opinió

La salut mental a les empreses: realitat vs. retòrica

«Els experts en salut mental coincideixen que les empreses han de prendre mesures per abordar els problemes de manera efectiva»

Marc Selgas i Cors

Marc Selgas i Cors

La salut mental dels treballadors ha esdevingut un tema de gran importància en el món laboral actual. Es calcula que aproximadament el 20% dels treballadors a Catalunya experimenten problemes de salut mental relacionats amb la feina. Un aspecte preocupant és l’augment de les baixes laborals per motius de la salut mental, que s’han duplicat en els darrers cinc anys, tenint un impacte important durant la pandèmia, que van incrementar en més d’un 50%. Això ha portat a que diferents estudis hagin destacat la gravetat del problema i la necessitat de millorar l’atenció i els recursos disponibles per als treballadors afectats​​.

L’estigma i la manca de recursos són factors que dificulten l’accés a un tractament adequat. L’advocat Àlex Tisminetzky del Col·lectiu Ronda subratlla que moltes persones amb trastorns mentals greus només han rebut atenció telefònica o de metges de capçalera, en lloc de l’especialista necessari, degut al col·lapse del sistema sanitari públic. Això impedeix una recuperació ràpida i adequada, fet que agreuja la situació laboral dels afectats​​. Aquestes dades posen de manifest la necessitat d’una acció concertada per part de les empreses i les institucions públiques per abordar la salut mental laboral de manera efectiva. Sense una intervenció adequada, els treballadors continuaran patint en silenci, afectant no només la seva qualitat de vida sinó també la productivitat i l’ambient laboral en general

Amb la creixent consciència sobre els trastorns mentals i el seu impacte en el rendiment laboral, moltes empreses han començat a afirmar que s’ocupen del benestar emocional dels seus empleats. No obstant això, la realitat sovint dista molt de la retòrica, i és freqüent que les empreses prioritzin els seus beneficis per sobre de la salut dels seus treballadors.

Un estudi de la Universitat de Cambridge a diferents treballadors de tota Europa, considera que aquestes iniciatives són merament cosmètiques i que no aborden les causes profundes de l’estrès i l’ansietat laborals.

En molts casos, els programes de benestar són percebuts com a una forma de justificar-se que es fa alguna acció, més que com una solució real als problemes de salut mental. Això es reflecteix en el fet que, segons l’Institut Nacional de Salut i Seguretat en el Treball, un 75% dels treballadors no se senten còmodament parlant dels seus problemes mentals amb els seus superiors per por de represàlies o estigma.

Per altre banda, les empreses, en la seva essència, estan dissenyades per generar beneficis. Aquesta realitat econòmica sovint entra en conflicte amb la necessitat de protegir la salut mental dels empleats. La pressió per aconseguir resultats i l’estrès associat amb el compliment dels objectius empresarials són factors que contribueixen significativament a l’augment de trastorns mentals entre els treballadors.

Els treballadors sovint es troben en una situació difícil quan es tracta de la seva salut mental. La por a perdre la feina o a no complir amb les expectatives empresarials els fa pensar dues vegades abans de demanar ajuda o prendre mesures per cuidar-se. Això crea un cercle viciós on els problemes de salut mental no es tracten adequadament, conduint a un empitjorament de la situació.

Un estudi de la Harvard Business Review indica que un 47% dels treballadors ha considerat deixar la seva feina a causa de problemes de salut mental, però les conseqüències econòmiques i professionals d’abandonar una posició sovint fan que es queden en llocs de treball tòxics. Aquestes situacions no només afecten els individus, sinó que també tenen un impacte negatiu en l’ambient laboral en general, contribuint a una disminució de la moral i la productivitat.

Els experts en salut mental coincideixen en que les empreses han de prendre mesures més enllà de les iniciatives de superfície per abordar els problemes de salut mental de manera efectiva. La Dra. Lisa Feldman Barrett argumenta que «les empreses han d’integrar la salut mental en la seva cultura corporativa, començant per la formació de líders i supervisors en la detecció i gestió dels problemes de salut mental».

La dissonància entre la retòrica empresarial i la realitat sobre la salut mental és evident. Perquè les empreses puguin realment ajudar els seus treballadors, han de prioritzar la salut mental com una part integral de la seva estratègia de negocis. Això implica no només oferir programes de benestar, sinó també crear una cultura corporativa que valori el benestar dels empleats per sobre dels beneficis a curt termini.