Salvador Illa recupera el projecte per fer l'Eix transversal ferroviari en el període 2025-2050

El president de la Generalitat ha anunciat aquest dimarts que el Govern està treballant ja en un Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya 2025-2050 que inclou la recuperació del projecte de Pasqual Maragall de fer un eix transversal ferroviari, que uneixi Lleida i Barcelona passant per Igualada i Manresa i que inclogui una variant de Martorell al port. En el debat al Parlament de Catalunya sobre la situació de les infraestructures, Salvador Illa ha assegurat que la seva "obligació" és "avançar-se i preparar la Catalunya de les properes dècades, anticipar-se a com creixerà l'economia, quines necessitats hi haurà i com haurem de generar noves oportunitats", ha plantejat. Aquest paraigua normatiu pretén un país "equilibrat territorialment" que connecti no només l'àrea metropolitana de Barcelona sinó també els grans àmbits econòmics de Girona, Camp de Tarragona, de les Terres de l'Ebre, Ponent i de la Catalunya Central.

Un pla que inclou projectes "estratègics" com la connexió intermodal ferroviària i viària de la B-40, l'Eix Transversal – que ha de connectar Lleida i Girona-, el desdoblament de la ruta Tarragona-Lleida-Saragossa, tramvies regionals i més busos interurbans. El Govern vol impulsar l’eix Transversal ferroviari que ha d’unir Lleida i Girona, passant per Cervera, Igualada o Manresa i les línies orbitals ferroviàries que han de trencar la configuració radial de la xarxa, amb ramals entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès; entre Martorell i Terrassa; i entre Sabadell i Granollers i Granollers Mataró. A més, l’Executiu estudiarà la viabilitat dels tramvies regionals entre Girona i Banyoles, entre Tortosa i l’Aldea i entre la Seu d’Urgell i Sant Julià de Loira (Andorra), unes infraestructures que ara mateix no serien rendibles, però que ho podrien ser en la Catalunya del 2050, quan s’espera que la població arribi als 10 milions. En la relació d'Illa no hi consta el tranvia del Bages de Manresa a Santpedor o Sallent, però sí la inversió de 40 milions per al soterrament del tren de FGC a Manresa i l'allargament de les vies fins a l'entorn de plaça Espanya.

En l’àmbit viari, també han destacat el desdoblament de la C-55 al Bages (presentat dissabte), l'ampliació de la C-16 entre Berga i Bagà, la millora de l'eix Pirinenc (N-260), del corredor de la B-224 (entre l'Anoia i el Baix Llobregat) i un nou tram de l'eix de Comiols; així com els la millora de la connectivitat entre l'AP-2 i l'AP-7. També s'optarà per a la Variant de les Preses i d'Olot o la de Sant Feliu de Codines. 

El president ha quantificat la inversió que s'està executant a Catalunya en 20.000 milions d'euros (incloent les infraestructures hídriques i energètiques) i ha avisat que mantindran "la màxima exigència": "Volem el millor aeroport i els millors ports, Rodalies i carreteres".

"Desinversions cròniques"

"Som un Govern reformista, transformador i ambiciós. No estem aquí per posar pedaços a les mancances que durant els últims anys ha patit Catalunya", ha defensat Illa, que ha assegurat que ell evita "els retrovisors" i prefereix mirar endavant.

Abans que ell, com a grup que proposava la celebració del ple, el portaveu parlamentari de Junts, Albert Batet, ha advertit que el país està "col·lapsat" en aquest àmbit i això és "fruit de desinversions cròniques i premeditades en les infraestructures que han perpetrat tots els Governs de l'Estat, tant socialistes com del PP o Sumar", ha retret el diputat.

Batet ha reclamat a l'Executiu que reivindiqui les inversions necessàries al Govern del PSOE, "cosa que no succeeix per no molestar Pedro Sánchez", s'ha queixat. El neoconvergent ha assegurat que la "deriva" en què estan immerses les infraestructures responen també a la circumstància que estan en mans de l'Estat, ja que tant l'aeroport com Rodalies, els ports principals o la majoria de les carreteres principals són de la seva titularitat.