Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El nombre d’herències quintuplica el de les donacions, que suposen més impostos

El 2023, la Catalunya central incrementa el 8% el nombre de les successions i redueix prop del 4% el de cessions, que comporten una major càrrega impositiva

Façana del cementiri de Manresa

Façana del cementiri de Manresa / Jordi Biel/Arxiu

Carles Blaya

Carles Blaya

Manresa

Els municipis de la regió central on hi ha notaries van signar el 2023 un total de 3.403 herències, el que suposa el 8% més que un any abans. Són més de sis punts percentuals més de creixement que el total català, que va ser, l’any passat, de 63.648 herències signades, segons dades del Col·legi Notarial de Catalunya.

Mentre s’incrementava el nombre d’herències, el de donacions es reduïa al territori central el 3,74%, en passar de les 721 del 2022 a les 694 del 2023. Al conjunt del territori català també es va experimentar una disminució de donacions, de tres punts percentuals inferior:         el -0,75%, de 17.880 a 17.746.

En definitiva, a les comarques centrals es van signar gairebé cinc vegades menys de donacions que d’herències, una diferència que la notària de Solsona Roser Berenguer, membre de la Junta Directiva del Col·legi Notarial de Catalunya, justifica per la diferència impositiva entre unes i altres. «Venen clients als despatxos animats perquè creuen que les donacions els resultaran més beneficioses, i és just el contrari. Els notaris no acostumem a animar a fer donacions», diu Berenguer.

La donació, el lliurament de béns d’una persona a una altra de manera lliure i desinteressada, està subjecta a l’impost sobre successions i donacions, transferit parcialment a les comunitats autònomes, a més de l’impost de plusvàlua (municipal) i un tercer, «gairebé ocult», apunta Berenguer, que és el de renda de les persones físiques (IRPF), que no s’aplica en el cas de les herències. La donació és una alternativa a l’herència, però més cara.

Diversos tipus impositius

Les donacions i successions tenen diversos tipus impositius, depenent del grau de parentiu entre el donant i el beneficiari. Així, en el grup I s’inclouen els fills menors de 21 anys; en el II, el cònjuge o parella formalitzada, els fills de 21 anys o més i els progenitors; en el grup III, els germans, oncles, nebots i nets; i en el IV, els cosins o persones sense relació de parentiu. En els graus I i II, el tipus que s’aplica va del 5% al 9%, en funció de la base liquidable, mentre que en els altres dos graus, el tipus és més elevat en funció d’un coeficient multiplicador. Però mentre en les herències els fills menors de 21 anys i el cònjuge o parella poden rebre fins a 100.000 euros lliures d’impostos (mínims exempts superiors per als menors de 21 anys), en el cas de les donacions «es grava des del primer cèntim», diu Berenguer.

En les donacions, però, hi ha un supòsit especial que està bonificat, i que destaca per volum d’operacions, diu Berenguer: el traspàs d’un immoble, terreny o diners per adquirir un immoble que hagi de ser la primera residència habitual del descendent. Aquesta donació gaudeix d’una reducció del 95% de l’import de l’habitatge en els primers 60.000 euros. Cal, però, que el perceptor no tingui més de 36 anys i que la base imposable total en la darrera declaració de renda no sigui superior als 36.000 euros, una vegada deduïts els mínims personals i familiars. En el cas d’una donació de diners per adquirir habitatge, s’haurà d’haver fet tres mesos abans d’atorgar-se l’escriptura de compravenda.

No en tots, però en altres supòsits, la donació pot suposar una gran càrrega impositiva. «Hi ha gent gran que vol donar la casa als fills per evitar-se impostos, però no és una bona idea», diu Roser Berenguer. Ho pot ser, apunta la notària, si la persona donant disposa d’un elevat patrimoni, però no si el que es vol donar, per exemple, és el pis de residència habitual del donant. «Quan tens alguna propietat pot ser que la família et respecti més. En alguns casos, pots donar en vida i deixar de tenir tant interès per als teus familiars. És trist, però és la condició humana», apunta Berenguer, que afegeix que «per això de vegades s’aconsella que el donant es reservi l’usdefruit».

Explicats tots els condicionants econòmics que suposa el tràmit de la donació, molts dels que s’hi interessen a les notaries s’acaben fent enrere. «De deu consultes que se’ns fan, n’acabem signant tres. Quan tenen tota la informació ja no ho veuen tan interessant», conclou Roser Berenguer.

Les herències al territori

A Manresa es van signar l’any passat 1.177 herències, per les 1.000 del 2022, un increment del 17,7%. Fins al setembre d’enguany, el nombre d’herències signades a la capital del Bages era de 832, un ritme inferior al de l’any passat.

A les altres capitals de comarca amb servei de notaria, el nombre d’herències va disminuir el 2023 respecte del 2022: el 0,83% a Berga (fins a les 239); el 6,31% a Igualada (fins a les 727); i a Solsona, el 10,98%, fins a les 154. A la capital del Berguedà, fins al setembre se’n portaven signades 187 (per sobre de les de l’any passat); a Igualada, 489 (un ritme notablement inferior al del 2023); i a Solsona, 118 (també per sobre de l’any anterior). n

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents