Opinió

Un fòrum per preguntar, debatre i exigir

Martí Saballs

Martí Saballs

Al nucli antic de Torroella de Montgrí (Baix Empordà, Girona) hi ha un preciós museu sobre el Mediterrani que fa les delícies de petits i grans. Es tracta d’un recorregut senzill i concís sobre la geografia, la història, l’ecologia, la cultura i la música relacionades amb el nostre mar. Què ens uneix i què ens diferencia. Mitjançant un vídeo, exposa les guerres, les migracions tantes vegades acabades en tragèdia d’aquells que escapen dels seus llocs d’origen per buscar un millor lloc per viure i les desigualtats.

No és necessari tenir massa coneixements d’història per afirmar que els territoris mediterranis tenien molt més en comú i eren més equitatius i culturalment més homogenis fa 2.000 anys que en l’actualitat. Som hereus d’aquella romanització que, amb el temps, s’ha anat barrejant amb l’evolució de les religions, els dogmatismes, els imperis, les ciutats estat i les ideologies. De la il·lustració a les dictadures. La literatura sobre la història del Mediterrani és amplíssima des de tots els punts de vista. Des del més senzill dels llibres de viatge fins a les grans novel·les i les obres d’un dels nostres grans autors, Josep Pla. És en aquests moments quan cal recuperar la cançó més icònica i que més ens representa: Mediterráneo, de Joan Manuel Serrat.

Historiador i periodista, Robert D. Kaplan és un dels grans intel·lectuals del nostre temps. Les seves obres, des de La venganza de la geografía fins a El telar del tiempo, són un exhaustiu repàs sobre com els condicionants geogràfics i el clima han afectat al llarg de la història l’evolució de les regions i dels països. A Adriático, un dels seus llibres, exposa les vicissituds d’aquest petit mar dins del Mediterrani i que als anys 90 va patir -la memòria és curta- una altra cruenta guerra balcànica que encara ressona a l’antiga Iugoslàvia.

Kaplan és un dels convidats estrella al Primer Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, que organitza Prensa Ibérica el 26 i 27 de juny a València. L’entrevista que vam publicar a ‘actius’ setmanes enrere defineix molt bé el seu pensament. Analitza i vaticina. Les seves paraules no queden en l’oblit.

També suggereix i crea una opinió que no passa desapercebuda Mariana Mazzucato. L’economista italo-nord-americana s’ha convertit en una de les líders intel·lectuals de la nova socialdemocràcia, tot i que anem a saber què significa exactament això en l’actualitat. Per a ella, no hi ha capitalisme més necessari que la combinació dels esforços públics i privats per definir estratègies de creixement i apostar per les indústries de futur. Sense l’impuls inicial de l’Estat emprenedor, moltes de les grans tecnologies que avui defineixen els nostres temps no existirien.

Kaplan i Mazzucato parlaran de les grans tendències, històriques i econòmiques, i de com els països del Mediterrani poden enfrontar-s’hi. ¿Hi ha un comú denominador que pugui ser resolt més enllà de les enormes diferències de renda econòmica i règims polítics que s’erigeixen als 22 països limítrofs del nostre mar? Una qüestió que també es plantejarà a la presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), el banc prestador de la UE, l’espanyola Nadia Calviño.

Al llarg de les dues intenses jornades del fòrum escoltarem les opinions de rellevants conferenciants, presidents i CEOs d’empreses de primer nivell, i d’alguns dels més prestigiosos acadèmics espanyols. Prèviament, des de Prensa Ibérica i comptant amb el suport de vuit dels diaris del grup que es publiquen a les províncies mediterrànies, ja s’han exposat les principals conclusions sobre vuit temes candents: aigua, energia i indústria, ciutat del futur, desafiaments immobiliaris, turisme, economia blava, mobilitat i persones.

No és el moment de lamentar-se o seguir generant debats sense fi, pressupostos mai executats. Cal exigir resultats a les respostes que s’ofereixin al fòrum. Només així, més enllà de les diferències ideològiques i de les identitàries, que, desgraciadament, pesen massa, els grans desafiaments es resolen. Tecnologia, innovació, sostenibilitat, desburocratització, una fiscalitat adequada, més transparència i millorar la relació publicoprivada.

El Primer Fòrum del Mediterrani, organitzat per Prensa Ibérica, neix amb una triple voluntat: oferir solucions, des de l’àmbit local mirar el global i la seva continuïtat en el temps. El dia després no desistirem en el nostre impuls: continuar exigint promeses complertes i executades. La societat ho exigeix. L’esperem. La seva opinió compta.