Joieria Copèrnic de Manresa, 60 anys de joies

Per què es diu Copèrnic, la joieria del carrer Guimerà de Manresa?. És una de les preguntes més freqüents que clients i coneguts fan als propietaris. El seu fundador, Pere Tarragó, juntament amb la seva esposa, Margarida Costa, no volia barrejar el nom de la família amb el negoci. I perquè era rellotger. Va triar Copèrnic en homenatge al considerat pare de l’astronomia moderna, el polonès Nicolau Copèrnic, que ja al segle XV estudiava el temps i l’univers.

La joieria acaba de complir 60 anys. «Els meus pares no van tenir la típica joieria o rellotgeria», afirma Merx Tarragó, ara al capdavant del negoci. «És l’essència del meu pare, que sempre li ha agradat molt el disseny. Anava a buscar marques diferents de les convencionals que tenia tothom, i fins i tot va ser original amb el nom».

La joieria Copèrnic ha celebrat l’aniversari amb una trobada íntima amb la família, dependentes i exdependentes. No van faltar Pere Tarragó i Margarida Costa.

Tarragó i Costa van obrir la joieria a finals del 1964, quan ell va tornar d’estudiar i treballar de rellotger a Suïssa. La primera botiga va ser al segon tram del Passeig. Dos anys més tard es van traslladar on és ara. Abans hi havia una sabateria.

Dels quatre fills del matrimoni, Merx Tarragó és qui ja de petita va mostrar interès per aquest món. «Jo sempre desitjava baixar de l’autocar de cole i anar a la botiga a fer el merdós. No arribava ni al taulell, però m’agradava ser aquí i el que feien els meus pares».

Una forma de compartir amb tothom aquest 60 anys és amb el paper d’embolicar de la joieria, que narra la història de Copèrnic, i amb una nova col·lecció de joies i complements que ha dissenyat Tarragó i que ha batejat amb el nom de Vincle. Vincle amb «la família, els clients, els amics, la ciutat, el país...». Són peces de plata, or o bronze «que representen persones que no tenen gènere, nues, de línies sinuoses i harmonioses que simbolitzen la fluïdesa, la unitat, un concepte de connexió».

Merx Tarragó ja fa més de 30 anys que és al capdavant de la botiga. Explica que durant tot aquest temps els hàbits han canviat molt. «Abans anàvem a comprar i ara anem de compres». Comenta que «ara la meva competència ja no és una botiga o una altra, sinó l’oci, Port Aventura, anar a esquiar...». Ara toca un nou repte: les obres per convertir «el carrer comercial de la comarca» en illa de vianants. «Ha de brillar», diu. Com les joies.