El primer congrés global d'ecoturisme reclama, a Sant Benet, repensar una nova concepció de l'entorn natural

Sant Benet de Bages acull des d'avui el primer congrés internacional sobre turisme sostenible, que pretén posar les bases sobre el futur d'una mirada ecològica a les activitats turístiques globals. No és un objectiu fàcil, però durant dos dies una cinquantena d'experts i gairebé quatre-cents assistents d'una vintena de països debaten al Bages sobre com fer-lo realitat al Global Ecoturism Forum (GEF 2025). "Hem filosofat tot el que havíem de filosofar. Ara hem de passar a l'acció", advertia Cristina Lagé, directora general de Turisme de la Generalitat, l'administració que promou el Global ecoturisme Forum, GEF 2025, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

Més enllà del turisme de masses, l'ecoturisme necessita fer un pas més, convèncer el territori de les seves virtuts si esdevé un argument per a la seva regeneració natural. Un procés que requereix un canvi de mentalitat generalitzat; d'entrada, dels implicats en el negoci turístic al sector. Un negoci suculent capaç de generar fins a 25 milins d'euros anuals per a un petit municipi que tingui cura del seu entorn com un atractiu ecoturístic que cal preservar. Perquè l'ecoturisme, han insistit els ponents, no ha de ser entès com un negoci d'explotació de l'entorn, sinó que requereix una integració dels humans en el seu marc natural. Tot un "canvi de paradigma", ha dit Anna Pollock, una de les ponents estrella del congrés, consultora i fundadora de Conscious Travel. Una tasca que requereix treballar interconnectats, com ho fan els sistemes naturals.

Conduït per la periodista Clara Sánchez-Castro Bonfill, el congrés ha arrancat amb una presentació a càrrec de Lagé; el diputat de l'àrea de Desenvolupament i Turisme de la Diputació, Juan Antonio Pérez García; i del naturalista i secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sergatal. Els tres han insistit en els grans eixos que es planteja el congrés: el canvi climàtic, l'accessibilitat i la inclusió, el turisme regeneratiu i la innovació tecnològica en un sector que viu un moment, han assegurat tots els ponents que han intervingut aquest matí a la trobada, d'especial transcendència, atesos els riscos mediambientals que afronta el planeta de manera global. En aquest context, com pot el turisme esdevenir una "oportunitat" per al territori és el que es proposa respondre també el congrés. Per això el programa de la trobada es presenta amb personalitats de renom al sector per donar un impuls el debat i amb un calendari d'activitats que inclou visites a espais com els parcs naturals del Cadí Moixeró, Sant Llorenç del Munt i l'Obac i el de la Muntanya de Montserrat, peça clau del Geoparc de la Catalunya Central.

Fins a l'hora de dinar, pel GEF s'han pogut escoltar les intervencions d'experts com Anna Pollock o el també consultor i pioner en pioner en ecoturisme a Europa i Llatinoamèrica Arturo Crosby, que han incidit en els mateixos concepte i valors: la necessitat d'avançar en la concepció del turisme ecològic i transformar-se en un turisme regeneratiu que suposi un benefici per al territori més enllà del guany econòmic.

Durant la seva intervenció, Cristina Lagé ha insistit en la "transversalitat" del turisme, un sector que "ha fet molt per l'ecologia i la sostenibilitat, ha fet molt per protegir espais naturals". Per això, ha asseverat, "Catalunya hi aposta clarament: volem cuidar i mostrar, ser un país que aposta per la sostenibilitat". Amb tot, ha avisat que el "perill de l'ecoturisme i de l'ecologia és la necessitat de ser aterrats. Hem de passar a l'acció". Juan Antonio Pérez García ha insistit que cal "pensar una forma més justa i regenerativa de fer turisme", i ha destacat el Bages com un exemple d'"equilibri entre patrimoni, natura i espiritualitat", i com un "model d'ecoturisme regeneratiu". Cal, ha apuntat Pérez García, "posar els espais naturals al centre del nou model turístic", perquè "no es tracta de canviar el model, sinó la nostra mirada sobre el territori".

Jordi Sergatal, que assumeix que el turisme de masses pot ser sord a aquest discurs, ha recordat la seva experiència personal d'oposició, fa ja uns anys, a la creació d'un complex turístic per a 60.000 persones als Aiguamolls de l'Empordà. Un projecte que hauria destruït la idea d'un "turisme arrelat als espais naturals". Aquesta mentalitat és la que ha aconseguit que Catalunya gaudeixi avui de 4 parcs naturals i més de 100 espais protegits, ha recordat Sergatal, que ha posat damunt la taula un concepte que ha fet fortuna al matí: la "seducció ambiental". És a dir, educar, formar, fer pedagogia entorn d'aquests conceptes. Perquè, ha continuat, "els parcs han de ser aparadors de les polítiques ambientals dels Governs".

En la seva intervenció, Anna Pollock, presentada com una de les principals pensadores en el terreny del turisme regeneratiu, ha insistit que l'ecoturisme "ha de fer que els clients s'enamorin de la natura una altra vegada". "Sóc una teòrica, i la teoria és important, però cal actuar", ha recomanat. L'objectiu? fomentar "el canvi més important a la consciència humana dels últims cent anys". Promoure "una transformació del paradigma".

Pollock ha fet un breu recorregut per les diferents concepcions sobre la natura al llarg de la història. En els últims segles, ha estat concebuda com "una màquina" funcionant amb principis mecànics. Una visió cientificista que pressuposa la superioritat de l'espècie humana. Però avui "estem en un moment d'impasse, amb crisis interconnectades, una policrisi que presenta riscos combinats". Per a Pollock cal defugir el "sentiment de separació" de la natura, fet que ens "du a un gran nivell d'egoisme". Pollock ha insistit que cal "integrar", perquè "la separació du a la competició i a la falta de responsabilitat personal". Fet que "fractura comunitats, augmenta la desconfiança i la desconnexió de la natura". És necessària, doncs, "una metamorfosi", reentendre que "la natura no és un recurs, sinó un ésser viu amb qui puc cooperar". El planeta no és, doncs, "una màquina morta, sinó un sistema viu". "Som natura, aquest és el canvi de paradigma", ha insistit.

En aquesta transformació, el sector turístic té un paper decisiu. "Durant molt de temps hem extret valor de la natura, ara toca fer-li menys mal [el que pressuposa el concepte de sostenibilitat] i retonar-li alguna cosa [fer el pas a la regeneració]". Més deures: passar d'una "filosofia extractiva a una de regenerativa", tot passant "de l'ego, a l'eco, a formar part de la natura, i al següent pas, 'seva', una paraula del sànscrit que vol dir tenir cura de la vida".

Tot un repte, per al turisme amb components ecològics com per a la societat en general. Però se'n pot aprendre, ha dit, "dels indígenes, que tenen la natura com a centre de la seva economia". Fet que requereix avançar de l'ús de les facultats del raonament a les del sentiment. "Escoltar el cor amb compassió i utilitzar la intuïció, la nostra part espiritual", ha conclòs Pollock.

Una conversa pública entre la directora general de Turisme de la Generalitat, Cristina Lagé, i Marc Vilahur, director general de polítiques ambientals i Medi Natural, ha accentuat la necessitat de col·laboració entre aquests dos àmbits. I de conciliar la iniciativa pública i la privada per afavorir un turisme realment sostenible i regeneratiu.

Ha seguit una taula rodona amb Xavier Font, subdirector general de Desenvolupament Turístic Territorial de la Generalitat; Marina Xenofontos, tècnica de polítiques de la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea; Amanda Guzmán, gerent de l'Asociación de Ecoturismo de España; Arnau Teixidor, representant del Centre for Mediterranean Cooperation; i Andrei Blumer, president de l'associació d'ecoturisme de Romania, que han explicat diferents experiències al sector amb la mirada posada en la governança.

La taula ha cedit la paraula a Arturo Crosby, que ha parlat sobre "Valor i preu de la natura per a l'(eco)turisme". Quin és el seu valor? N'hi ha un d'ús, en què es tenen en compte l'impacte humà, i n'hi ha d'intrínsec. Cal una definició clara dels conceptes per precisar-ho amb concreció. Perquè, ha insistit, "no és el mateix fer turisme a la natura que l'ecoturisme". El turista "ha de ser capaç de percebre el que li estem venent, i això determina el valor. El sector s'ha d'adreçar al que s'anomena "la generació conscient", els consumidors que reutilitzen, que no compren marques amb comportaments no ètics, que valoren el seu impacte al territori. Tot un ampli ventall de públic potencial que pot ajudar a rendibilitzar un sector, l'ecoturístic, que, ha dit Crosby, ja té un impacte a Espanya de 10.000 milions anuals.

En qualsevol cas, ha continuat el ponent, cal adaptar-se a les noves tendències, a un turisme sostenible, de mercat verd, que ven emocions i experiències, natura, benestar i gastronomia. Condicions que són similars al del relat del luxe; tot un avantatge. I tot plegat amanit amb un "model de gestió sostenible". Perquè "el turisme sostenible no existeix" per si mateix, si no hi ha aquesta intervenció de la gestió conscient. "La sostenibilitat és la comunicació i la percepció que té el client" de l'experiència turística, ha conclòs Crosby.

El congrés continua avui amb més ponències i taules rodones, i divendres es traslladarà a diversos parcs naturals, on es faran itineraris per visitar espais protegits propers al territori, per fer-hi fer activitats pràctiques i aprendre de les experiències amb la xarxa local.