Lletres de canvi

El comerç a Catalunya atén en català

Antoni Daura i Jorba

Antoni Daura i Jorba

La llengua és molt més que una eina de comunicació, és el fonament d’una identitat, la clau que obre les portes de la cultura i la història d’un poble. A Manresa, la llengua catalana és una part indissociable del nostre dia a dia, i el comerç de proximitat juga un paper crucial en la seva preservació i promoció. Per tant, avui vull parlar sobre la importància del català en el nostre comerç local, una qüestió que no només és un dret dels consumidors, sinó que també aporta un valor afegit als establiments que la fan servir preferentment.

Com a comerciants, tenim la responsabilitat i l’obligatorietat d’adherir-nos a la legalitat vigent, i aquesta inclou la normativa referent a la llengua. Segons la Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya, els consumidors tenen el dret de ser atesos en català. Això implica que tots els establiments l’han de garantir, tant pel que fa a la comunicació oral com en la retolació i la documentació escrita. A més, la Llei de Política Lingüística estableix que els rètols informatius i publicitaris dels establiments han de ser, almenys, en català. No complir aquesta llei no només comporta sancions, sinó que també representa una pèrdua d’oportunitats per connectar amb una part significativa dels nostres possibles compradors.

Preservar i fomentar l’ús social i quotidià del català és una tasca de responsabilitat col·lectiva, especialment en un context on els fluxos migratoris i la força i la imposició creixent de les llengües demogràficament més potents poden diluir la presència de la nostra llengua a casa nostra mateix. I no ho podem permetre... Al cap i a la fi, aquesta és una pràctica comuna en qualsevol país o comunitat lingüística que vol mantenir viva la seva identitat. Així com els francesos mantenen el francès i els alemanys l’alemany, nosaltres hem de fer el mateix amb el català. I que l’administració vetlli, informant i sancionant, qui no fa cas de la normativa. Observem, amb preocupació, un cert relaxament a l’hora de fer-la complir a cadenes multinacionals i, sobretot, botigues obertes per immigrants als darrers temps. Demanem, doncs, que qui li toqui es posi les piles...

Atendre en català és un acte de respecte i consideració que enforteix la relació client-comerciant, que es tradueix en una major fidelització i satisfacció. Fent-ho així, potenciem valors essencials, com ara la identificació amb la nostra cultura. A diferència dels grans centres comercials i les plataformes en línia, la xarxa de proximitat ofereix una experiència única i personalitzada. Cada botiga crea un grup de clients habituals que comparteixen gustos, aficions i necessitats. Utilitzar el català en el nostre comerç no només ens ajuda a diferenciar-nos, sinó que també ens permet connectar amb els parlants que valoren l’empatia, la qualitat i el tracte personal. Utilitzar preferentment la llengua de casa nostra no és, doncs, només una qüestió de legalitat o deferència, sinó una estratègia comercial intel·ligent i un signe de normalitat.

Des de la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa, animem tots els botiguers a apostar pel català en el nostre dia a dia. Com també a la ciutadania catalanoparlant en general quan entri en un establiment comercial. No només estarem contribuint a la preservació de la nostra llengua, sinó que també reforçarem el vincle amb els nostres clients, oferint-los una experiència única i autèntica que ens farà destacar en un mercat cada vegada més competitiu i globalitzat. Utilitzar el català és, sens dubte, el millor per al nostre negoci i per a la nostra manera de ser presents al món.

Finalment, convé remarcar que cada país té només una llengua pròpia; una altra cosa són les persones i els estats. I arreu del món, llevat d’uns indrets molt concrets i singulars, com poden ser, per exemple, els aeroports o parcs temàtics curulls de turistes passavolants, la llengua principal del comerç és la del país. Tothom ho ha de poder copsar a través de les primeres paraules en què el botiguer s’adreça al client, com també en la retolació de l’establiment. És ben natural. Per això la campanya “Digues, Bon dia!” empesa per la Plataforma per la Llengua, a la qual tant la UBIC com la Cambra de Comerç de Manresa ens hi hem adherit, és important i va en aquesta línia. Al marge de si la conversa posterior es fa en una altra llengua si el comprador és estranger. Però aquest ha de saber en quin país o univers cultural es troba en aquell moment. No li amaguem, si us plau! n