Eloi Hernàndez, president del Consell del Bages: «No permetrem que s’anul·lin les bonificacions de la C-16»

El director de Regió7, Josep Lluís Micó, conversa amb Eloi Hernàndez sobre les accions que impulsa l’ens comarcal en matèries com la reindustrialització de la comarca, les connexions viàries, el transport escolar, el programa de menjadors de les escoles i el nou servei de geolocalització de masies.

Què cal fer per afavorir la reindustrialització de la comarca?

Som la segona comarca que més creix en valor afegit anual de la indústria. Tenim les oportunitats, el territori, la gent, els agents, que tenen la voluntat de treballar en xarxa, però alhora hi ha handicaps, com la mobilitat, o la connexió amb l’àrea metropolitana. La línia en què creiem és la de les beques Innobages, de fer de nexe entre empreses i universitats. Ens hem d’especialitzar en innovació.

Ho tenen fàcil per alinear-se amb les grans administracions?

La Diputació ajuda sempre, finançant projectes i oferint tècnics per fer suport als ajuntaments. Amb la Generalitat és més complex, perquè la seva visió és més àmplia i metropolitana. I li’n posaré un exemple: s’impulsa el Pacte Nacional per la Indústria, però com a comarca l’hem d’aterrar al territori. Com a consell tenim el repte de crear un pacte intern, en aquest sentit. Al Consell, el meu equip i jo assumim el repte de liderar, sobretot en moments de dificultat al país i d’autoestima a la comarca. Però és un lideratge compartit, que alhora passa per estar atents a les oportunitats. No té sentit que el Consell actuï sol. Hem d’escoltar les associacions, els empresaris, Pimec, la Cambra...

Avui hi ha dos mantres que ressonen: la necessitat de conservar el talent i captar-ne de fora i la de guanyar sòl industrial. Com hi incideix el Consell?

Hem impulsat una nova eina per detectar sòl disponible i per esdevenir un espai de referència per trobar informació. Per al futur, i això és una opinió meva, haurem de preveure una gestió mancomunada dels polígons. Hi ha municipis que mai no podran tenir indústria, que és un font de recursos, i això és un greuge que no sé si a nivell comarcal tenim força per gestionar, però sí que ho hem de fer a nivell de país. Sobre el talent li diré que a la comarca tenim agents potentíssims, sobretot a Manresa, tant en innovació com en recerca. Les oportunitats hi són, i s’hi afegiran el nou edifici del coneixement, que connecta Althaia, universitats i administracions, i la Fàbrica Nova, que ha de fer justament això: retenir i atraure talent. Són passes que ens dibuixen un horitzó esperançador.

Encara que hi hagi els agents, que esmenta, creu que cal treballar per tenir un ecosistema més ben articulat per fer el conjunt del territori més atractiu?

Tenim el potencial, hi passen coses molt positives, però no tenim els vehicles ben canalitzats i falta creure’ns-ho. Altres comarques ho fan millor, perquè tenen un sol interlocutor que fa pinya. Nosaltres de vegades ens mirem de reüll i sovint ens falta humilitat, generositat i responsabilitat per remar tots a la una. En els projectes concrets ens posem d’acord sempre, com en la mobilitat, però ens falta una visió més àmplia per dir que la comarca va junta. Sempre passa alguna cosa que fa que un satèl·lit esquerdi la unitat i marxi.

Sobre la mobilitat, el president Illa va anunciar el desdoblament de la C-55 , un anunci que va ser molt celebrat.

Molt celebrat per segons qui. És l’opció més respectuosa amb l’entorn, però estem molt a l’expectativa de veure què passa. A la comissió de seguiment, per exemple, no hi participem els agents del territori., que necessita la C-55 i que s’acabi el peatge a la C-16. Des del consell hem insistit als tres últims Governs de la Generalitat que s’estudiés l’anul·lació de la concessió per incompliment de les clàusules inicials, però sempre se’ns diu que és inviable. Durant la passada legislatura es van aconseguir bonificacions molt celebrades, però insuficients, des del nostre punt de vista. Ara el president ens anuncia que es desdoblarà la C-55, però que això vol dir que s’anul·laran les bonificacions. Com a Consell, no ho permetrem, perquè el que ha de passar és que les bonificacions s’amplïin. El desdoblament no és un regal, sinó un dret, i també ho és que puguem passar per la C-16 sense pagar.

En quin moment està el transport escolar a la comarca?

No només no tenim millores, sinó que anem enrere. No s’avança en la modificació del decret de 1996 que regula els transports escolars. Ara mateix, els que s’han de traslladar quilometres per arribar al seu centre educatiu no tenen transport garantit; si en tenen, és perquè ho paguen els ajuntaments. En moltes comarques ho paguen les famílies, però també tenen una xarxa de transport públic potent. El Departament ens diu que no creem noves línies de transport no obligatori. És una situació dramàtica: hi ha municipis que han assumit sobrecostos del 200% d’un curs a l’altre.

A les escoles han dut a terme una campanya sobre els menjadors. Quina perspectiva hi ha?

El de menjadors és dels serves més grans que prestem des del Consell. Arriba diàriament a 3.000 infants que es queden a dinar en 29 menjadors escolars. I això amb canvis de model sobre valors nutricionals que afecten el que en molts casos és l’únic àpat saludable garantit dels nens amb pocs recursos. Ara tenim un servei amb producte ecològic, de quilòmetre zero, de molta qualitat. Potser cal millorar el procés, perquè les cuines són diferents, potenciar més els productes de la comarca, tot i que legalment hi ha obstacles. I també fer més pedagogia de les configuracions dels menús, fer-les més enginyoses.

Quina és l’aportació del Consell en matèria lingüística?

Tenim una emergència nacional i alhora una responsabilitat com a territori. El català és l’element més cohesionador, el que garanteix la igualtat d’oportunitats. Però està en risc i és urgent reflotar aquest eix. Per això aquest any hem destinat 80.000 euros més per a cursos de català d’acollida per a persones nouvingudes. A més, impulsem campanyes per al consum i el comerç de revisió d’establiments comercials; en farem 120 a Sant Joan, Sant Fruitós, Sallent i Sant Vicenç i hi oferirem cursos bàsics per atendre en català. També farem una campanya comunicativa per potenciar l’ús social del català, perquè s’entengui que és una eina de justícia social. Hem d’evitar que el català sigui un element que separi, i ens hi estem acostant.

Parlem del procés de geolocalització de masies.

Es una qüestió d’equilibri, perquè la gent que vivim lluny dels centres de serveis tinguem totes les opcions. Cobrim més de 5.000 elements a tota la comarca, perquè ens cal impedir que es marxi del territori i afavorir que més gent vagi als pobles i a les masies disperses. Perquè en una masia on s’hi viu el territori està cuidat.I perquè s’hi visqui, hi hem de facilitar-hi la vida. n