L'estella forestal escalfa els poliesportius de Manresa

La transició energètica, aquest concepte que sona tan complex i llunyà, és una realitat tangible i molt pròxima a Manresa. I la seva protagonista no és una tecnologia futurista, sinó la mateixa fusta dels seus boscos. La transició ecològica ha pres forma aquest 2025 a Manresa amb la posada en marxa de la nova xarxa de calor que escalfa el Complex Esportiu Vell Congost i el Nou Congost.

Aquesta infraestructura innovadora s'alimenta de dues calderes, cadascuna de 1.600 kW en total, que operen exclusivament amb estella forestal, és a dir, petits trossos de fusta procedents de la neteja i el manteniment dels boscos circumdants. En utilitzar aquest recurs renovable, la ciutat aconsegueix reduir significativament les seves emissions de CO₂ en comparació amb l'ús de les antigues calderes de gas, unint en una acció transició energètica amb la prevenció d’incendis.

Un projecte d'estalvi i sostenibilitat

El canvi és notable, i no només en l'àmbit mediambiental. Segons explica Soledad Pérez, tècnica esportiva municipal, la millora en el rendiment és clara: “Hem millorat molt la quantitat d’aigua calenta i el rendiment de la calefacció”. Però el benefici més immediat per a les arques municipals és l'econòmic: es calcula un estalvi anual de 60.000 euros en la factura energètica, a causa de la substitució de les antigues i contaminants calderes de gas. Com subratlla Joan Collado, cap de secció de Xarxes i Ciutat Intel·ligent de l'Ajuntament de Manresa, es tracta d'una peça més d'un "model de ciutat que aposta per les energies renovables i per una gestió intel·ligent dels recursos".

El suport decisiu de la Diputació de Barcelona

Aquest ambiciós projecte no hauria estat possible sense el suport econòmic i tècnic de la Diputació de Barcelona (DIBA). La DIBA, que és l'organisme que dona suport i assistència als municipis de la província de Barcelona, té en marxa el Programa Renovables 2030, dissenyat per impulsar projectes d'energies netes a tot el territori. La nova xarxa de calor del Congost és considerada un projecte clau d'aquest programa. El cost total de l'actuació va ser d'aproximadament 1,4 milions d'euros, dels quals la Diputació de Barcelona va subvencionar gairebé el 90%, segons les dades del mateix programa. Aquesta injecció de fons ha permès que Manresa pugui avançar ràpidament en la seva transició ecològica.

A més de la biomassa, la ciutat ha instal·lat diverses plaques fotovoltaiques (panells solars d'autoconsum) en equipaments com les piscines Manel Estiarte Duocastella. Aquesta combinació de biomassa i energia solar no només assegura l'energia, sinó que permet reduir la dependència de combustibles fòssils i estabilitzar la factura energètica municipal en un context de forta volatilitat de preus.

Més enllà de la sostenibilitat: Pedagogia climàtica

Per a l'Ajuntament, la part més important no és només l'estalvi econòmic o la reducció d'emissions, que també, sinó que hi ha una funció pedagògica essencial. Joan Collado destaca la importància d'explicar als ciutadans, especialment als més joves, quin model de ciutat es vol construir amb aquests canvis. D’aquesta manera, la idea és que la ciutadania entengui que darrere de les calderes hi ha una aposta de futur: menys emissions, més gestió local dels recursos i més independència energètica.

El missatge arriba de manera clara als usuaris, segons confirma Soledad Pérez des del Vell Congost: “Quan expliques a la gent que l’aigua calenta dels vestidors ve de fusta dels nostres boscos, la reacció és molt positiva. Entenen que la transició energètica no és una cosa abstracta: és aquí, al seu pavelló, al seu camp de futbol”.

Amb tres grans xarxes de calor amb biomassa ja operatives, Manresa, de la mà de la Diputació de Barcelona, es consolida com un exemple de com els municipis poden impulsar una transició ecològica que sigui alhora beneficiosa per al medi ambient, econòmicament viable i fàcil d'entendre per a tota la ciutadania.