic» quant a la repercussió tecnològica en les nostres vides i en les relacions econòmiques. Però avui les transformacions venen de la mà de noves eines com el blockchain, la sostenibilitat mediambiental, la robòtica, la diagnosi per la imatge i la IA generativa. Cinc tecnologies que ara comencen a integrar-se. «El futur ja és aquí», ha anunciat solemnement Moga, que ha insistit en la necessitat de transferir coneixement i de captar-ne per adaptar-se a un temps en què la competència s’haurà de dirimir mitjançant «la qualitat, no el preu».

Santiago Albert, Director de l’Escola de Màsters i Formació Contínua d’Elisava, ha reclamat que la indústria es «prengui seriosament» el disseny i que la relació entre la universitat i l’empresa sigui més estreta per generar oportunitats, les trobades valuoses que es fan de manera casual. I ha il·lustrat la seva ponència amb exemples de la col·laboració entre Elisava i empreses com l’especialitzada en productes de bugaderia industrial Girbau.

Narrativa i empresa

Futur i narrativa ha estat el tema de la intervenció de Gemma Gutiérrez, directora general de marketing solutions per a la consultora de comunicació Llorente y Cuenca a Europa. Gutiérrez ha basat la seva exposició en la certesa que l’ésser humà és «un ésser narratiu», i que el relat, «el valor de l’etern», és el més tangible en un entorn líquid. Cal situar la comunicació al centre de l’estratègia de les empreses, i ha posat l’exemple d’Apple com una companyia que domina aquest registre. 

L’entrenador professional de bàsquet i exresponsable del Manresa Ricard Casas ha abordat la qüestió del lideratge, que ell sustenta en l’honestedat respecte del grup, la inspiració per al colideratge, la previsió d’amenaces i la recerca d’idees que donin forma a un objectiu.

Finalment, l’enginyer Jordi Alsina ha explicat la seva experiència al capdavant de Tekniatest, una empresa nascuda el 2018 i avui ubicada a Artés, que ja té una vuitantena de treballadors i una facturació de 20 milions d’euros produint components per al sector de l’automoció. Un cas d’èxit en l’adaptació ràpid al canvi.

Un nou model per a la FUB

En el decurs de la jornada, el degà de la Facultat de Ciències Socials de la FUB, Marc Bernadich, ha presentat el seu model propi DO (Dynamic Organization) per estructurar la proposta acadèmica dels estudis. Es tracta d’un model basat en el model Dynamic Capabilities, de David J. Teece, docent de la Universitat de Berkley. El model es basa en la idea que les empreses necessiten capacitats dinàmiques que els permetin adaptar-se, renovar-se i transformar-se contínuament. El model DO es trasllada a les organitzacions. 

Partint d’aquest model, l’Escola de Postgrau d’Empresa d’UManresa ha aprofitat la jornada per donar a conèixer l’oferta formativa que ha dissenyat per donar resposta a les necessitats d’empreses i organitzacions tenint en compte la realitat d’un entorn de canvi constant. Es tracta de les propostes Chief Future Officer, un programa que aprofundeix en el model DO per generar microfundacions a les empreses, i l’ACDC, un programa d’acreditació i certificació de desenvolupament competencial. Aquest programa funciona a partir d’un test personal a través del qual s’identifiquen les competències a desenvolupar a partir de la simulació.

Per la seva banda, Carlota Riera, directora de desenvolupament corporatiu de la FUB , ha assegurat que «a UManresa estem treballant per fer propostes innovadores, experiencials, que mobilitzen emocions, a preus competitius». Ha acabat afirmant que "volem ser una universitat del territori i per al territori. A vegades a través de la formació, altres, de la xarxa de contactes, o de trobades. Davant d'un context líquid (ple d'incerteses) el nostre sòlid (les nostres seguretats) som nosaltres: l'ecosistema que som capaços de crear plegats".