CaixaBank converteix Sant Benet en un plató per rodar una conversa de personalitats sèniors a Trobades Generació +

Preparar-se i planificar. Dues receptes simples, però plenes d'eficàcia, per afrontar l'últim tram de la vida. L'edat en què ja no es forma part del mercat laboral i hi ha un munt (cada vegada més, per l'increment de l'esperança de vida) de temps per omplir i fer-ho de manera satisfactòria. Preveure i projectar, dos consells que van ser ahir els motors de la conversa que van mantenir a la Sala Gran de Montserrat del monestir de Sant Benet de Bages l'escriptora Carmen Posadas, el doctor i catedràtic José Viña, el psicòleg Xavier Guix i la divulgadora del món de les finances Natalia de Santiago moderats pel periodista Xavier Sardà. Es tractava del primer rodatge de la sèrie de CaixaBank de contingut patrocinat "Trobades Generació +", que pretenia abordar la maduresa de la vida des de quatre òptiques diverses: la creativitat, la salut, la psicologia i les finances.

El projecte Generació+ vol acompanyar i ajudar les persones que tot just s'acaben de jubilar o que ho faran properament, amb continguts de valor, productes bancaris concebuts per a ells i una Cátedra de Divulgació Científica, desenvolupada per CaixaBank, VidaCaixa, Fundació laCaixa i un conjunt d'universitats, que té com a missió "el desenvolupament d'una societat que viurà més anys i que els ha de viure amb qualitat".

Després d'una desena d'esdeveniments en diversos punts de l'estat en un format de conversa entre Xavier Sardà i/o Olga Viza i un convidat d'honor, ahir el programa estrenava un nou format, el primer d'una sèrie que abordarà els diversos aspectes amb programes monotemàtics, i ho feia amb una conversa a cinc veus, que va deixar suculentes reflexions per a l'etapa que genera més interrogants de la vida.

L'acte, a porta tancada, només va ser seguit per l'equip de rodatge de la sèrie d'aquest contingut patrocinat (que es pot veure, de moment, al canal de Youtube de CaixaBank i a les xarxes socials de l'entitat bancària) i una desena de clients sèniors de la direcció territorial Catalunya de CaixaBank. I com a testimoni de la trobada, aquest diari.

Preparar-se i planificar

Preparar-se i planificar. Perquè la jubilació no ha de començar quan un deixa d'estar laboralment actiu, sinó molt abans. "Als 30 anys", va opinar De Santiago. Una edat que, van coincidir el doctor i el psicòleg, és quan el cos comença ja prematurament a envellir, un cop als 25 anys s'ha tancat l'etapa de maduració del cervell, va apuntar Guix. Als 30 anys, doncs, és quan amb poc esforç financer, va continuar l'experta en la matèria, "es pot fer molt, perquè el temps i l'interès compost juguen al teu favor". De joves, per tant, cal començar a pensar en el final de la carrera professional, tot i que l'educació financera en les noves generacions és encara escassa. Però hi ha solucions també per a qui hi comença a pensar-hi més tard, va avisar De Santiago, perquè avui, va dir, "hi ha productes específics per disposar d'una fiscalitat avantatjosa".

Si per a De Santiago l'edat de començar a pensar en la jubilació ha de ser primerenca, per al psicòleg Xavier Guix hauria de ser a l'entorn dels 50 anys. "És una bona etapa", va apuntar, "és quan la gent busca autenticitat, comença a pensar 'vull ser jo'". Per a Guix, és el temps de pensar en introduir en la quotidianitat activitats complementàries al treball. "Començar a tenir en compte aquelles coses que potser vas deixar de fer però t'agradaven. Se'ls ha de donar espai". El psicòleg recomana "ser conscient de com vius la feina", quin espai ocupa en la vida de cadascú, perquè quan deixi de ser l'activitat central no deixi un buit que no es pugui omplir. "La nostra cultura ha estat de fer per poder tenir, no per poder ser. I quan ja no queda el fer sorgeix un buit", va concretar.

Xavier Sardà, amb el seu estil tan recognoscible després de la seva llarga carrera a la televisió, va anar donant torns de paraula entre els convidats, dels qui va assegurar "estar gaudint" per la seva experiència vital i professional. "Hem de tenir una relació amb la maduresa que sigui des d'una visió optimista, però realista", va dir el comunicador. Perquè el cert és que la ciència ha permès obrir l'horitzó vital molt més enllà que el que havien viscut les generacions anteriors. I tot i que no és factible avui concebre que es pugui allargar la vida més enllà dels 115 o 120 anys, va assegurar el doctor Viña, hi ha pautes que poden fins i tot "revertir l'envelliment funcional, que no vol dir el cronològic", va afegir el metge. Pautes que formen part d'un "sentit comú refinat", com l'exercici, una nutrició acurada, un estil de vida que controli l'estrés i garanteixi un bon descans i suplements per acompanyar la dieta, que en el nostre segle ja no ha d'estar concebuda per créixer, sinó per "viure cent anys", va concloure.

Creativitat madura

En qualsevol cas, no hi ha edat per rendir-se. L'escriptora Carmen Posadas recordava que un autor com Giuseppe Tomasi di Lampedusa va escriure la seva única novel·la, "El gatgopardo", en la seixantena. Un exemple de creativitat en el moment de l'ocàs de la vida. Per a Posadas, cal "canviar de mentalitat, perquè anem a un món de vells". Segons l'escriptora "ens hem convertit en devots de la longevitat", en una època en què els avenços mèdics i el canvi general d'hàbits "ens han regalat vint anys de vida: avui els setanta són els nous cinquanta". Per a mantenir-se "jove, flexible", l'escriptora, que manté una periodicitat biennal en les seves publicacions literàries, cal "fer gimnàstica" a tots els nivells, perquè "el que no s'exercita es marceix".

Posadas va insistir que és necessari mantenir una rutina que, va assegurar, és "més eficaç que la voluntat". Hi va estar d'acord Xavier Guix, tot i que va apuntar que també s'ha d'aconseguir un "equilibri entre necessitats i possibilitats" per evitar el temut "i ara què?" un cop arriba la jubilació. "Descobrir-se de nou, tenir curiositat per explorar-se", va recomanar el psicòleg, una tasca no només destinada a l'autoconeixement, sinó també a com "planificar" l'últim terç de la vida des d'un punt de vista financer. Natalia de Santiago va insistir en dedicar estones a la salut financera personal, a fer "una gestió proactiva" de la jubilació, una feina per a la qual, va recordar, es pot comptar amb l'assessorament de professionals. Però és una necessitat, va assegurar, que cal adquirir com "un hàbit: dedicar-s'hi una estona cada setmana, i de seguida hi millores", tot i que aprendre finances "requereix un aprenentatge", per al qual, va afegir, "sempre s'hi és a temps de posar-s'hi".