Amb les garrofes

Consumidors

Josep Huguet

Josep Huguet

Arran de les eleccions europees he llegit una entrevista a Gilles Lipovetsky, professor de filosofia i de sociologia, vinculat a Grenoble, on descriu que el comportament polític dels electors cada cop s’assembla més al comportament econòmic. Aquest flash m’ha fet resseguir diversos articles escrits per l’autor que són una font de reflexió per entendre millor el nostre temps. Els canvis produïts en les societats europees i d’altres han instal·lat el consumisme i l’individualisme en els comportaments socials. També, el triomf d’allò efímer, de la buidor; i la disseminació de la desconfiança sobre tot i tothom; i la por als canvis que venen. Tot allò que donava seguretat el segle XX: les ideologies molt definides, l’estructuració de la societat civil a l’entorn de partits, sindicats i entitats de massa, ara no existeix. Cal dir que la creu d’aquella realitat era una polarització fàcil de convertir en guerres civils de baixa o alta intensitat. Avui, la complexitat creixent de les societats i dels seus reptes estan produint una implosió d’ofertes polítiques i de comportaments econòmics i socials. En aquest marc, Lipovetsky, afirma que un vector de frustració com el consum ho emplena tot, des del mercat econòmic al mercat polític. Perquè la individualització, l’escepticisme respecte a la política, la desideologització lluny de les tres grans opcions del nacionalisme estatalista i autoritari, del comunisme o del socioliberalisme, ajuda a que l’elector consumeixi efímerament, compulsivament, com ho fa davant d’un lineal de supermercat o dels anuncis de la tele. Segons el professor, l’individu hipermodern ha entrat en un període de despreniment (dégagisme), de descàrrega dels condicionants ideològics. Molta gent no té confiança ni en el Parlament, ni en els partits, ni en la ciència, ni en res. Aquest panorama facilita la irresistible pujada de l’extrema dreta que simplifica la complexitat focalitzant el problema en la immigració, en la por als altres. Però, el consumisme compulsiu pot fer que el pas pel govern d’aquestes forces dretanes, sense solucionar cap dels reptes existents, acabi fent variar un altre cop el sentit del vot efímer: avui compro això i si no em satisfà demà compro una altra opció; sense mirada llarga, sense sentit del comú, només pensant en mi, de forma sistemàticament contradictòria: més sanitat però menys impostos, més renovables però no al costat de casa, més català però canvio de llengua ràpidament, fora turisme però faig el turista, prou immigració però la dona de fer feines ho és.......

Aquesta confusa realitat no justifica que les opcions progressistes no facin un esforç per denunciar les contradiccions apel·lant a la responsabilitat i al bé comú; i per enfrontar-se amb claredat als temors de la majoria, donant solucions. Sembla que allà on estan fent aquesta tasca és als països nòrdics, on la socialdemocràcia i altres forces progressistes estan induint una intervenció més forta de l’Estat en l’economia productiva i rendista, alhora que s’allunyen del bonisme social.

A Europa, preocupa la davallada de la natalitat autòctona acompanyada per la bomba demogràfica a l’Àfrica (i altres continents), on el fracàs del neocolonialisme francès, substituït per Rússia i Xina, no ajuda gens. Tampoc ajuda la militarització de les fronteres i la inexistència de cap política seriosa per ajudar a que la gent no hagi de migrar. L’Estat del benestar està morint d’èxit, l’augment de prestacions, tot i el mal repartiment, i la pèrdua de la cultura de l’esforç, han contribuït a l’individualisme desaforat. La minorització del pes econòmic europeu, la seva inseguretat militar, la seva feblesa estratègica en subministres industrials, informàtics o farmacèutics, són algunes de les debilitats que justifiquen el vot emocional reaccionari. I per això cal fermesa per fer-hi front. Però res serà fàcil en moments on la gent s’informa per TikTok, Facebook i les xarxes socials. I les fake news, les propostes falses, circulen arreu, sense que ningú les comprovi.

Lipovetsky diu que som a l’era de l’ansietat i la inseguretat generalitzada davant de reptes inabastables. “L’atmosfera ha canviat, estem en un estat d’ansietat, de por, de malestar, perquè estem bombardejats per informació, però també perquè el mode de regulació tradicional no funciona més. No es tracta de dir que abans les persones estaven felices, això és absurd, però avui, en una societat hiper individualista, tot reposa sobre les nostres esquenes, cosa que ens impulsa a ser autosuficients i a cercar el benestar total. Això té com a contrapartida un malestar permanent.” Avui la utopia l’impulsen profetes com Elon Musk, que diuen que vencerem la mort i les malalties, que hibernarem la humanitat. Una nova utopia tecnològica. El professor francès creu que la tecnologia no et pot fer feliç. Tampoc el consum compulsiu de béns o d’opcions polítiques. Consum i tecnologia només donen serveis, però la felicitat és tota una altra cosa.