"Si no s’adapta el model regulatori es frenarà el creixement econòmic i la transició energètica"

Josep Escolies, enginyer tècnic industrial i responsable de la xarxa de distribució d’Endesa a la Catalunya central, explica com la companyia afronta els reptes de la transició energètica amb una xarxa més digital, resilient i preparada per a l’autoconsum i l’electrificació creixent. Amb una inversió de 25 milions d’euros aquest 2025, Escolies destaca la importància de modernitzar les infraestructures per garantir el subministrament i el creixement econòmic del territori.

Quins són els principals reptes actuals de la xarxa?

El primer és garantir el subministrament sense interrupcions, tot i els fenòmens meteorològics extrems que cada vegada són més freqüents. També hem d’adaptar-nos a una demanda creixent: la societat s’està descarbonitzant, deixem enrere el gas i apostem per l’electricitat. A més, ara tenim nous actors —els particulars amb diversos sistemes d’autoconsum que poden generar excedents que van a la xarxa i empreses que generen la seva pròpia energia amb plaques solars— i això fa que la xarxa, que abans era unidireccional, hagi de funcionar en dos sentits.

Això requereix una forta inversió. Quines actuacions s’han fet a la Catalunya central?

Aquest 2025 hi destinem uns 25 milions d’euros, repartits en tres grans blocs. Uns 12 milions van a la construcció de noves línies i a la renovació d’infraestructures existents i digitalització; 8 milions a connexions de nous clients i nova infrastructa per a la connexió polígons industrials, i uns 5 milions al manteniment i la tala i poda de vegetació a l’entorn de línies elèctriques que passen pel bosc, inspeccions i reparació d’incidències.

La digitalització és clau, doncs. En què es tradueix per a l’usuari final?

Principalment en un servei més estable. Tenim un centre de control que opera les 24 hores i que, gràcies al telecontrol, pot detectar i aïllar una incidència en segons. Avui, un de cada tres centres de transformació es controla a distància, en els pròxims anys està previst finalitzar el pla de telemesura de tots els centres de transformació. També estem renovant els comptadors intel·ligents, que permeten al client conèixer el seu consum real i fer canvis a distància, com un canvi de potència.

Quin és l’àmbit territorial que gestiona la seva unitat i quines particularitats té?

Cobrim les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès, Osona, la Cerdanya, el Ripollès i part del Solsonès. És un territori molt divers: tenim zones clarament industrials, com el Bages o l’Anoia, i altres més turístiques i estacionalment exigents, com el Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès. La xarxa ha d’estar preparada per absorbir aquests canvis constants de demanda.

Un dels projectes destacats en aquest sentit és el del polígon del Pont Nou de Manresa.

Sens dubte. Manresa té la sort de tenir garantida la disponibilitat de potència que es va demanar pel polígon, de 22 megawatts, mentre que en altres punts la xarxa està saturada i no hi ha capacitat per connectar nous clients. En aquest sentit, el polígon permetrà donar resposta a noves indústries i garantir l’expansió del teixit econòmic de la ciutat. Ara, Manresa pot competir molt millor en l’atracció d’activitat industrial.

La saturació de la xarxa és un problema generalitzat?

Sí, afecta tot l’Estat. A la Catalunya Central estem al voltant del 96% de saturació, la qual cosa vol dir que queden pocs punts disponibles per connectar nous grans consumidors. Per això cal que l’Estat estableixi un marc regulador estable que permeti augmentar les inversions i garantir la capacitat de creixement. És important perquè, si no s’adapta el model regulatori, es frenarà el creixement econòmic i la transició energètica.

Aquest fet podria arribar a frenar el creixement econòmic de la regió central?

Sí, ja ens trobem casos d’empreses que necessiten més capacitat i no se’ls hi pot oferir. És un fre directe a la indústria i al desenvolupament econòmic i també a l’expansió de les renovables que ja estan demanant connexió. Per això defensem que les inversions siguin reconegudes i retribuïdes al mateix nivell que en altres països europeus. Si Espanya ofereix menys incentius per avançar en la descarbonització i l’elecrificació de l’economia que altres països, el capital se’n va fora. No és un problema de la regió central, s’està donant en zones d’arreu de l’Estat espanyol.

Com veu el futur de la xarxa elèctrica?

Soc optimista. El futur passa per una xarxa més resilient, digitalitzada i flexible, capaç de transportar no només energia sinó que també gestionarà informació. I és que gràcies a la digitalització, podrem detactar i resoldre incidències abans que el client les percebi, optimitzar el flux d’energia i integrar de manera eficient les fonts renovables, l’autoconsum i la mobilitat elèctrica, per posar alguns exemples. Hem d’aconseguir que qualsevol territori, industrial o rural, tingui les mateixes condicions de connexió i subministrament. Hem de tenir la capacitat de crear una xarxa preparada per al futur energètic de la Catalunya Central.