Manresa puja el nivell socioeconòmic, però es manté a la cua de les ciutats grans

La capital del Bages va tancar el 2022 amb millors registres que l’any anterior en situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda en relació a l’any 2021. Això suposa que va incrementar el seu nivell socioeconòmic, segons l’anàlisi estadística que elabora l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que a partir de diverses característiques de les poblacions catalanes elabora anualment des del 2015 l’índex socioeconòmic territorial. Aquest índex resumeix en un únic valor l’estat dels municipis quant al seu nivell social, laboral i econòmic.

El 2022, Manresa va obtenir un 90,4 sobre 100 (que representa el valor mitjà de Catalunya), un registre idèntic al de l’any anterior. Amb tot, i respecte del 2021, la ciutat ha presentat millors resultats en població ocupada (el 62,6%, 1,8 punts més que l’any anterior), ha millorat la seva renda per càpita (14.219 euros, 492 euros més) i ha reduït el percentatge de població amb estudis baixos (15,3%, 0,8 punts menys), el de població jove sense estudis postobligatoris (31%, 2,3 punts menys) i el d’estrangers de països de renda baixa o mitjana (17,3%, 0,4 punts menys). Només ha incrementat molt lleugerament el de treballadors de baixa qualificació (15,3%, 0,10 punts més que el 2021).

Així, Manresa s’inclou entre les cinc ciutats grans que més redueix el percentatge de població jove amb baixa qualificació i el d’estrangers de països de renda baixa, i també és en aquest grup quant a l’increment de la renda.

Tercera per la cua

Amb tot, la ciutat es manté la tercera per la cua en el valor de l’índex entre les ciutats de més de 50.000 habitants del país, ja que només supera Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat. Tot i la millora en els indicadors, la capital del Bages no acaba de recuperar la posició que ocupava el 2016, quan deixava també endarrere poblacions com Mataró, Lleida i Reus.

Sant Cugat del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Viladecans i Vilanova i la Geltrú són les úniques poblacions grans del país que superen el 100, la mitjana catalana. Manresa ha perdut dos punts en aquest índex des del 2015, però el 2022 va repetir el mateix 90,4 que el 2021, segons les dades de l’Idescat.

Barri ric, barri pobre

Per agrupacions censals l’índex socioeconòmic varia força a la capital del Bages. Així, mentre la carretera Santpedor presenta un índex de 101,4, el barri antic se situa en 71,4, el més baix de la ciutat. L’índex més elevat del país l’ostenta el sector de les Tres Torres de Barcelona (135,2), mentre que el sector nord-oest de Salt presenta el més baix: 35,2.

Les dades a la regió central

Entre les poblacions de més de 5.000 habitants de la Catalunya central, les que presenten un millor índex, per sobre de la mitjana nacional, són Santpedor (112,2), Abrera (111,8), Sant Fruitós de Bages (108,1), Capellades i Navarcles (102,5), Masquefa (101,8) i Esparreguera (101,7). A la cua se situenSanta Margarida de Montbui(86,1), Martorell (87,4), La Seu d’Urgell (88,2), Sant Vicenç de Castellet (89,4) i Manresa (90,4).

Santpedor és la població d’aquest grup amb més població ocupada (75%), amb menys treballadors de baixa qualificació (el 9% del total) i la que presenta un menor percentatge d’estrangers de països pobres (3,9%). Sant Fruitós de Bages, per la seva banda, és la que té un percentatge més baix de població amb estudis baixos (10,9%), mentre que Abrera és la que presenta un menor relació de població jove sense estudis postobligatoris.

Capolat, a dalt de tot

En el conjunt del país, el municipi amb l’índex socioeconòmic més elevat és Capolat, amb 132,1. Capolat ja va liderar el registre els anys 2021, 2020, 2019 i 2016, fet que «atorga fiabilitat als estadístics», segons fonts de l’Idescat. La bona dada és atribuïble, explicava la batllessa, Mireia Besora, a aquest diari, al fet que al municipi «no tenim atur, ni famílies estrangeres». Capolat, amb una població de 92 habitants el 2024, presentava el 2022 el 86% de la població ocupada (el municipi amb el percentatge més elevat de Catalunya) i no comptabilitzava cap estranger de països pobres. Altres municipis del territori tampoc sense estrangers de països de renda mitja o baixa van ser Llobera, Castellar del Riu, Fígols, Gisclareny i Guixers.

Índexs variables

A més de Capolat, entre els municipis de la Catalunya central destaquen també en el conjunt català Gisclareny, amb un índex de 129,5, el tercer més elevat de Catalunya, Prats i Samsor, amb 126,1 (el cinquè del país) i Castellolí, amb 125,5 (el setè català, però el segon de més de 500 habitants). Tot i ser la població de més de 5.000 habitants amb millor índex al territori, Santpedor no apareix fins a la posició 202 en el conjunt de municipis catalans.

Odèn, al Solsonès, també presenta un registre negatiu rècord, en ser la població del conjunt de 947 municipis catalans amb una menor renda mitjana per persona, amb 6.274 euros, mentre que Bolvir és la segona amb la renda més alta, amb 24.812. Fontanals de Cerdanya, amb només l’1,1% de joves sense estudis postobligatoris (la població del país de més de 500 habitants amb el menor percentatge), també va presentar una renda molt elevada, entre les més del conjunt català, amb 23.022 euros.

Per treballadors de baixa qualificació (d’entre els que consten registres), Collbató va ser el de la Catalunya central amb un percentatge menor (6,6%), seguit de Castellví de Rosanes (6,7%) i el Bruc (8%). En contrapunt, Sant Llorenç de Morunys és el que presentava el percentatge més elevat, amb el 20%, seguit d’Avinyó, amb el 18,1% i Solsona amb el 17,4%.

Respecte de la població amb estudis baixos, Cardona és el municipi de la regió amb el percentatge més alt, el 23,8%, seguit de Pinell del Solsonès (23,1%) i La Pobla de Lillet (22%). En canvi, Gisclareny és l’únic municipi català amb cap habitant amb estudis baixos.

Matadepera va tornar a ser el 2022 el municipi de més de 500 habitants amb l’índex socioeconòmic més alt del país, amb 130. El van seguir Castellolí i Tiana (124,6). Sant Pere Pescador (65,6); Salt (59,9); i Barbens (54,4) es van situar a la cua. n

Subscriu-te per seguir llegint