El Bages és la segona comarca on més va créixer l'economia entre el 2019 i el 2024

El Bages ha sabut recuperar-se de la caiguda sense precedents provocada per la pandèmia. I ho ha fet amb dades que la situen com la segona comarca del país que acumula un creixement més elevat entre els anys 2019 i 2024. En aquest període, el VAB comarcal s’ha disparat el 13,1%, només per sota de la Garrotxa (16,1%). Això són sis punts més que la mitjana catalana. La resiliència s’arrapa a dues propietats del territori: una és la seva força industrial, que li ha permès incrementar el seu VAB sectorial el 26,3%, per sobre de qualsevol altre territori del país. L’altra és la alta incidència de la immigració a la comarca, un factor que comporta un creixement econòmic indiscutible. Així ho ha defensat aquest dimarts al matí a la Cambra de Comerç de Manresa el professor Josep Oliver, autor de l’Anuari Comarcal de BBVA, que l’entitat presentava al territori, acompanyat de la presidenta de la Cambra, Sílvia Gratacòs, i el director e BBVA a la Catalunya Central, Robert Figuera.

L’informe de BBVA, que arriba a la seva 31a edició, ofereix una radiografia precisa de l’evolució econòmica de les comarques. En l’edició d’enguany, que recull dades del 2024, es posa de manifest l’embranzida agafada per Catalunya, pel territori central en el seu conjunt i pel Bages en particular. Si bé veníem d’una intensa caiguda al país del 12% del PIB per la pandèmia, els signes són ja globalment de recuperació. A Catalunya i al Bages en concret s’han fet bé els deures, apuntava Oliver.

L’impacte de la immigració

En aquest context, l’impacte migratori és clau. Més enllà de la retòrica populista de l’extrema dreta, «necessitem els immigrants», postul·la Oliver. Aquest és un «aspecte diferencial» de la bonança econòmica espanyola i també catalana, perquè els nouvinguts amplien el mercat de treball intern i estimulen el consum. Una dada, apunta Oliver: entre els anys 2018 i 2024, la pràctica totalitat dels 500.000 llocs de treball creats a Catalunya els han ocupat persones no nascudes a l’Estat. «Què hauria estat Catalunya sense aquesta entrada forana», es pregunta Oliver. Perquè la desaparició del mercat de treball dels baby boomers està al caure, i cal nova força de treball que no existeix a la piràmide de població local (es necessiten un milió d’immigrants en els propers deu anys, va apuntar el professor) per mantenir l’estabilitat i el creixement.

A aquest impacte cal sumar la fortalesa de la indústria local (que suposa el 30% del VAB del territori, 10 punts per sobre de la mitjana nacional), i especialment dels sectors extractius i energètics i de les manufactures, de sectors com l’agroalimentari, la fabricació de maquinària i la metal·lúrgia, puntals que sostenen una economia local no tan depenent dels serveis a les persones com en les regions catalanes costaneres. Així, mentre els serveis personals suposen aquí el 30% del VAB, al conjunt català el percentatge s’enfila 10 punts.

El territori s’aprofita de la bona dinàmica conjunta d’Espanya, on, insisteix Oliver, han canviat les condicions financeres de famílies i empreses. Una «solidesa» nascuda dels canvis promoguts després de la crisi del 2008, i que han permès exhibir un desendeutament que facilita fins i tot prestar diners a altres països. Un fet «insòlit». A més, les exportacions van com un coet, i a Catalunya ja suposen el 35% del negoci. «Sobra renda. Famílies i empreses generen més superàvit que les necessitats del sector públic», explica Oliver.

Les comarques

En detall, al Bages el VAB va créixer l’any passat el 5,2%, que se sumava al 21,7% acumulat en el període 2021-2023. Segons l’informe de BBVA, la millora del darrer exercici va estar motivat pel creixement del terciari (5,6 %), acompanyat per la fortalesa de la indústria (4,9 %) i els menors increments de la construcció (1,0 %) i del primari (0,1 %). Els resultats del terciari el 2024 van reflectir, continua l’anuari, el fort augment dels serveis privats (6,9 %), que van créixer per sobre dels col·lectius (2,7 %).

A la indústria, a l’increment del VAB de les branques energètiques (4,4 %) s’hi va afegir el de les manufactures (5,1 %), per l’impuls de l’alimentació (9,4 %), material de transport (5,8 %) i metal·lúrgia i productes metàl·lics (1,8 %). A la construcció, el modest creixement del VAB el 2024 (1,0 %) cal explicar-lo pel manteniment de les branques d’obra civil i la lleu caiguda d’instal·lació, demolició i altres especialitzacions (-0,1 %). En l’àmbit de l’edificació residencial, els 148 habitatges iniciats encara se situen per sota els 190 del 2019.

Al Berguedà, l’increment del 3,5 % del VAB, i tot i l’augment del 10,2% entre els anys 2021 i 2023, encara no ha permès tancar el cicle 2019-24 positivament: el VAB generat encara se situa un -1,7 % per sota el del 2019, segons descriu l’anuari. L’any passat es va experimentar una bona dinàmica en el terciari (4,9 %), el sector dominant amb vora el 59 % del VAB, mentre també creixien la construcció (1,2 %), la indústria (1,9 %) i el primari (0,9 %). L’avenç del terciari el 2024 va estar impulsat per l’empenta tant dels serveis privats (4,2 %) com col·lectius (6,7 %). En l’àmbit industrial, als registres de les branques energètiques (4,9 %) s’hi van sumar els més moderats de les manufactures (1,6 %), per la positiva dinàmica del VAB del material de transport (3,5 %), alimentació (1,7 %) i fusta, paper i arts gràfiques (1,0 %), mentre queia el tèxtil (-0,8 %). A la construcció, l’edificació residencial iniciava 35 habitatges, que ja superaven els 26 del 2019. Quant al primari, mentre el VAB de la ramaderia davallava d’un -1,9 %, el de l’agricultura creixia el 56,9 %.

Només cau el Moianès

Al Solsonès, el VAB generat ja supera els registres del 2019 pel 5,6%. Sobretot pels resultats de l’activitat del 2024, del 4,9 %. La indústria hi donava un impuls (3,9 %, amb un pes del 27,5% al VAB comarcal), i l’acompanyaven els serveis (4,7 %) i el primari (21,1 %), A l’Anoia, per la seva banda, l’avenç del 2,6 % del VAB el 2024, sumat al de la recuperació 2021-23 (9,4 %), encara no ha pogut recuperar del tot la caiguda del 2020 (-11,3 %), i se situa encara un -0,5 % per sota el del 2019. L’any passat van créixer els serveis (4,3 %), el principal sector amb vora el 61 % del VAB, mentre la construcció avançava moderadament (0,9 %). La indústria queia (-0,4 %) i el primari augmentava d’un 2,6 %.

El VAB de la Cerdanya va presentar un creixement del 4,7 % el 2024, un augment que després del creixement dels anys 2021-23 (un acumulat del 24,4 %), ha tancat el cicle 2019-24 amb un guany del 7,7 %. Els serveis (el sector dominant amb vora el 74 % del VAB comarcal) van créixer el 5,2 %, però també ho van fer la construcció (3,1 %) i la indústria (5,1 %) mentre es mantenia el primari (0,4 %).

A la resta de la regió, es registrava un guany global del VAB del 5,5%a l’Alt Urgell (el més elevat del conjunt de les comarques centrals) i un més moderat del 3,1% al Lluçanès, mentre el Moianès era l’única comarca del páis que retallava l’avenç del seu VAB, amb una caiguda de l’1,1%.

Tot i la bonança, el professor Josep Oliver reclama una millora de la productivitat i més inversió del sector públic en els serveis bàsics perquè, d’una banda, l’increment del VAB arrossegui a l’alça la renda per càpita i de l’altra perquè l’augment de la immigració redueixi el seu impacte en els serveis col·lectius. Receptes perquè la bona evolució macroeconòmica tingui també reflex en la microeconomia.

Subscriu-te per seguir llegint