La rehabilitació d'habitatges al Bages, Berguedà i Anoia va augmentar el 65% l'any passat

El 2024 es van invertir al Bages 67,8 milions d’euros en obra nova i rehabilitació, una quantitat que suposa el 19,6% més que l’any anterior, segons un estudi sobre l’edificació a les comarques centrals que per primera vegada han dut a terme conjuntament els col·legis d’arquitectes i d’arquitectes tècnics del territori. Dels prop de 68 milions d’euros, 44,4 corresponen a obra nova, mentre que els altres 23,7 són d’obres de rehabilitació. La quantitat invertida en edificació a la comarca supera en 24 punts percentuals la mitjana de la demarcació de Barcelona, segons destaquen Conxita Pladellorens, delegada del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica (CATEB) al Bages-Berguedà-Anoia; i Claudina Relat, presidenta de la demarcació de la Catalunya Central del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

En conjunt, a les comarques del Bages, Berguedà i Anoia, s’han invertit 126 milions d’euros, dels quals, 88,9 en habitatge nou i 36,9 en rehabilitació. Al Berguedà, el pressupost d’execució material (sense comptar els beneficis industrials) en obra nova va ser de 14,3 milions d’euros, mentre que el de rehabilitació va sumar-ne 5,9. En conjunt, al Berguedà la quantitat es va enfilar fins als 20, 2 milions d’euros, el que suposa duplicar la quantitat invertida un any abans. A l’Anoia, l’increment global va ser més modest que al Bages i al Berguedà, de l’11,6%, fins als 37,8 milions, 30,1 dels quals en obra nova i 7,7 en rehabilitació, segons les dades col·legials.

L’estudi de les dues entitats professionals s’ha elaborat a partir dels projectes d’execució d’obra visats per un i altre col·legi. El fet de sumar esforços en l’elaboració d’aquesta anàlisi permet fer una descripció molt més aproximada del volum de l’edificació en aquestes tres comarques, que els dos col·legis comparteixen com a àmbit de treball. 

Segons aquest estudi, al Bages la superfície visada va créixer l’any passat el 23% en relació al 2023, amb un total de 300 expedients i 296 nous habitatges, el 33,3% més que l’any anterior. Els col·legis apunten que la dada (que no comprèn les edificacions de l’administració pública, que no es visen amb el mateix procediment) té en compte projectes d’envergadura com la Clínica Odontològica de la FUB, l’edifici d’Ampans a Balsareny i la Biblioteca de Súria. En obra nova la comarca va experimentar un notable creixement, de fins al 28,87% anual en edificació residencial, fins als 69.613 metres quadrats, mentre que en usos no residencials es va registrar una davallada de prop del 20%, fins als 23.895 metres quadrats. 

Puja la rehabilitació

Quant a la rehabilitació, va créixer exponencialment, fins als 69.300 metres quadrats, pels 38.756 de l’any abans. Una evolució similar es van experimentar al Berguedà (17.500 metres quadrats visats el 2024 pels 10.345 del 2023) i a l’Anoia (28.564 l’any passat i 20.900 el 2023). En conjunt, en aquestes tres comarques la rehabilitació va augmentar el 65%, fins als 115.502 metres quadrats. Un salt que Pladellorens i Relat atribueixen a diversos factors: l’increment de preu dels costos de l’obra nova, la menor rendibilitat de l’habitatge al territori respecte de l’àrea metropolitana (fet que desincentiva la promoció d’obra nova, segons les dues presidentes) i els fons Next Generation, que han impulsat la rehabilitació (una tipologia en què, d’altra banda, cal encabir projectes constructius recuperats després de dècades com els habitatges del carrer Martí i Pol de Manresa). 

«El contrast entre l’obra nova, amb tendència general a la baixa, i la rehabilitació en tot el territori podria indicar canvis significatius en les tendències futures de l’edificació», apunta l’estudi, que recorda que la majoria d’intervencions de rehabilitació són de visat voluntari, per la qual cosa les dades recollides podrien no reflectir la totalitat executada al territori. Relat i Pladellorens fan èmfasi en el fet que des que el 2022 es van posar en marxa a la seu territorial dels dos col·legis les oficines tècniques de rehabilitació, les comarques centrals han sumat el 18% del total de sol·licituds d’ajuts europeus al conjunt català, un percentatge que supera el de territoris com Girona, Tarragona o Lleida. A Manresa s’han concedit 1,1 milions en ajuts, per a un total de 238 habitatges, mentre que a Igualada el total subvencionat ha estat d’1,8 milions per a 395 habitatges. A Berga, els ajuts han estat de 115.700 euros, amb intervencions en 32 habitatges.

El Berguedà duplica l’obra

Al Berguedà, detalla l’informe, l’obra iniciada va créixer el 16% i es va duplicar la superfície. Les obres de rehabilitació van augmentar el 20% i la superfície, el 70%. Quant als habitatges nous, se’n van visar 46, el 27,78% més que un any enrere. També va augmentar la superfície, el 27,2%, fins a pràcticament els 14.000 metres quadrats. L’informe destaca la «tendència positiva» en rehabilitació i en habitatges de nova creació (amb un augment del 27,2%), fet que compensa la disminució en el conjunt d’obra nova, ja que el no residencial va caure el 61,3%, i va suposar només el 10% del total nou visat. 

En el cas de l’Anoia, els col·legis posen en valor l’«aposta pels fons Next Generation», que ha suposat un increment del 30% en la rehabilitació. A la comarca, l’any passat es van visar 122 nous habitatges, el 22% més que l’any abans, tot i que la superfície residencial va caure el 4,45%, fins als 28.618 metres quadrats. n