Els negocis de Paiporta intenten recuperar la normalitat després de la dana: "Han passat coses terribles"

La dana va sorprendre la Gleise dins de la seva botiga, amb el seu fill de només 14 dies als braços. Tots dos en van sortir il·lesos, però el negoci va quedar completament arrasat. Un any després, assegura que aquell episodi li ha canviat la vida: "Han passat coses terribles, però també de molt boniques, i em vull quedar amb això", explica. Quatre mesos després del desastre, va reobrir poder la botiga de roba gràcies als seus estalvis, perquè, diu, encara no ha rebut cap mena d’ajut. Com ella, moltes altres botigues han tornat a aixecar la persiana, tot i que -com lamenta la Cristina, propietària d'una fruiteria al costat del barranc Poio- ho han fet amb molt d'esforç. D'altres, lamenta, ja no ho faran "mai més".

Aquest dilluns ha estat dia de mercat a Paiporta i els seus veïns han sortit a comprar a les parades i als comerços. Locals encara tancats, altres en obres i els que han aixecat la persiana totalment nous. Aquesta és la imatge de la nova quotidianitat del veïnat de la zona zero que contrasta amb la dels operaris treballant al barranc del Poio.

El negoci familiar de la Cristina va ser un dels afectats per la riuada del 29 d'octubre de fa un any. Els tres germans han renovat la fruiteria situada just davant del Poio. Han rebut ajudes per poder pagar part de la reforma, però tornar a arrencar ha estat molt dur. "Vam obrir al maig, per sort tenim una altra parada al mercat d'Alfafar i vam poder obrir al cap de pocs dies, hi vivim quatre famílies", ha exclamat la comerciant, que també van patir danys a les seves llars.

"Ens ha costat moltíssim, hem tornat a obrir el negoci perquè el meu germà és deu anys més jove si no no ho haguéssim fet", ha assegurat. De fet, la botiguera lamenta que molts negocis del municipi ja no han reobert pel cost que suposava tornar a començar. "No hi ha carnisseria, de forns n'hi havia sis o set i només en queden oberts dos", ha dit.

A pocs metres de la fruiteria, hi ha una clínica dental, on l'aigua va arribar fins a 3,40 metres destrossant tot el local. Charo Pérez, una de les treballadora i també veïna de Paiporta, ha explicat que es van poder salvar perquè la seva cap va decidir tancar el negoci unes hores abans de la tragèdia. "Ens ha afectat de ple, si Paiporta va ser la zona 0, la clínica nostra va ser la menys 0, el local va quedar completament destrossat, no va quedar absolutament res", ha indicat. També han hagut de comprar tot l'equipament i els aparells clínics, que tenen, diu, un cost elevadíssim.

En el seu cas, van estar vuit mesos a tornar a aixecar la persiana. "Hem tornat amb tota l'alegria del món perquè el poble s'ho mereix, els doctors hi van apostar per fer-ho tot nou i en les mateixes condicions que estàvem abans. Hem fet un gran, gran sacrifici", ha comentat.

"La dana m'ha canviat la vida"

La Gleyce, propietària d'una botiga de roba, situada també a escassos metres del barranc del Poio, la dana li va "canviar la vida". Va estar a punt de morir amb el seu fill nounat perquè la riuada la va enganxar dins del local. Ella assegura que encara la segueix afectant: "Ha passat un any, però són 365 dies de records, de dolor, també en tinc bons perquè he conegut persones molt bones, voluntaris, clientes que s'han tornat amigues, ens han passat coses molt lletges, però també coses boniques", ha expressat.

Amb molt de sacrifici i utilitzant els estalvis, ja que encara no ha cobrat les ajudes del Consorci, la Glyce remarca que ha pogut tornar a començar després de quatre mesos tancats. "Malgrat tot, estic molt agraïda a la vida, a Déu, per poder ser aquí i poder reobrir el meu negoci i estar amb el meu fill", ha tancat.