Un ofici que no es pot substituir

"Hi ha molta gent que és cambrera, però molt pocs seran professionals" és el resum que fa Mireia Riba de l’estat actual de la seva professió. Ella, que va entrar a estudiar a l’escola Joviat amb la idea de ser pastissera es va enamorar de l’ofici de servir taules i atendre els clients. El salt professional de la seva carrera el va fer l’any 2022 quan va ser guanyadora del concurs ‘Camarero del Año’. 

Per a Riba, aquest certamen suposa "una oportunitat per donar a conèixer la professió de cambrer", que segons ella "molta gent pensa que és passar plats i treure’ls de la cuina a la taula, però realment el servei és molt més ampli". Ara manté la seva vinculació amb el concurs en categoria de jutge, fet que gaudeix molt. 

Li agrada la seva feina perquè "has de saber llegir els clients en cada moment i hi ha un component molt gran d’empatia". Tot i que als qui volen començar a fer una carrera en el seu camp els diria que "cal treballar moltíssim, però és molt important gaudir d’un procés tan maco". Admet, però, que la vida a la sala pot ser exasperant en moltes ocasions: "quan vaig començar molts dies arribava plorant a casa perquè el servei no havia sortit com jo volia, amb el temps he après a gestionar-ho tot millor". 

Li sap greu que els cambrers encara arrosseguin aquesta perspectiva social, però encara li dol més que hi hagi persones que pensin que la seva feina pot ser substituïda per màquines. "Si toquem de peus a terra, no ens hauria d’afectar perquè les màquines poden facilitar-te certes tasques, però al final un robot no podrà fer mai la feina com una persona, per exemple explicar un plat a un client o recomanar-li un vi per maridar amb el sopar que està menjant". 

El concurs li sembla tan atractiu perquè "demostra tots els àmbits on s’ha de saber moure un bon cambrer". Es tracta d’una simulació d’un servei complet: s’ha de parar taula, explicar als comensals un menú, decantar un vi, preparar un plat davant el client (Riba va fer un tàrtar de gambes pelades amb forquilla i cullera), tirar cerveses, fer un còctel i un cafè especial. 

No té clar si es veu a si mateixa fent de cambrera tota la vida, el que sí que sap és que vol que la seva feina estigui relacionada amb la gastronomia. De fet, ara treballa en projectes d’investigació culinària de la Fundació Alícia, l’objectiu final de la iniciativa és que "la gent mengi millor". Això ho compagina amb el servei al restaurant l’estrella Michelin l’Ó i fins fa poc amb una col·laboració amb l’empresa de sucs Juver. Davant la pregunta de quin seria el seu restaurant somiat per anar a treballar em diu que durant molt de temps «vaig tenir el DiverXO de Dabiz Muñoz en ment, però ara estic molt satisfeta amb tot el que estic fent i m’agradaria trobar nous camins per explotar de tot el meu potencial».