La bretxa d’ocupació entre formació bàsica i superior creix 8 punts en 20 anys

La bretxa en la taxa d’ocupació dels joves de l’Estat amb un nivell d’estudis bàsics (primària o ESO) i els titulats universitaris o amb FP superior va augmentar 8 punts en 20 anys. Així ho revela l’estudi «L’educació i els seus efectes sobre les oportunitats del jovent», de la Fundació La Caixa, que constata que la formació universitària o l’FP són «un ascensor social amb un impacte positiu» en l’accés al mercat laboral dels joves. Segons l’estudi, la taxa d’ocupació dels joves d’entre 25 i 34 anys amb estudis superiors el 2021 va ser del 78,2% (3 punts per sobre que el 2001) i del 59,2% en l’ocupació entre joves amb estudis bàsics (+5). El 2022 es va reduir la taxa de temporalitat juvenil el 10,4% respecte del 2019.

L’estudi, que també ha analitzat la bretxa d’ocupació des d’una perspectiva europea, sosté que entre 2001 i 2021 la diferència va augmentar més de 6 punts a favor dels joves europeus amb estudis superiors. Mentre la taxa d’ocupació dels joves d’entre 25 i 34 anys amb formació superior va ser del 85,1% el 2021, l’ocupabilitat dels joves d’Europa amb estudis de primària o ESO va ser del 56%, una diferència del 29,1%. En aquesta línia, el 2001 la taxa d’ocupació de la població jove amb estudis superiors es situava en el 85,3%, i la dels joves amb un nivell educatiu bàsic era del 62,6%, la qual cosa suposava una diferència del 22,7%.

Aquesta tendència, segons ha matisat Pedro Abrantes, un dels autors de l’estudi «és encara més forta» en el cas de les noies. «La iniquitat de gènere s’ha ampliat per a les joves amb baixos nivells educatius, però gairebé desapareix per a les joves amb estudis universitaris», ha remarcat Abrantes.

D’altra banda, l’estudi també analitza la bretxa de la taxa d’ocupació entre els joves amb educació secundària superior (batxillerat i formació professional) i els universitaris. En concret, la taxa d’ocupació entre joves amb formació superior va ser del 78,2% el 2021, mentre que la dels joves amb estudis de batxillerat o FP va ser del 68,9%. Aquestes dades s’han contrastat amb les del 2001, on la diferència entre la taxa d’ocupació entre els dos nivells educatius va augmentar en un 6,5% en 20 anys.

Els autors també han observat que la polarització dels nivells educatius dels joves a Espanya és superior a la mitjana europea. Fa 13 anys un 35 % dels joves a Espanya tenien estudis d’educació bàsica, un 25% estaven formats amb un nivell d’educació secundària i el 40% restant tenien estudis superiors. Aquest mateix any, la mitjana europea de joves amb estudis bàsics era del 16 % enfront del 48 % de joves amb secundaris superiors i del 36 % de joves amb formació superior.

El 2021, la taxa de joves espanyols que només havien cursat estudis bàsics va disminuir al 28%, mentre que el 24 % dels joves tenien estudis d’educació secundària superior, i el 49 % formació universitària. Durant aquest mateix període, la mitjana dels joves europeus amb estudis bàsics se situava en el 12 %, el 42 % tenien formació secundària superior, i el 46 %, universitària.