La Generalitat busca els hereus de sis manresans que van morir amb patrimoni i sense testament

Sis persones que van morir a Manresa entre els anys 2013 i 2020 figuren en el llistat de difunts intestats que elabora la Generalitat. Es tracta de persones amb patrimoni per heretar que no van fer testament en vida, i de les quals fins a dia d'avui no ha aparegut cap parent per reclamar l'herència.

Els difunts manresans són Isabel Fonoll Gavin, que va morir el 22 de maig del 2018; Julian Hernández Lorente, mort el 28 de novembre del 2020; Montserrat Martrus Cirera, la defunció de la qual va tenir lloc el 21 de setembre del 2014; José María Pallisa, mort el 18 de juliol del 2013; Justo Sala Gracia, desaparegut el 6 de novembre del 2022; i Rosa Vermudez Serisola, que va morir el 19 de desembre del 2014.

Opinió PODEM DISCREPARJosep Lluís Micó

Som líders en testaments solidaris

Els noms d'aquests sis manresans integren un llistat de més de 600 difunts de tot Catalunya als quals no s'han trobat fins ara hereus legítims. Algunes de les defuncions estan datades els anys vuitanta del segle passat. A més dels manresans, la llista inclou una veïna de Puig-reig, Montserrat Grané Corominas, que va moriri l'11 d'agost del 2018; Francisco Reus Pallarès, mort a Puigcerdà el 2 de juliol del 2001; Josefa Sans Sansa, morta a la Seu d'Urgell el 6 d'agost del 2008; Rosa Pujal Piqué, que també va morir a la Seu d'Urgell, el 18 de febrer del 2012; i tres persones la defunció de les quals consta a Igualada: Agustín Tapiolas Niubó (mort el 15 d'abril del 2013), Fulgencio Sánchez Pérez (mort el 17 d'agost del 2012) i Montserrat Biosca Vall (morta a la cpaital de l'Anoia el 26 de novembre del 2017).

Si la Generalitat no en troba hereus fins a un quart grau de cosanguinitat, serà l'administració catalana la que n'acabarà sent declarada hereva "transitòria". Perquè d’acord amb la normativa successòria catalana, la Generalitat té l'obligació de destinar els béns d'aquestes herències a entitats assistencials o a institucions de cultura, o bé a polítiques d’habitatge social. Segons la normativa, els béns immobles procedents de les herències intestades que no puguin ser destinats directament a habitatge social, s'han de liquidar, principalment mitjançant una subhasta pública. Quan la subhasta queda deserta, es poden liquidar mitjançant una venda directa.

Habitatges i finalitats socials i culturals

Des del 2018, s'han distribuït a entitats del Tercer Sector Social i de lloguer social un total de 84 habitatges procedents d'herències intestades. A més, la Generalitat va destinar el 2018 2,2 milions d'euros, procedents de la subhasta de 16 finques "no aptes per ser destinades directament a habitatge social", perquè l'Agència de l'Habitatge de Catalunya adquirís una trentena d'immobles per ser destinats a lloguer social.

Altres herències la Generalitat les ha destinat a concedir subvencions a entitats de serveis socials, entitats privades sense afany de lucre que actuen en l'àmbit de la salut o a subvencions per a muesus i el foment de la llengua, entre d'altres finalitats. Amb motiu de la pandèmia de covid, el 2019 també es va aprovar l'adjudicació d'1,8 milions a reforçar el programa d'oxigenoteràpia en residències.

Un procediment llarg

El procediment perquè la Generalitat sigui declarada hereva intestada d'un difunt s'inicia amb un acord d'incoació, que s'ha de publicar, entre d'altres llocs, al DOGC, al BOE i al web del Departament, i finalitza amb una resolució de la Direcció General de Patrimoni, que declara la procedència o no de la Generalitat com a hereva intestada. En aquests moments hi ha una seixantena de casos en procés d'incoació o ja bé resolts o arxivats, segons consta a la web del departament d'Economia.

Però abans de ser-ne declarada hereva la Generalitat busca els parents dels difunts intestats. "Se'n fa una investigació", expliquen fonts del departament d'Economia. Un procés que és "llarg", que s'inicia quan un veí o amic comunica la mort sense testament d'una persona amb patrimoni. "La Generalitat no té la voluntat de quedar-se l'herència de ningú", afirmen les mateixes fonts. La finalitat de tot el procediment és "que el patrimoni liquidat reverteixi al territori d'on era la persona difunta". En qualsevol cas, els diners obtinguts amb les subhastes de les herències intestades no passen a formar part del pressupost ordinari de la Generalitat, expliquen al departament.

La Junta d'Herències

La liquidació de l'herència als departaments que l'acabaran destinant a les finalitats assistencials, d'habitatge o culturals la decideix la Junta d'Herències de la Generalitat, que integren, a més d'un representant de la Direcció General de Patrimoni, representants dels departaments amb atribucions en les matèries a les quals es destinen les herències. També en poden formar part, sense dret a vot, persones del territori on es preveu destinar les herències.

Les subhastes

Les subhastes públiques dels béns es fan periòdicament, un cop hi ha prou volum de lots per convocar-les. La darrera es va celebrar l'1 de desembre del 2022. Hi havia 35 immobles procedents d’herències intestades i es van presentar 42 ofertes per a 12 dels 35 immobles, entre els quals hi havia 7 habitatges no considerats aptes per ser destinats directament a polítiques d’habitatge social, un pàrquing, terrenys, solars i estudis distribuïts arreu de Catalunya. Al final, es van adjudicar per un import total d'1,2 milions d'euros. Entre aquests figurava un local a l'avinguda Pau Casals de Sallent, adjudicat per 30.400 euros.

Els 23 immobles que van quedar deserts en la licitació es van ofertar en una segona subhasta, el novembre de l'any passat. Se'n van acabar adjudicant deu, per un import d’1,1 milions d'euros. Un d'aquests, "la joia de la subhasta", expliquen fonts del departament, era una casa unifamiliar de gairebé 800 metres quadrats al carrer de la Font, a Age, a la Cerdanya, que sortia a subhasta a un preu de 358.000 euros i que es va acabar adjudicant per 428.000.

Subscriu-te per seguir llegint