II Fòrum Empresarial de la Catalunya central | Ramon Alsina Conseller delegat de bonÀrea Corporació
"El nostre model demostra que el món rural també és un espai de progrés"
El conseller delegat de bonÀrea destaca la singularitat d'una forma de treballar que connecta el camp amb les ciutats

Ramon Alsina, conseller delegat de bonÀrea Corporació / Arxiu particular

Quins valors personals i empresarials han marcat la seva trajectòria professional liderant projectes?
La meva trajectòria no s’entén sense la inspiració del meu pare, Jaume Alsina Calvet, que l’any 1959 va iniciar un projecte amb un objectiu molt clar: generar oportunitats a la Segarra. Acompanyat d’un grup d’altres visionaris, va decidir posar en marxa un projecte empresarial que donés vida al territori i contribuís a mantenir-lo viu. Aquest compromís amb el nostre entorn i amb la seva gent sempre ha estat, i continua sent, una guia per a tot allò que fem.
Jo vaig néixer a la Segarra, i aquí continuo vivint. L’ADN d’aquesta terra és fet de treball i constància. És un entorn de secà, on les coses no sempre són fàcils, i això ens ha ensenyat a ser pragmàtics i creatius, i a buscar solucions amb els recursos que tenim. A fer més amb menys. Molts del qui treballem a bonÀrea som fills de la Segarra, i aquesta terra sempre ha marcat profundament la nostra manera de fer i d’entendre les coses.
Quins elements diferencials expliquen l’èxit i la singularitat del model bonÀrea?
A bonÀrea tenim un model d’integració vertical complet, sense intermediaris, únic al món. Gestionem tot el cicle productiu, del camp a la taula, des de l’alimentació i la cura dels animals fins a la venda directa a més de 600 botigues. Som agricultors, ramaders, fabricants, (carnissers, xarcuters, lleters, cuiners...), distribuïdors i botiguers. Aquest model consolidat ens dona un control total sobre la qualitat, la traçabilitat i la frescor dels productes, i escurça la distància entre el camp i la ciutat, garantint productes de qualitat al millor preu.
Quins avantatges i reptes té un model integrat com el de bonÀrea?
El nostre model únic ens permet tenir control i visibilitat de tot el cicle productiu i ser molt més eficients. A bonÀrea no hi ha intermediaris. Gestionem tot el procés, del camp a la taula, amb una traçabilitat total. Això ens facilita poder prendre decisions més ràpides i informades, un avantatge clau en un context com l’actual, on tot canvia molt de pressa. Gràcies a això garantim la màxima frescor i qualitat. Controlem tots els trajectes i reduïm distàncies al mínim. Cada dia surten camions des de Guissona cap a les botigues per assegurar que el producte arribi en les millors condicions. Aquesta eficiència també té un impacte positiu en sostenibilitat, perquè optimitzem rutes i recursos.
El gran repte d’aquest model és, evidentment, que depèn completament de nosaltres. Tot ha de funcionar bé, des del pinso fins a la botiga. Qualsevol incidència en una part de la cadena pot afectar la resta, i això ens obliga a ser molt curosos i previsors.
Quin impacte pot tenir un model així en la Catalunya central o altres territoris rurals del país?
El nostre model demostra que el món rural també és un espai de progrés, innovació i oportunitats. A zones com La Segarra, El Bages o El Berguedà hi ha moltes empreses, grans i petites, que ho demostren cada dia. Projectes d’aquest tipus ajuden a donar vida a les zones rurals, mantenint viu el teixit productiu i social i oferint oportunitats reals a les persones que hi viuen.
Aquest model d’activitat contribueix a vertebrar el territori i a lluitar contra el despoblament, perquè crea ocupació, dona valor al que es produeix localment i genera un efecte multiplicador en l’entorn. Quan les empreses arrelades al territori hi reinverteixen el que generen, no només creixen elles, sinó que impulsen el conjunt de la comunitat.
Quin tipus de lideratge empresarial caldrà per fer front als nous temps?
El lideratge empresarial que necessitarem en els propers anys serà aquell capaç de generar confiança i il·lusió amb una visió compartida i que compti sempre amb el millor equip humà, tant dins de l’organització com amb els seus principals grups d’interès: clients, proveïdors i comunitat. També caldrà un lideratge adaptatiu i orientat a l’aprenentatge continu, que entengui el canvi no com una amenaça, sinó com una oportunitat per evolucionar. aquest lideratge haurà de prendre decisions amb una mirada àmplia, que consideri no només el benefici econòmic, sinó també l’impacte que l’activitat empresarial té en les persones, el territori i la comunitat.
Quin consell donaria a les noves generacions d’emprenedors i directius que volen créixer en entorns incerts?
Els diria que no busquin fórmules màgiques ni dreceres. Tot allò que realment val la pena requereix temps, esforç i constància. A més, navegar en entorns incerts com l’actual, on tot canvia a gran velocitat, no és fàcil: cal mantenir la calma, tenir paciència i, sobretot, no perdre el rumb. Per això també crec que és fonamental tenir una visió a llarg termini, combinada amb la capacitat d’adaptar-se al canvi i de ser resilients davant les dificultats. Els moments d’inestabilitat formen part del camí i, sovint, són els que t’ofereixen bones oportunitats per millorar i créixer.
També recomanaria a les noves generacions envoltar-se de persones que les complementin, que aportin perspectives noves i que les ajudin a qüestionar-se tot el que fan. Un bon líder sap escoltar, aprendre i evolucionar. I això és especialment important en un món que canvia tan ràpid. Ara és més important que mai mantenir una actitud oberta i tenir capacitat d’adaptar-se, aprendre i reinventar-se. Perquè el futur pertany a aquells que mai deixen de voler millorar.
- Mor en un accident a la C-55 Miquel Caelles Campà, exregidor de Súria i professor a la Joviat
- La reacció d'un policia de Manresa per un embús en hora punta: «Tenim coses més importants a fer...»
- Un manresà inaugura aquest dissabte a Sant Fruitós una empresa d’elaboració de licors artesanals
- Un gran niu de vespa asiàtica just a sota d'un balcó a Manresa
- La propietària d'una fleca del Moianès, obligada a traspassar el negoci en descobrir que és celíaca després de més de 20 anys d’ofici
- L'home que es passejava per Manresa amb una arma simulada va ser detingut per entrar a la delegació del Govern amb la pistola
- Toni Martínez, granger de Callús, parla del confinament de les gallines: «Si els canvies la rutina i les tanques, s’estressen i no ponen tant»
- La Mola es treu 15 tones de sobre