Les elèctriques pressionen el Govern espanyol per salvar les nuclears enmig del temor a una altra apagada

Les grans elèctriques propietàries de les centrals nuclears espanyoles eleven la pressió sobre el Govern central per ajornar el tancament de les plantes, començant per Almaraz, els dos reactors de la qual seran els primers a desconnectar-se el 2027 i el 2028. Iberdrola, Endesa i Naturgy, que comparteixen accionariat a Almaraz, preparen un desafiament per forçar l’Executiu a pronunciar-se sobre el futur de les nuclears i si són necessàries per a la seguretat del subministrament elèctric.

La junta de socis de CNAT —la societat que formalment és la propietària de la central cacerenya— es reuneix aquest dimarts i té previst impulsar el procés per ajornar el tancament de la planta. Els accionistes previsiblement convocaran una assemblea extraordinària —l’òrgan amb potestat legal per adoptar decisions estratègiques— per aprovar-hi la sol·licitud d’ampliació de la llicència de funcionament d’Almaraz fins al 2030. Tot i que Iberdrola té la majoria accionarial a Almaraz (amb gairebé un 53%), les decisions estratègiques s’han d’adoptar per unanimitat dels tres socis.

Les grans elèctriques havien sol·licitat una reunió al màxim nivell amb la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, per analitzar canvis en el calendari de clausures. Però el Govern només els ha donat llargues i no hi ha previsió concreta per a la convocatòria de la trobada. Inicialment, Iberdrola, Endesa i Naturgy s’inclinaven per no adoptar mesures crucials per a la continuïtat de la central d’Almaraz fins poder reunir-se amb la vicepresidenta i tenir senyals del Govern que hi ha una possibilitat real de revisar les dates de clausura.

Tanmateix, les companyies energètiques han decidit accelerar i augmentar la pressió sobre l’Executiu en ple escenari de temor a un altre apagat elèctric. Red Eléctrica, l’operador del sistema elèctric, va alertar el Govern i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que en les últimes setmanes s’han registrat canvis bruscos de tensió al sistema nacional i va demanar l’adopció de mesures urgents per controlar-los i garantir la seguretat del subministrament elèctric.

La CNMC ja ha aprovat aplicar algunes d’aquestes reformes urgents del funcionament del sistema de manera temporal (com a mínim durant un mes i ampliable fins a tres) i estudiarà més a fons altres propostes de REE i del Govern per reforçar encara més el control de la tensió.

En aquest context de reformes urgents per por d’un altre col·lapse energètic, les grans elèctriques subratllen la necessitat de mantenir operativa la central d’Almaraz i la resta del parc nuclear per assegurar que hi ha prou energia estable al sistema elèctric i donar-li així més robustesa. Les companyies entenen que retardar el tancament d’Almaraz més enllà del 2027 permetria donar més estabilitat al sistema elèctric.

Compte enrere per al tancament

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha informat les companyies propietàries que han de facilitar-li abans de l’1 de novembre la informació necessària per iniciar els treballs d’estudi del procés de desmantellament del primer dels reactors. Sense senyals del Govern que hi pugui haver canvis en les dates de tancament, les grans elèctriques propietàries de la central nuclear d’Almaraz han posat la planta en “mode tancament” i enviaran dins del termini al CSN tota la informació necessària per avançar cap al tancament.

Iberdrola (accionista majoritària d’Almaraz amb un 52,7% del capital de la planta), Endesa (36%) i Naturgy (11,3%) ja tenen gairebé enllestida la documentació que han de remetre al CSN en els propers dies. Les companyies treballen així de manera simultània tant per complir amb les seves obligacions legals en els preparatius del tancament com per intentar convèncer el Govern de mantenir oberta la central cacerenya.

Les posicions de les companyies i de l’Executiu són tan allunyades d’entrada i es plantegen tants condicionants previs que la negociació ni tan sols ha començat, i l’escenari és de bloqueig. L’enfrontament crucial entre les dues parts és sobre l’aplicació d’una rebaixa d’impostos a les nuclears, que les elèctriques exigien per sol·licitar l’ampliació de la vida de les centrals, i que el Govern rebutja de ple tramitar. Les energètiques es disposen ara a sol·licitar l’ampliació de l’autorització de funcionament d’Almaraz esperant obtenir més endavant algun tipus de gest fiscal per part de l’Executiu.

Iberdrola va confirmar en el seu nou pla estratègic que donava per fet el tancament de la central d’Almaraz segons el calendari previst, amb clausures el 2027 i el 2028. El pla de futur d’Iberdrola recull entre les “principals hipòtesis” de l’evolució del negoci de generació d’electricitat que a Espanya s’executarà el tancament de les centrals nuclears segons el protocol pactat entre les pròpies elèctriques fa cinc anys, i que preveu clausures escalonades de totes les plantes entre 2027 i 2035.

La defensa per no tancar Almaraz encara

Les elèctriques propietàries de les centrals nuclears (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP) comparteixen un consens mínim sobre l’ampliació de la vida de bona part de les centrals nuclears espanyoles i per plantejar una revisió de la seva fiscalitat. L’actual calendari de tancaments, pactat per les mateixes companyies fa un lustre, contempla clausures escalonades de totes les centrals entre 2027 i 2035.

La posició inicialment compartida per Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP passa per sol·licitar “mini pròrrogues” per ajornar entre dos i tres anys els tancaments de les centrals Almaraz I i II, Ascó I i II i Cofrents, i deixar per més endavant la possibilitat d’ampliar la vida de les dues centrals que, segons el calendari vigent, seran les últimes a tancar: Vandellòs II i Trillo.

Els tancaments dels dos reactors de la central d’Almaraz, a Cáceres, són els primers previstos en el calendari actual, amb clausures programades per al 2027 i el 2028. Els accionistes de la planta —només Iberdrola, Endesa i Naturgy— defensen la necessitat d’ajornar el tancament d’ambdós reactors almenys fins al 2030 perquè, per raons tècniques, veuen improbable poder complir els terminis per iniciar el desmantellament de la planta en la data prevista.

Les companyies adverteixen que Enresa, la societat pública encarregada de gestionar els residus radioactius, encara no disposa d’un pla de desmantellament per a Almaraz (de moment només ha iniciat el procés de licitació per dissenyar la enginyeria bàsica del tancament de la planta) i veuen improbable que el magatzem temporal on s’han de guardar els residus d’alta radioactivitat de la central estigui operatiu el 2027 com està previst, ni tampoc que hi hagi temps per disposar dels gairebé cent contenidors on s’han de guardar.

Uns problemes tècnics que, segons temen les companyies propietàries, podrien derivar en una “garonyització” del procés de tancament d’Almaraz (en referència als retards continus en el desmantellament de la central de Santa María de Garoña, a Burgos). Les elèctriques alerten que, si es produeix el cessament d’Almaraz sense que Enresa tingui els mitjans necessaris, assumirien durant un temps uns costos milionaris similars als de continuar operant, però sense els ingressos de produir i vendre electricitat.

A més, les energètiques defensen la conveniència de tancar simultàniament els dos reactors d’Almaraz (ara està previst amb un any de diferència) per la complexitat operativa i fins i tot jurídica de fer els treballs de cessament i desmantellament en dates diferents.

Qüestió d’impostos

Les energètiques també pretenen aconseguir una revisió d’alguns impostos i taxes mitjançant vies que, segons sostenen, no implicaran traslladar costos a tots els consumidors a través d’una pujada del rebut de la llum, com exigeix el Govern per estudiar una proposta d’ampliació de la vida de les centrals. Les propietàries de les centrals nuclears fa anys que es queixen de la càrrega fiscal que suporten i asseguren que la fiscalitat fa inviable la continuïtat rendible de les instal·lacions.

Fins ara, les companyies elèctriques condicionaven la presentació d’una proposta oficial d’ampliació de la vida de cada central al fet que s’apliqués una rebaixa impositiva, perquè sense una revisió fiscal —afirmen— les plantes no són rendibles. El Ministeri per a la Transició Ecològica ja ha advertit que no tramitarà cap proposta d’ampliació si les empreses no garanteixen abans que cap dels costos actuals serà traslladat als consumidors.

L’ampliació de la vida de bona part de les centrals nuclears comportarà una rebaixa gairebé automàtica de la taxa que paguen a la societat pública Enresa per gestionar els residus radioactius. La quantia de la taxa es calcula en funció de l’electricitat que produiran les centrals mentre estiguin en actiu, de manera que, si operen més anys, la taxa pot reduir-se sense carregar nous costos al sistema elèctric ni al rebut dels consumidors.

Les companyies elèctriques també reclamen l’eliminació de les taxes autonòmiques que apliquen les comunitats on se situen les centrals (que van suposar un cost de 266 milions l’any passat), i que no representen ingressos per al sistema elèctric, només per a les arques regionals. Castella-la Manxa no cobra taxa regional i la pressió de les energètiques ha tingut efecte: la Comunitat Valenciana l’eliminarà i Extremadura ha confirmat la seva intenció de rebaixar fins a un 50% el gravamen a Almaraz si la central funciona més enllà del 2027. Però les empreses demanen també eliminar la taxa de Catalunya.