Indústria aeroespacial
El Govern invertirà 150 milions d’euros en l’estratègia catalana de l’espai fins al 2030
El pla, que preveu vuit llançaments de satèl·lits, es posa a rodar amb un desemborsament de gairebé 50 milions d’euros

El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, en la presentación de la estrategia Catalunya Espai 2030 / Govern
Paula Clemente
«El context actual ens demana una iniciativa de país que reflecteixi la voluntat de mobilitzar tot el sector». Firma Miquel Sàmper i Rodríguez, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, el nou pla espacial per a Catalunya. Es tracta d’un paquet d’actuacions i d’inversions destinades, tal com va avançar EL PERIÓDICO i recull el document fet públic aquest divendres, a situar Catalunya a primera línia de «les tecnologies emergents i de l’economia del coneixement». «L’estratègia Catalunya Espai 2030 és la resposta a aquest repte en el sector espacial , un sector d’alt valor afegit, amb llocs de treball de qualitat i empreses molt productives amb solucions capaces de transformar diferents sectors que són estratègics en el context geopolític actual», s’esplaia en el document que traça les línies bàsiques d’aquest pla.
Són, des del vessant econòmic, un fons de 150 milions d’euros en total a invertir d’aquí al 2030, que es llança amb l’ambició que arrossegui una inversió privada de 300 milions d’euros. És un càlcul conservador, tenint en compte que les xifres internacionals que maneja el Govern els indiquen que per cada euro públic destinat al sector espacial, es mouen entre 2 i 5 euros privats. «Hi ha una capacitat molt bèstia d’arrossegament i de mobilització d’inversió privada», expliquen fonts de la Generalitat.
En qualsevol cas, el pla es posa en marxa amb una inversió pública inicial de 40 milions d’euros, que se sumen als 7,5 milions d’euros ja pressupostats per desplegar les primeres actuacions l’any que ve.
Satèl·lits per a observació i comunicacions
Un dels eixos centrals del pla són vuit missions satel·litàries previstes perquè es llancin en els pròxims cinc anys i sobretot pensades per «impulsar la sobirania europea en comunicacions espacials». Són llançaments de satèl·lits que s’estructuraran entorn de dues metes: una, més capacitat d’observació terrestre per poder respondre més àgilment a situacions de sequera, inundacions, incendis massius i altres situacions d’emergència; i la segona, més amplitud de comunicació per arribar a zones remotes i poder reaccionar molt millor a situacions com la viscuda fa no gaire amb l’apagada.
«Les missions van dirigides a capacitar el sector i a obtenir dades, així com dotar Catalunya d’inafraestructura en aquest camp», resumeix el Govern en un comunicat posterior a la presentació oficial d’aquesta Estratègia Espai 2030.
L’esdeveniment s’ha celebrat al Parc Astronòmic del Montsec, un lloc emblemàtic on a més s’inaugurarà aviat la primera estació terrestre de control i recepció de dades satel·litàries de Catalunya.
Han participat en aquesta posada en escena des del conseller Sàmper o la secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo, fins al director de l’Agència Espacial Espanyola (AEE), Juan Carlos Cortés, o el director de Programes de Navegació de l’Agència Espacial Europea (ESA), Xavier Benedicto, passant pels representants de la vintena d’entitats i empreses que han col·laborat en l’elaboració del pla. AGPAInnova, GMV, Indra, Telespazio, Open Cosmos, Pangea i Airbus, entre d’altres.
Els consellers delegats de les dues primeres, Rafael Jordà i Adrià Argemí, i la consellera delegada de la filial GeoTech d’Airbus, Roser Roca, han protagonitzat una taula rodona sobre el sector. Mostra afegida, en definitiva, de la seva implicació en tot això.
- Cues de fins a una hora a Súria en la vetlla del professor i activista cultural Miquel Caelles
- Per què tothom vol anar als concerts d'Oques Grasses?
- Els veïns delaten dos traficants de Manresa que amagaven la cocaïna i els diners de les vendes al congelador del seu pis
- Mor un jove de 24 anys en un accident de moto durant unes pràctiques al circuit de Castellolí
- Josep Maria Macià Roldan: «Hi ha una necessitat bestial de feines d’enginyeria que sembla que no vol fer ningú»
- Mor en un accident a la C-55 Miquel Caelles Campà, exregidor de Súria i professor a la Joviat
- Exculpen un bagenc d'un gran deute per «bona fe»: la justícia li perdona l'impagament de 213.000 euros a la Seguretat Social
- Obligatòries des del gener: aquests són els preus de les balises V16 connectades amb la DGT