Manresa constata que el talent necessita un ecosistema ric per quedar-s'hi

Manresa precisa dotar-se d'un ecosistema que retingui el talent. Aquesta és la conclusió de la jornada que aquest matí ha aplegat prop d'un centenar de persones a la Torre Busquet, organitzada per l'Ajuntament de Manresa. Amb el títol "Manresa futur. Repte compartit. Creactivitat", la jornada ha posat damunt la taula qüestions que urgeixen a la ciutat: com esdevenir més competitiva en un entorn que capta talent mentre a la capital del Bages li costa retenir el seu. No és un debat qualsevol: com insinuava el títol, Manresa s'hi juga el seu futur. Diversos experts i professionals hi han aportat el seu gra de sorra per trobar-hi un desllorigador. Creativitat, formació i també intel·ligència artificial han estat elements del debat, que buscava sacsejar la ciutat per descobrir nous arguments que afavoreixin la captació de talent.

En una taula rodona, Anaïs Durand, brand development director de Tous; Marta Albet, experta en màrqueting i comunicació i creadora de l'espai creatiu Tercer Segona; el cofundador de Trendia David Villarreal; i l'empresari i expresident del Bàsquet Manresa Josep Sáez han abordat la qüestió moderats pel director de Regió7, Josep Lluís Micó.

Segons la directiva de Tous, la formació, que l'empresa joiera practica amb la seva càtedra amb Elisava i amb l'escola de joieria que ja ha format 340 nous joiers associada amb tretze centres, els valors de l'empresa són imprescindibles per atraure el talent. En el cas de Tous, la creativitat i la innovació són elements decisius perquè professionals de fora se sentin atrets pel projecte de Tous.

Per a Sáez, el talent avui busca "una identitat, un reconeixement", que va més enllà de la promesa d'una pròspera carrera professional. Flexibilitat, conciliació, qualitat de vida són elements que les empreses han d'oferir als seus creatius més talentosos. Si això busca el talent avui, les empreses s'hi han d'adaptar, amb organitzacions menys verticals i àgils. Però la ciutat en el seu conjunt també ha d'oferir un marc que afavoreixi l'objectiu. Així, ha dit Sáez, ha de ser "més amable, berta al talent, amb una bona oferta lúdica i infraestructures" que permetin "desenvolupar comunitat". En aquest sentit, Manresa ha d'afrontar un handicap afegit, ha raonat l'expresident del Bàsquet Manresa: la seva proximitat a Barcelona, que requereix un esforç suplementari de la capital del Bages per apropar-hi talent.

I és que Manresa ha de buscar i vendre la seva especificitat, com havia apuntat en la xerrada que ha obert la jornada la directora creativa executiuva i sòcia de twoelf, Eva Conesa, referint-se a les organitzacions empresarials. Però una idea que també és aprofitable per les ciutats. "La creativitat és un múscul que s’entrena i que ajuda les marques a créixer i ser reconegudes", ha dit Conesa. "I si, a més, ho fem de manera conscient i continuada, si hi creiem, invertint temps i diners en el branding i les campanyes, aconseguim la diferenciació, que és imprescindible en aquests temps de gran competència".

Per a Marta Albet, cal afavorir un "arrelament" a la ciutat, que la vida personal "s'adeqüi als valors de la ciutat". Cal, en definitiva, "incrementar el sentiment de pertinença". Aquesta vilanovina "enamorada de Manresa", ha reclamat "posar més voluntat en ser manresans", i alhora "consistència i construir", perquè "el talent es reté si hi ha aquest sentiment de pertinença".

Per a Villarreal, el fet de disposar d'una situació geogràfica privilegiada, a prop de Montserrat, ja és un valor positiu, sobretot per a les empreses que són creatives en l'entorn digital.

En un segon bloc de la taula rodona, la conversa ha virat cap a les aportacions específiques que cadascun dels participants podia fer al debat. Així, en el cas de Durand, la formació és un pal dels pals de paller de Tous com a marca significada. "La creativitat és una font de retenció de talent", ha dit Durand, que ha apuntat una idea interessant: "el luxe actual és el temps, i Manresa ofereix temps".

Segons Sáez, la creativitat també forma part de l'ADN de la indústria tradicional, perquè "ajuda a millorar els contextos i les persones i a canviar els models de negoci". La creativitat, ha dit Sáez, "fa creíxer les empreses" i la tecnologia "impulsa la creativitat per avançar".

Albet hi ha afegit un altre element: la bellesa de l'entorn, que fomenta, ha dit citant el cineasta David Victori, "el moment hòstia puta", aquell en què les idees profitoses es desvetllen. Compartir, pensar junts, ha apuntat Albet, són accions que impulsen la creativitat. I més, ha dit la vilanovina, en un entorn ple de paisatge natural com la capital del Bages.

David Villarreal ha incorporat la intel·ligència artificial al debat, perquè, ha assegurat, "és una tecnologia que ens ens transforma i canvia els rols professionals". La IA permet passar "de la creença i la intuïció a l'anàlisi de dades", i això, ha assegurat, sense que corri perill l'ocupació.

La IA ha estat també present en la ponència de Xavier Marcet, president de Sarah Marlex i fundador i de Barcelona Drucker Society, i un fèrtil conferenciant. Marcet ha reclamat a les empreses posar al centre les persones, malgrat l'auge de la intel·ligència artificial, que no ha de ser entesa sinó com una eina per potenciar les organitzacions. Perquè, ha dit Marcet, pensar és ara més important que mai. Aquesta és "la gran competència diferencial" de les empreses. Marcet ha defensat un "management humanista", que doti de més rellevància les persones, que fomenti un creixement còmplice, que es contagïi a tot l'entorn empresarial. També a les ciutats.

Subscriu-te per seguir llegint