Alerta pels caçadors d'herències de persones que van morir sense deixar testament

En una herència sense testament ni parents propers o llunyans del difunt (fins al quart grau de consanguinitat), la beneficiària és l’Administració. Així consta al Codi Civil espanyol, on s’especifica que una tercera part del llegat anirà a parar a institucions socials del municipi del finat; un altre terç, a entitats del mateix tipus, però d’abast «provincial»; mentre que la resta servirà per amortitzar el deute públic.

A Catalunya, com al País Basc, Galícia o Aragó, aquest hereu sobrevingut no és l’Estat, sinó els organismes propis. Com és lògic, abans d’arribar a aquest desenllaç, s’inicia una investigació per confirmar que la persona que ha traspassat no va deixar cap última voluntat al respecte. Malgrat que els casos no abunden, els jutjats de les comarques centrals en tenen uns quants oberts.

Després de vint anys sense cap gestió sobre comptes corrents, llibretes d’estalvi, fons d’inversió..., l’Administració absorbeix el patrimoni. Hi ha incentius per afavorir el descobriment d’herències sense testament que, eventualment, vagin a parar a les institucions. Així, els particulars que en trobin una i avisin els organismes públics tenen dret a un 10%.

Tot i que no és un perfil comú, a Catalunya hi ha alguns d’aquests caçadors de recompenses, els quals, a més, mantenen una forta rivalitat entre si. Fonts judicials els comparen i sovint els identifiquen amb els anomenats «subhasters», experts a aprofitar-se de les licitacions de béns embargats o confiscats per delictes o altres infraccions: cases, cotxes, joies i un llarg etcètera.

Pendents de la Catalunya central

Els caçadors d’herències sense testament han començat a fixar-se de manera preferent en la Catalunya central. La raó és ben senzilla: les àrees d’interior tenen molts més pensionistes que la resta del territori. De fet, en diversos punts, la proporció de jubilats representa més del 27% de la població (el Berguedà n’és un exemple) o s’acosta a aquestes xifres (com al Lluçanès, amb un 26%). El modus operandi és simple. Per començar, cal estar alerta de les defuncions de la setmana i, a través de múltiples contactes, esbrinar si els veïns que han mort tenien familiars vius o si havien expressat quin destí volien que tinguessin els seus diners o possessions.

La majoria dels col·laboradors d’aquests caçadors no són conscients de la utilitat real de la informació que estan proporcionant. I aquells que fan servir aquesta tècnica per cobrar, constantment atents a les publicacions oficials sobre herències sense hereus reconeguts, disposen de l’ajuda de còmplices perquè no aparegui sempre el seu nom quan donen l’alerta a l’Administració.

La llei exclou de les gratificacions els professionals que tinguin coneixement de la defunció d’algú sense hereus legítims «per raó del càrrec o ocupació pública», els responsables de residències de la tercera edat en què hagi viscut el vell i «administrador o representant legal del mateix».

Subscriu-te per seguir llegint