El regidor Joan Vila proposa que Manresa s'annexioni Pineda de Bages per guanyar renda per capita

"He vingut a sembrar el pànic", ha alertat el tercer tinent d'alcalde de Manresa i regidor d'Empresa, Turisme i Coneixement, Joan Vila, en la cloenda de la jornada "Manresa futur. Repte compartit. Creactivitat", que s'ha celebrat aquest divendres al matí a la Torre Busquet de la capital del Bages. I segurament ha aconseguit el seu propòsit. Perquè Vila, que ha dit parlar en nom seu i no de l'equip de govern de la ciutat, ha llançat davant d'un auditori d'un centenar de persones format per polítics, empresaris i representants de la comunitat universitària de Manresa, una idea que era conscient que trepitjaria ulls de poll. Però que també genera adhesions, ha afirmat: que Manresa s'annexioni la urbanització fruitosenca de Pineda de Bages per incrementar la seva renda per càpita, una dada en la qual Manresa no excel·leix en relació a les ciutats de les quals és competència i que esdevé decisiva, argumenta, per atraure noves i potents implantacions empresarials a la ciutat.

Per a Vila, amb Pineda de Bages adscrita a Manresa, la ciutat superaria en PIB Vic i Igualada i guanyaria exponencialment en competitivitat. "En criteris territorials, hi guanyaríem molt", ha assegurat. "Hem de ser agosarats, les empreses i les ciutats necessiten reptes", ha conclòs, tot afirmant que "estem treballant en buscar l'excel·lència".

La idea l'ha llançat durant la seva intervenció a la jornada, però posteriorment ha assegurat que la proposta "és una utopia", que, en qualsevol cas, serveix per obrir el debat. "Per a Sant Fruitós, que té molt sòl industrial, tindria poca afectació, però per a Manresa seria decisiu", ha dit, tot recordant que a Pineda ja hi ha una escola de Manresa, La Flama, i que "tots els serveis de la urbanització es desenvolupen a Manresa". Vila ha explicat que ha comentat aquesta possibilitat amb veïns de Pineda, i que hi trobaria molt suport.

En qualsevol cas, Vila afirma haver posat la qüestió damunt la taula per "generar debat", amb la mirada posada en una potencial conurbació de Manresa, una proposta, la d'una àrea metropolitana a l'entorn de la capital del Bages, que ja ha estat argumentada de fa temps en diferents fòrums.

La declaració de Vila ha generat resposta ràpidament entre el Govern de Manresa i l'oposició i també al govern de Sant Fruitós. Ningú no s'ho ha agafat seriosament. Almenys no en públic. Però ha aconseguit el que volia: generar debat.

L'alcalde de la capital del Bages, Marc Aloy, que havia d'assistir a la jornada, però no ho ha pogut fer per un problema de salut, ha assegurat que calia prendre's la declaració de Vila com "un comentari irònic, no consensuat amb el govern" de la ciutat. L'alcalde assegura haver-se trucat amb el batlle de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, "i hem rigut".

Aloy, però, recorda que a l'entorn de Manresa hi ha una "àrea d'influència, amb una mobilitat extraordinària" que fa que "els municipis del voltant creixin a costa de Manresa", una ciutat que és "una gran prestadora de serveis" a les poblacions veïnes. "Però aquest és el preu de la virtut de ser capital", diu Aloy.

Sobre el debat d'una possible conurbació, Aloy assegura que és un debat "important, sobretot pel que fa al sòl industrial". Aloy posa l'exemple del País Basc, on municipis mancomunen el seu sòl per a ús industrial. Aloy recorda que els pobles de Sant Fruitós, Santpedor i Sallent disposen de molt sòl industrial i que "la riquesa que generen es queda en aquests municipis", mentre que d'altres de la comarca com Fonollosa, Navarcles o també Manresa, amb menys o zero disponibilitat de sòl per a indústries, "no poden disposar d'ingressos" per aquesta font. "La riquesa no està distribuïda de la mateixa manera i hem de treballar per veure com la podem repartir de manera més equitativa", apunta.

Alhora insisteix que si "durant vint anys no han pogut venir empreses i no han pogut créixer empreses de la ciutat és perquè faltava sòl industrial. I ara ho estem reconduint amb el Pont Nou i el Parc Tecnològic. Aquest és el primer pas perquè vinguin empreses". A més, afegeix que "el sòl de Manresa té prestacions que no tenen altres municipis, com poder oferir els treballadors per una qüestió de població, dos centres de recerca, grans hospitals, serveis culturals i esportius i universitats, que afegeixen valor afegit al sòl industrial de la ciutat".

L'alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, ha dit que el regidor Vila l'havia trucat just acabar la seva intervenció a la jornada per explicar-se. "M'ha dit que era un comentari sense més. Jo no hi era i no conec el relat, però a Sant Fruitós estem contents de saber que la capital ens veu com un municipi amb tant d'interès econòmic". Per a Batanés, el comentari de Vila "formarà part de l'anecdotari històric entre Manresa i Sant Fruitós. No em fa patir gens", i apunta que "per fer pujar el PIB de la ciutat hi ha altres maneres que tenen menys possibilitats de fracassar. Fórmules més pràctiques, amb un recorregut més llarg".

Sobre una possible àrea metropolitana, Batanés assegura que és una proposta "que ja vaig llançar el 2018, i que vaig parlar amb els alcaldes de Sant Joan de Vilatorrada i Manresa". "S'ha de debatre", diu l'alcalde que, amb tot, diu que "d'això a una forma directa de repartiment de riquesa hi ha un món. No conec casos d'intent de reequilibri teritorial que passin per un traspàs directe de riquesa. Per això hi ha les entitats supramunicipals", conclou.

Per a Ramon Bacardit, cap del grup municipal de Junts a l'Ajuntament de Manresa i cap de l'oposició al govern municipal, "és una broma dir que la qüestió del PIB s'arregla canviant els límits municipals. Els debats seriosos s'han de fer seriosament". Bacardit apunta que "nosaltres insistim des del minut 1 del mandat que Manresa té un problema de generació de riquesa". Manresa perdia el 2023 36 posicions en el rànquing català de renda bruta mitjana, segons s l’estadística dels declarants de l’IRPF per municipis de l’Agència Tributària. "Ho hem estat denunciant, i l'equip de govern no ho reconeix. Però avui el tercer tinent d'alcalde ho ha posat damunt la taula", diu Bacardit. "Ha reconegut que les empreses per venir-se a implantar a Manresa miren l'evolució de la renda i fugen". Per a Bacardit, sí cal apostar per la creació d'una conurbació urbana, que superaria els 100.000 habitants. "És un potencial que s'ha de treballar, com ja dèiem en el nostre programa", ha apuntat.

Per la seva banda, Anjo Valentí, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Manresa i cap del grup socialista a l'Ajuntament, ha afirmat que "una cosa és fer una proposta d'aquest tipus com a precandidat d'Impulsem i una altra és fer-ho com a regidor i tinent d'alcalde, i en aquest acte Joan Vila compareixia com a representant de l'equip de govern. Això és una proposta només seva". Segons Valentí, "el debat de fons en cap cas s'ha de fer en base el concepte trumpista d'annexionar-se res, sinó que el veritable debat és com Manresa capital pot esdevenir metropolitana amb consensos i aliances amb els municipis veïns, i no sols pel fet unilateral d'interès per tenir major PIB sinó per millorar la vida del conjunt dels seus habitants".

Consultat per aquest diari sobre aquesta qüestió, el president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández, ha preferit no fer cap comentari.

Subscriu-te per seguir llegint