El restaurant Aligué de Manresa ja torna a estar a ple rendiment

El reconegut establiment del sector del Guix ha obert portes de nou, als matins i migdies, després de quatre anys d’aturada

L’Aligué, ahir, abans del servei del migdia

L’Aligué, ahir, abans del servei del migdia / Carles Blaya

Carles Blaya

Carles Blaya

Llentia amb vinagreta i cansalada del coll cruixent, crema de cirera amb vieira, kokotxa de lluç amb mongeta del ganxet, navalla amb regalèssia i foie, turbot a la donostoiarra amb cloïsses o lingot de garrí són alguns dels plats que ja es poden degustar aquesta setmana al restaurant Aligué de Manresa, que dilluns va obrir portes de nou després de quatre anys de parèntesi forçat per la covid, com va avançar Regió7 el mes passat.

L’establiment, ara dirigit per Pep Aligué, i amb Ramon Gonzàlez Juberó i Ferran Domínguez Camprubí als fogons, obre els matins el bar, on es poden tastar els esmorzars de cassola (callos, cap i pota, orella i galta de porc), i als migdies el restaurant, que des de la seva inauguració el 1957 ha estat un dels emblemes gastronòmics del Bages.

Pep Aligué amb el cuiner Ramon Gonzàlez Juberó

Pep Aligué amb el cuiner Ramon Gonzàlez Juberó / Carles Blaya

Pep Aligué apunta que la nova carta del restaurant «manté l’esperit» del que ha estat històricament l’establiment, ara sense Agustí i Benvingut Aligué al comandament. La proposta continua sent, doncs, la d’una cuina «tradicional», de «fer cada dia el que trobem al mercat».

La rebuda a la reobertura del local ha estat, diu Aligué, «molt bona. La gent tenia moltes ganes que tornéssim a obrir». Per a Pep Aligué, estar al capdavant del restaurant familiar resulta «molt còmode, perquè aquestes parets són casa meva, i a més el sector veig que està molt content del retorn». «Han estat dies molt intensos», diu Aligué, «perquè vols fer-ho el millor possible». Ja ha tingut els primers «avaluadors» familiars: el seu pare Agustí i l’oncle Benvingut, que ja hi han anat a provar la nova carta. 

«Per arrancar un negoci el millor és que hi hagi molta il·lusió, i el nostre equip la té. I també disposa de la formació», diu Aligué, que avança que després de l’estiu el bar del local també servirà «platillos» a l’hora de dinar.

L’Aligué va tancar l’estiu del 2020, després que la pandèmia castigués amb molta duresa el sector. Però Pep Aligué ja va prometre llavors que el restaurant tornaria. Aligué concentra el seu bagatge en aquest projecte, després d’haver deixat enrere altres negocis de restauració a Manresa, com el Sibar, el Sivins i la Torre Busquet.

El restaurant, establert el 1957 al que eren els baixos de la casa familiar dels Aligué, i que prèviament havia estat un viver de ceps americants i arbres fruiters, va viure un impuls els anys 80, quan Benvingut i Agustí Aligué van saber convertir l’herència comercial i culinària dels avis Agustí Aligué i Ció Rovira, i dels pares Pepet Aligué i Maria Torras, en un establiment de referència. Amb Benvingut Aligué als fogons, format al País Basc i influenciat per les cuines francesa i italiana, el restaurant manresà va atraure fins al Bages comensals de tot el país. El 2012 va ser reconegut com el millor establiment gastronòmic de Catalunya.