Natàlia Mas (exconsellera de Economia): "Catalunya necessita més projectes industrials arrelats al territori per a prosperar"

Catalunya necessita més projectes industrials vinculats al territori per a prosperar i augmentar el PIB per càpita. No obstant això, sobre si la indústria catalana ha d'orientar-se cap als sectors aeroespacial i de defensa —com proposa la recent estratègia de la Generalitat, Catalunya Espai 2030—, la que va ser consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, mostra les seves reserves.

“No podem potenciar una indústria de defensa local sense abans entrar en sintonia amb la resta d'estats europeus; no és l'ordre correcte de les coses”, adverteix. Per aquest motiu, afegeix, “no hauria de ser la prioritat: les relacions internacionals poden gestionar-se d'una altra forma que no passi per militaritzar les fronteres ni apostar per l'hostilitat, és un cost d'oportunitat molt elevat”.

L'exconsellera s'ha pronunciat avui a Sant Fruitós de Bages, davant un auditori de 150 empresaris reunits al segon Fòrum Empresarial de la Catalunya Central, que han organitzat Regió7, 'actius' , El Periódico i Prensa Ibérica. Ho ha fet des de la seva experiència en el sector públic, però amb la perspectiva que li ofereix el seu actual càrrec en el consell d'administració de la metal·lúrgica La Farga, --que ocupa des del mes de gener passat-- i el seu lloc de consellera delegada d'Inspira Energia, del grup Respira Energia, empresa de la qual és copropietària al costat del seu marit, Joan Giralt.

Per a contextualitzar la seva implicació en aquest “projecte personal” —així ho defineix ella mateixa—, de les 35.309 participacions que integren la companyia, Mes posseeix el 31,17%, amb un valor nominal de 330.150 euros, segons els últims comptes del grup dipositades en el Registre Mercantil, difoses a l'abril, quan es va fer públic el seu fitxatge.

Una indústria verda catalana

Per a Natàlia Mas, la importància de reindustrialitzar Catalunya implica revertir el gir que va prendre la comunitat el segle passat cap al sector serveis, que “va ser un error”. Ho va ser, explica, perquè la producció industrial és el veritable motor de transformació econòmica i tecnològica. La indústria integra processos, coneixements i recursos per a crear béns i serveis més eficients i avançats, generant ocupacions qualificades i fomentant la diversificació productiva.

No obstant això, desfer dècades de desindustrialització no és tasca senzilla. Mas apunta que algunes claus passen per invertir en infraestructures, universitats i energia. El primer, diu, perquè permet que les empreses industrials i la seva imprescindible logística siguin més sostenibles. El segon, perquè el coneixement és essencial per a generar noves idees, recerca i capital humà. I el tercer, perquè “Catalunya està molt per darrere en matèria de renovables”.

Encara que no pot comparar-se amb territoris com Aragó o Extremadura —més extensos i amb menor densitat de població—, Mas considera que la resposta passa per dissenyar un model energètic propi, que aprofiti el territori i les cobertes sense valor econòmic o industrial.

Una estratègia energètica pròpia

Segons l'exconsellera, aquesta estratègia energètica catalana ha de basar-se en una planificació territorial precisa, que permeti identificar en cadascun dels prop de mil municipis del territori espais erms —és a dir, sense valor agrícola ni industrial— d'entre una i cinc hectàrees, aptes per a la instal·lació d'energies renovables.

Tenint en compte que un megavat (MW) requereix entre 1,5 i 2 hectàrees, la substitució dels tres reactors nuclears actualment en funcionament a Catalunya exigiria la creació d'uns 3.000 MW de nova potència. Aquest objectiu podria aconseguir-se ocupant menys del 2% del sòl català, complementat amb l'aprofitament de cobertes industrials o infrautilitzades.

Per a Mas, la clau resideix en un model eficient i descentralitzat, basat en projectes de petita escala —de menys de 5 MW— integrats en polígons industrials. Aquest enfocament permetria avançar en la transició energètica sense comprometre la biodiversitat ni el patrimoni del territori.

Burocràcia i impostos

Abans de convertir-se en la primera dona al capdavant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat, Mas havia liderat la Direcció General d'Indústria del Departament d’Empresa i Treball, a més d'haver acumulat una àmplia experiència en institucions com el Banc Central Europeu i el Banc Sabadell.

Ara, des de Respira Energia, la seva visió sobre la pressió fiscal i la burocràcia administrativa s'aproxima a les crítiques habituals de les petites i mitjanes empreses, que reclamen menys càrrega impositiva i tràmits més àgils. “Quan ets directora d'una pime veus que hi ha molta pressió sobre el compte de resultats, però, en comparació amb altres països europeus, no estem en nivells de fiscalitat tan alts”, matisa.

És conscient que la burocràcia pot alentir l'activitat econòmica, però recorda que el sistema actual, de caràcter garantista, és el resultat d'episodis de corrupció passats. Gràcies a això, assegura, “seria impossible que es repetissin casos de corrupció com els que es veuen en l'Estat dins de la Generalitat”.

On Mas sí mostra major preocupació és entorn del dèficit fiscal català respecte a l'Estat espanyol. Un desequilibri que, segons explica, es deu tant a una execució pressupostària molt per sota de les inversions assignades com a un model de finançament pel qual “acabem aportant molts recursos, però només ens retornen un 10% del PIB en forma de dèficit”.

“Si observem models d'estats descentralitzats com Alemanya, veiem que aconsegueixen un equilibri molt millor. No podem donar per bo un sistema que tècnicament no se sosté; no es pot seguir així”, afirma amb contundència.