Així és el salari mínim comú a la Unió Europea que proposa Pedro Sánchez: quantia i franges salarials

El passat dissabte 18 d’octubre es va celebrar el congrés socialista europeu a Amsterdam. Pedro Sánchez va aprofitar l’esdeveniment per posar sobre la taula una qüestió: el salari mínim interprofessional. El dirigent espanyol hauria defensat la idea d’establir un salari mínim comú per a tots els països membres de la Unió Europea.

Les dades oficials d’Eurostat estableixen els llindars del salari mínim entre Bulgària, amb uns 551 euros mensuals, i Luxemburg, on les xifres salarials se situen en 2.704 euros al mes. En el cas d’Espanya, des de l’11 de febrer de 2025, el salari mínim se situa en 16.576 euros anuals, repartits en 14 pagues de 1.184 euros.

A més, les variables només afecten 22 dels 27 països membres, els quals tenen un salari mínim establert oficialment. En aquest cas, les excepcions serien cinc països: Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia i Suècia.

Les franges de salari mínim europeu

A nivell general, l’informe de la Unió Europea estableix tres franges d’ingressos a través dels sous dels europeus:

• Sous superiors a 1.500 euros mensuals: Luxemburg, Irlanda, Països Baixos, Alemanya, Bèlgica i França
• Sous entre 1.000 i 1.500 euros mensuals: Espanya, Eslovènia, Polònia, Lituània, Grècia, Portugal i Xipre
• Sous per sota dels 1.000 euros mensuals: Croàcia, Malta, Estònia, Txèquia, Eslovàquia, Romania, Letònia, Hongria i Bulgària

Les dades ofereixen una tendència significativa: tant països membres de la Unió Europea com candidats haurien augmentat els seus nivells salarials en l’última dècada. Les dades comparaven les xifres del mes de juliol de 2025 amb les del mateix mes de 2015.

A més, s’evidenciaria una tendència de creixement anual mitjà més accentuada en països eslaus, en contrast amb el context dels territoris mediterranis.

Els nivells de poder adquisitiu a Europa

D’altra banda, l’organisme estableix una sèrie d’estàndards de poder adquisitiu, també anomenats EPA, comptabilitzats mitjançant punts. Així, com més EPA, més poder adquisitiu. En aquest cas, s’han tornat a establir els tres mateixos rangs de puntuació que en el salari:

• Salaris mínims superiors a 1.500 EPA: Luxemburg, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, Irlanda, França, Espanya i Polònia
• Salaris mínims entre 1.000 i 1.500 EPA: Eslovènia, Romania, Croàcia, Lituània, Grècia, Portugal, Xipre, Malta i Hongria
• Salaris mínims per sota dels 1.000 EPA: Eslovàquia, Txèquia, Bulgària, Letònia i Estònia

En el cas concret del poder adquisitiu, observem que Espanya acabaria millor situada en aquest paràmetre, en comparació amb altres territoris d’Europa. Tot i que molts països estan repartits de manera uniforme pels grups, és cert que molts països de l’est europeu continuen situant-se per sota de la mitjana de poder adquisitiu europeu.

Si una cosa ens queda clara és que, malgrat la proposta innovadora que suposaria un salari mínim europeu, no és una opció viable en l’actualitat europea. Dades com el poder adquisitiu i el mateix context legislatiu i econòmic dels països ja serien un obstacle a considerar pels líders europeus. Per això, una possible unificació de les xifres d’ingressos salarials a la Unió Europea es convertiria en un objectiu poc realista a llarg termini.