«Rivalitzar entre entitats empresarials dient el mateix no té cap sentit»

Ocupa la presidència de Pimec Catalunya Central des de fa catorze anys. Com ha evolucionat la seva motivació per mantenir-se al capdavant de la territorial de la patronal?

Quan vaig entrar a Pimec, em preocupaven qüestions que m’afectaven directament, com poden ser la fiscalitat, el futur de les renovables o el polígon on tinc l’empresa. Contemplava les problemàtiques empresarials des de la meva perspectiva, però a la patronal és on t’adones que les necessitats dels empresaris són molt diverses i agafes ràpidament el xip de pensar en els altres. Vicenç Mauri [el seu predecessor a la presidència de la patronal] va fer una renovació de la junta i em va proposar per a l’executiva. Allà va ser on vaig descobrir de primera mà totes les possibilitats de Pimec, tots els seus programes d’actuació. Eren moments en què la territorial de la patronal estava més desvinculada de Barcelona. No hi havia una estratègia conjunta. Jo era pràcticament l’últim en arribar a Pimec quan Artur Mas va cridar Mauri perquè fos el seu assessor en matèria empresarial. I Mauri em va proposar de president. Vaig acceptar per responsabilitat, justament per això, per com podria ajudar els altres. I vaig trobar-m’hi un equip que em va donar molta confiança, i la rebuda a Pimec de Barcelona també va ser molt bona. De seguida em van explicar quin era el mapa de les pimes a Catalunya.

Catorze anys després, encara té objectius pendents de complir?

Sí. Certament, és complicat de compaginar l’activitat de president de Pimec amb les obligacions familiars i empresarials, perquè podria estar el 100% del temps dedicat a la meva empresa i no em sobraria ni un minut. Però queden coses per fer, perquè el món empresarial està en constant transformació i aquí som un territori en creixement. Pimec, a més, està agafant molta força a les institucions. Som a totes les taules de representació. Tenim paritat al 50% amb Foment del Treball, tenim presència a Madrid, amb Conpymes, i a Europa, amb el Consell d’Economia Social Europeu. A més, a la Catalunya Central som ‘seu’ de Pimec, com ho són Girona, Tarragona o Lleida, perquè a la resta de territoris són només ‘delegacions’ de la patronal.

Quins són els seus objectius per als propers quatre anys?

Continuar impulsant accions de treball amb altres agents del territori. Col·laborem estretament amb la Cambra de Comerç, amb la Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central, també amb el Consell Comarcal del Bages... I aquesta col·laboració és molt important, perquè la tendència històrica era anar sempre cadascú pel seu compte. I la veritat és que si avui no hi hagués unitat territorial en les reivindicacions jo no seria al lloc on sóc. Rivalitzar entre nosaltres dient el mateix no té cap sentit, i anant units el missatge de l’empresari és únic i alhora permet enriquir-te amb l’experiència dels altres, coneixent els seus problemes, que després pots amplificar. I és així com les administracions ens fan més cas. La qüestió de Promineria va ser tot un exemple. Ara mateix estem molt involucrats en el tema de les infraestructures, particularment sobre la C-55, que fa vint anys que es va dir que es desdoblaria i encara no s’ha fet res, també en part perquè no hi havia unitat en la reclamació. La consellera Sílvia Paneque ens ha emplaçat a finals de juny per tenir acabats els estudies amb totes les possibilitats de futur: no fer res, un 2+1 per una banda i per l’altra del riu, un 2+2 per una banda i l’altra del riu... Llavors veurem quin és el posicionament tant del Govern com el nostre. El que està clar és que tenim raó, perquè ens avalen els números. Es tracta d’una infraestructura molt necessària, tant per a les empreses com a per a la ciutadania en general.

Quins són actualment els principals reptes de les pimes del territori?

Cada col·lectiu té les seves necessitats, i cal entendre-les. Però hi ha qüestions comunes, com la reforma horària. Les micro empreses no tenen flexibilitat per aplicar-la. La mesura s’ha de fer sectorialitzat, no s’ha d’aplicar a tots per igual. Això enllaça amb la falta de personal: no trobem gent per poder créixer ni per poder compensar les jubilacions. També hem d’ampliar la nostra competitivitat, perquè som cars en impostos i això ens fa menys competitius.

El nostre creixement, el d’un territori on la indústria suposa el 16% del PIB quan a Catalunya és el 8%, es veu obstaculitzat per dos motius: d’una banda, per les infraestructures; de l’altra, per la manca de formació específica per a llocs de treball que cada vegada són més especialitzats. I això que estem en un territori que disposa de dues universitats. Però ens cal formació especifica, com per exemple el grau elèctric, que és molt necessari per al procés d’electrificació global. Fins ara no ens en sortíem, però amb el nou rector de la UPC poden canviar les coses. D’altra banda, el projecte de Fàbrica Nova també ens ha de permetre avançar en aquest sentit.

Algunes de les inversions més rellevants que s’han fet darrerament al territori són del sector logístic. Aquest ha de ser el model?

Estem molt a prop de França, del port, tenim l’eix Transversal... Això ens afavoreix com a territori logístic. Però no és una qüestió de triar: hi cap tot, perquè tenim sòl industrial. El nostre model ha de ser productiu, però no estem en condicions de dir ‘això no ho volem’, perquè la logística també aporta lloc de treball.

Un problema per a algunes empreses també és la falta de relleu generacional. Quin és el seu punt de vista sobre aquesta qüestió?

Els avis van crear les empreses per pura supervivència de les famílies, que tenien treballs bàsics. Els fills van continuar les empreses amb una visió més de negoci que els seus fills han continuat. Però és veritat que aquesta feina requereix de molt sacrifici, i avui potser les generacions més joves no estan disposades a tants sacrificis. Però això és difícil de modificar. I d’altra banda, no tothom és igual. Pot haver-hi una tendència, però el cert és que tenim gent jove molt preparada. Segur que ho faran diferent, però estan molt capacitats per liderar la transformació que ve.

n

Subscriu-te per seguir llegint