Capolat, el municipi català amb més nivell socioeconòmic

El petit municipi berguedà de Capolat, de només 92 habitants, és el que lidera el rànquing de les poblacions de Catalunya quant a l'índex socioeconòmic, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La dada, corresponent a l'any 2022, l'últim disponible, pot sorprendre, però és recurrent: Capolat ja ha estat el primer del país els anys 2021, 2020, 2019 i 2016.

Segons l'idescat, el 2022 el 86% de la població estava aquell anya ocupada (era el municipi amb el percentatge més elevat de Catalunya) i no comptabilitzava cap estranger. A més, era la novena en percentatge més baix de població amb estudis baixos, tan sols el 3%. La seva renda mitjana era de 17.217 euros, xifra que la situava com la 134a del país. Amb aquestes dades, l'Idescat situa la vila berguedana com la l'índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat, amb un valor de 132,1 (Catalunya és el valor de referència igual a 100).

"Per elaborar l'índex, es tenen en compte factors que ens beneficien", diu l'alcaldessa del Municipi, Mireia Besora. "Som un municipi de cases dissminades, amb poca oferta d'habitatge i de feina", puntualitza Besora, arquitecta de 49 anys i des d'aquest estiu diputada adjunta de l'àrea de Educació a la Diputació de Barcelona. Els veïns ja fa anys que són residents d'alguna de les quatre parròquies del poble: Coforb (el més poblat), Capolat, Llinars i Taravil (on ara només resideix una família). "Tenim setze menors de divuit anys i una vintena de persones de més de 65 anys, i no arriba un veí nou al poble des de fa com a mínim cinc o sis anys". A Capolat tothom es coneix de fa molt temps.

Amb una superfície de 35 quilòmetres quadrats i sense un nucli urbà on poder fer convivència entre els veïns, els plens municipals, l'últim dimarts de mes a la tarda, esdevenen el punt de trobada. "Sempre hi venen dues o tres famílies", diu Besora. El Bibliobus de la Diputació de Barcelona, que hi dona servei un dia al mes, també serveix de pretext per reunir-se i "fer vida de poble".

Capolat viu bàsicament de la ramaderia extensiva i de l'agricultura ecològica, però molts dels seus veïns es desplacen a Berga per treballar. El turisme rural és un complement per a l'economia d'un poble que no té escola i que intenta créixer en habitatge, tot i no disposar de sòl urbanitzable. "Volem fer pisos protegits en alguna masia", diu l'alcaldessa, que confia que el fet de liderar repetidament el rànquing de municipi amb millor nivell socioeconòmic català "ens doni a conèixer". Amb tot, sense ocupació disponible ni habitatge, estar a l'aparador pot suposar aparentment pocs avantatges.

Capolat, a 15 minuts de Berga el nucli més proper a la ciutat, està envoltat, destaca l'alcaldessa, d'un "paisatge idíl·lic", on es viu "amb molta tranquil·litat, i a prop de tots els serveis". Amb tot, el municipi té els seus contres: la fibra només arriba a la meitat del poble, i els hiverns són durs a més de 1.000 metres d'alçada. Tampoc té cap botiga, i l'últim bar, la Cantina de Llinars, va tancar aquest estiu. "Ens cal el cotxe per a tot", afegeix Besora que recorda que, a més, Capolat ha estat entre els municipis més endeutats de l'estat, amb un passiu per persona de més de 6.000 euros. Un hàndicap que Besora, que va arribar fa una dècada al govern quan el municipi, recorda, acumulava un deute de 660.000 euros, preveu que quedarà resolt aquest mateix any. "Hem anat fent feina de formigueta, però encara estem intervinguts per l'Estat", diu alcaldessa.

Subscriu-te per seguir llegint