«Catalunya ha de saber què aporta en un nou escenari que avança cap a la desglobalització»

Quins valors o aprenentatges han marcat més el seu lideratge?

Destacaria tres aspectes fonamentals. En primer lloc, la importància del treball en equip, orientat sempre a projectes concrets i amb equips petits i cohesionats capaços d’executar-los amb agilitat. En segon lloc, la claredat i la transparència: compartir bé la informació per fixar objectius clars i correctes, i que tothom entengui cap on anem. I, finalment, l’adaptabilitat. Saber ajustar-se al context quan aquest ho demana. Ens passem un terç de la vida a la feina, i per tant hem de procurar que sigui un espai on puguem ser feliços. Gairebé cada setmana cal adaptar el ritme i la manera de treballar dels equips, sense perdre de vista els objectius a mitjà i llarg termini.

Hi ha alguna experiència que exemplifiqui aquesta adaptabilitat?

Sí, destacaria la capacitat d’adaptar-nos en moments complexos com les negociacions amb l’Estat pels recursos econòmics. Garantir que la Generalitat disposi de recursos creixents i que en faci un bon ús ha estat essencial. Han estat negociacions complicades, però amb resultats positius: per exemple, la correcció de 17.000 milions d’euros en cancel·lacions del FLA, que han donat oxigen financer a la Generalitat en un context de grans reptes en moltes matèries. Al final és una suma d’aspectes que semblen petits, però acaben marcant la diferència.

Quins han estat els moments clau de la seva etapa com a consellera?

Sens dubte, la negociació i aprovació d’uns pressupostos. Són setmanes i mesos d’alta intensitat, on cal molta adaptabilitat per incorporar les peticions dels partits i dels agents socials. També recordo amb especial satisfacció projectes empresarials com la reindustrialització de la planta de Nissan, que va requerir una gran flexibilitat en la interlocució amb inversors, sindicats i altres administracions. Tot això en un context internacional molt canviant.

Com definiria "temps difícils" en el context actual, polític, econòmic i social?

Vivim temps d’incertesa i canvis accelerats: demogràfics, climàtics i geopolítics. Tot plegat obre oportunitats, però també genera tensions. Per això és fonamental tenir objectius clars, però alhora ser flexibles. Catalunya ha de saber què pot aportar en aquest nou escenari, en un context de transició d’una economia globalitzada cap a una certa desglobalització. Les cadenes de valor globals s’estan redefinint, i això ens dona oportunitats en l’àmbit industrial i tecnològic. Ens hi juguem molt en el posicionament estratègic del país. Cal treballar perquè Catalunya sigui atractiva per a la inversió, i això passa per reforçar factors com el capital humà, les infraestructures (sobretot les ferroviàries), el sòl industrial i energètic, tots ells imprescindibles per fer un salt endavant amb una mirada de futur.

Quines qualitats ha de tenir un líder en situacions adverses?

En primer lloc, exigència tècnica i visió transformadora. Però també una dimensió ètica clara, participació amb l’equip i amb la ciutadania, i capacitat de rendir comptes. Un bon lideratge passa per poder explicar en cada moment quins són els resultats assolits i com s’està adaptant l’organització als canvis d’un entorn incert.

Quins reptes principals veu en el futur proper de Catalunya i a escala global?

Catalunya afronta reptes molt importants: habitatge, infraestructures i la necessitat d’un nou model energètic. Cal facilitar la relació entre administració, empreses i ciutadania, perquè els desafiaments són múltiples. Som 8,5 milions de persones, només el 0,1% de la població mundial, però representem l’1% de la recerca global. Això demostra el potencial del país. Vivim en un món convuls i molt competitiu, i hem de treballar en totes direccions per mantenir i reforçar aquest posicionament.

Quin model de lideratge caldria impulsar en la propera dècada?

Crec en un lideratge transformador, però també humil. No cal pretendre saber-ho tot, sinó generar confiança i crear les condicions per impulsar canvis positius. Hem d’avançar cap a una prosperitat sostinguda i compartida, tenint cura del planeta i del nostre entorn. Un bon exemple és la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum: és científica, però té una manera de governar molt humana, i crec que això és el que necessitem més.

Quin missatge voldria transmetre al públic del Fòrum Empresarial de la Catalunya centreal abans de la seva intervenció?

Després de quinze anys viscuts a l’estranger i d’haver recorregut el país com a consellera, puc dir que Catalunya té molts reptes i imperfeccions, però també una enorme força. Sovint no reconeixem prou el que tenim: l’empenta de la gent i un territori preciós. Vivim en un país competitiu i complex, però amb confiança en la nostra capacitat d’avançar i contribuir positivament al món.