L’agroalimentari s’imposa més innovació i treball conjunt per afrontar el repte climàtic

Com congeniar la necessitat de ser sostenibles per afrontar amb valentia el canvi climàtic i continuar sent rendibles? Quines són les principals preocupacions del sector sobre l’efecte de la revolució del clima en les seves explotacions? En què cal avançar encara més profundament? Què hi pot fer l’administració? Aquestes van ser algunes de les qüestions que es van plantejar en el transcurs de la jornada «Planeta Agro, la veu del món rural» a la Catalunya central, impulsada per Agrobank en col·laboració amb el celler Abadal i amb l’organització de Regió7, El Periódico i Prensa Ibérica. La jornada, celebrada al celler bagenc Abadal aquest dilluns, va reunir quatre experts del sector agroalimentari que, des dels més diversos àmbits, van abordar el present i el futur del primari, clau per al país.

Valentí Roqueta, president de Roqueta Origen; Marta Arce, directora de l’Escola Agrària de Manresa; Antoni Trasobares, director del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya; i Miquel Bistué, responsable de Medi Ambient i tècnic del departament d’R+D+I de Mafrica van aportar, en una taula rodona que va conduir la periodista de Regió7 Queralt Casals, valuoses reflexions sobre aquestes qüestions, que van permetre un debat obert, a l’acabar la sessió, amb la cinquantena d’assistents a l’acte, en el transcurs d’un esmorzar que va acabar d’arrodonir la jornada.

Després de la presentació de la trobada a càrrec de la gerent de Regió7, Sandra Espinal, que va avançar els temes que s’hi tractarien, Valentí Roqueta va obrir les intervencions assegurant que «el sector agroalimentari és la columna vertebral del país». Una vocació que ha de basar-se en mantenir «una mirada llarga, i fer-ho amb fer i amb convicció», perquè «observar la tradició és l’ànima de la història». Un plantejament inicial a l’entorn del qual va desenvolupar-se la jornada. Perquè la pagesia sap d’on ve i quins són els seus reptes: «afavorir el relleu generacional, apostar per la innovació», va apuntar Marta Arce.

Uns objectius que s’han de desenvolupar en un entorn molt problemàtic, amb el canvi climàtic introduint cada dia nous reptes. «S’ha de ser atrevit i proposar maneres de fer diferents i a una major escala», va afegir Trasobares, que va detallar algunes de les accions que impulsa el centre que dirigeix, com la promoció de la recuperació de paisatges i de cadenes de valor que permetin que el negoci sigui viable. Trasobares va insistir al llarg de les seves intervencions que cal «un canvi de paradigma» i una governança que «aglutini l’interès particular i el general».

Innovar «amb voluntat, consciència i ajuda» són tres condicions de futur per a l’agroalimentari, va assegurar Bistué, per a qui es requereix «ampliar la mirada amb altres empreses del sector i els centres de recerca. I fer-ho amb voluntat, perquè és important l’actitud de voler fer les coses no només per compromís».

La integració del territori, del paisatge, va ser una qüestió recurrent al llarg de la taula rodona. «Enfoquem la sostenibilitat d’una manera holística, integral», va dir Valentí Roqueta sobre la seva experiència al celler Abadal.

El president de Roqueta Origen va insistir que és necessari fer un manteniment dels sols, «poder-los transmetre a les següents generacions», i fer-ho amb programes regeneratius, que en millorin la qualitat. No hi ha res de nou, en la feina a la vinya, perquè és una tasca basada en segles de coneixement i experiència, va venir a dir Roqueta, sinó que el que milloren són els processos. Sobretot aquells que van vinculats a la transformació del clima.

En aquest sentit, la gestió de l’aigua, va recordar Arce, s’ha convertit en una qüestió central, perquè estem abocats a períodes de sequera i a d’altres de pluges torrencials. Una situació que obliga a treballar en «una bona gestió de la recollida d’aigües i de la canalització a les finques». Per això és clau la ciència, va apuntar Trasobares, perquè «anticipa les tendències i suggereix a les empreses i a les administracions quines han de ser les estratègies». Trasobares va recomanar «diversificar» per adaptar la transformació climàtica a l’economia i viceversa. Un canvi del clima que «es retroalimenta», va afegir Bistué. Es requereix, doncs, «aconseguir una economia descarbonitzada, que avui ens la creiem a mitges», perquè l’adaptació al canvi, va insistir, «té un límit».

Sí hi ha més consciència sobre els reptes que ens imposa la natura, va dir Roqueta, i hi ha nous mecanismes per fer-ne proselitisme, com ho és, des del sector del vi, que «mai havia tingut tan prestigi com ara», l’enoturisme, una experiència cada cop més en voga que «ens permet compartir tots aquests continguts que estem abordant avui i establir una xarxa» amb els clients. Amb tot, es precisa una «aposta en una escala superior», perquè «s’ha d’anar a una dues marxes» més encara, ja que «el clima no ens espera», va apuntar Trasobares, convençut que «es pot fer més i a més nivell».

El paper de l’administració

En aquest context, la pressió europea és un element que hi rema a favor. «A l’Escola Agrària portem 30 anys parlant de producció ecològica, però ara hi ha una reglamentació i les normes generals ens condueixen cap a la sostenibilitat a nivell europeu», va asseverar Marta Arce. «Si la regla genèrica ens du cap aquí, al sector no li queda cap altre remei», va continuar, tot concedint que «s’ha guanyat molt en canvis de reglamentació i en política agrària».

I és que l’administració és clau en la transformació del sector cap a la sostenibilitat. «Hem de tenir les orelles obertes a allò que es necessita i donar-hi resposta. L’administració te l’obligació d’escoltar i ajudar», va aportar la directora de l’Escola Agrària. També cal que aboni «el marc legal per facilitar els escalats del sector privat, generar l’entorn per a les inversions», va afegir Antoni Trasobares.

Des del sector privat, Miquel Bistué va coincidir que l’administració «ha d’escoltar més per actuar millor», tot i que va reconèixer que ha col·laborat en modernitzar un sector «que tradicionalment no ha destacat en innovació». «Que sigui facilitadora», va afegir Valentí Roqueta, que va reclamar «menys burocràcia i més deixar fer». El president de Roqueta Origen va lamentar que «a Catalunya hi ha la tendència a legislar més que en altres llocs, amb lleis més restrictives per marcar perfil propi, i això no fa falta». L’administració, va concloure, «ha de posar el marc general i donar confiança als actors».