Catalunya creixerà un 3,1% el 2025, per sobre d'Espanya, segons BBVA

El servei d'estudis de BBVA estima que l'increment del PIB de Catalunya, el 2025, es podria situar al 3,1%, per sobre de l'avenç previst per al conjunt d'Espanya (3,0%). La solidesa de l'ocupació, el dinamisme del consum privat i el bon comportament de les exportacions de béns i de la indústria estarien sostenint l'activitat. Per al 2026, BBVA Research preveu una moderació del creixement fins al 2,3%. Amb tot, a finals del 2026 el PIB de Catalunya se situaria 13 punts per sobre del nivell del 2019. Si es compleixen les previsions, la taxa d'atur es podria reduir fins al 7,9%, situant-se molt a prop del mínim històric registrat el 2007 (6,5%), i es crearien prop de 195.000 llocs de treball al bienni 2025-2026.

Segons l'informe 'Situació Catalunya. Segon semestre del 2025' de BBVA Research, presentat aquest dimarts per Miguel Cardoso, economista en cap de BBVA Research per a Espanya, i José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya, el creixement de l'economia catalana continuarà sent sòlid el 2025, significativament per sobre de la resta de la zona euro i de la seva mitjana 1995-2019 (2,2%). Cap endavant, factors com la creixent fortalesa que mostra el consum de les llars catalanes, l'impuls de la inversió (particularment a la construcció), l'augment de la despesa en defensa a Espanya i Europa, el suport dels fons europeus, la moderació de la inflació, l'increment de les rendes salarials i la caiguda dels tipus d'interès continuaran recolzant el creixement. Tot i això, la incertesa en matèria de política econòmica i aranzelària i diversos colls d'ampolla suposen un risc per a les perspectives.

El tercer trimestre del 2025, el creixement de l'afiliació a Catalunya es va situar al 0,6% trimestral (CVEC). Les dades del 2025 anticipen una desacceleració marginal el quart trimestre, fins al 0,5%. Amb això, s'espera que, de mitjana, l'increment del nombre d'afiliats el segon semestre del 2025 sigui lleugerament superior a l'observat la primera meitat de l'any.

L'impuls dels serveis

Igual que en anys anteriors, el sector públic, el comerç i les activitats professionals continuen impulsant l'avenç el 2025, mentre que l'agricultura, l'energia, les indústries extractives i els serveis socials mostren un rendiment feble. La contribució del sector turístic sembla moderar-se, més en pernoctacions que no pas en el consum. Després d'augmentar un 22% el 2024, la despesa amb targetes d'estrangers a TPV de BBVA a Catalunya modera l'avenç, però creix un 6,5% a l'acumulat fins a l'octubre (+6,5% a Espanya). A més, les pernoctacions d’estrangers s’estanquen en el que portem de 2025. Aquesta evolució suggereix que la contribució del turisme al creixement del PIB regional serà menys intensa, com també passarà al conjunt d'Espanya.

S'observa una importància creixent en el consum en sectors que depenen de la demanda. La despesa presencial total —nacional i estranger— registrada a Catalunya a TPV de BBVA, o realitzada per clients de BBVA, va augmentar un 12,2% el 2024 i es desaccelera lleument, fins al 8,0%, en el que portem de 2025. En particular, l’augment del consum és més gran en compres realitzades en oci, supermercats, salut i bellesa, mentre que la despesa en electrònica cau i s’estanca la d’allotjament i viatges. Per part seva, les exportacions catalanes tornen a repuntar, recolzades en l'alimentació i els béns d'equip (+1,5% nominal fins al setembre, davant del +0,5% a Espanya), tot i que el sector de l'automòbil encara llasta el conjunt. La millora en els mercats de la resta de la UE i del món compensa la debilitat de França, Alemanya i, en menor mesura, els EUA. En els primers vuit mesos de 2025, les vendes exteriors en termes nominals superen en un 37% els nivells de 2019 (34% a Espanya) i, en termes reals, se situen 2,1 punts per sobre del nivell prepandèmia, davant del –0,9% en el conjunt del país.

A més, la indústria comença a mostrar símptomes de recuperació. Fins al setembre, l'IPI a Catalunya creix el 0,5% interanual, un ritme més baix que el del conjunt d'Espanya (+1,6%), però suficient per situar l'activitat 1,5 punts per sobre del nivell del 2019 (–0,2% a Espanya). Els béns d'equip i de consum mantenen un dinamisme més gran, mentre que els intermedis i energètics segueixen endarrerits. La incertesa sobre la política aranzelària podria perllongar la feblesa del sector, tot i que l'augment de la despesa en defensa a Espanya i Europa podria oferir un cert suport.

Avanç sòlid per sobre de la zona de l'euro

Entre els factors que recolzaran el creixement hi ha la caiguda en els preus del petroli, el to més expansiu de la política econòmica a Europa i una capacitat més gran de creixement del sector serveis, impulsada per la immigració, la inversió i els augments de la productivitat per hora. A més, es preveu que els salaris creixin per sobre dels preus, que la inversió no residencial i en habitatge reforcin la seva aportació a la demanda interna, i que l'augment de la despesa en defensa aporti un estímul addicional, amb beneficis potencials per a la indústria catalana.

En aquest context, la immigració continuarà sent un factor clau per al creixement de l'ocupació. Els fluxos migratoris es mantenen, cosa que permetrà que la població activa continuï augmentant el 2025 i el 2026. No obstant això, a Catalunya aquest creixement és menys intens que al conjunt d'Espanya entre els menors de 50 anys, mentre que s'accelera l'arribada de persones més grans de 60, cosa que podria tenir implicacions sobre l'estructura del mercat laboral regional.

En l'àmbit financer, la política monetària serà moderadament expansiva. En línia amb l'escenari presentat per BBVA Research fa tres mesos, el Banc Central Europeu (BCE) va retallar el tipus d'interès de dipòsits fins al 2% i és possible que obri una pausa prolongada contingent a l'impacte de les mesures aranzelàries i fiscals, augura l'informe. L'import dels crèdits hipotecaris per a habitatge augmenta un 39% a tot Espanya i un 38% a Catalunya. Tot i que s'espera que la reducció de tipus d'interès hagi acabat en aquest cicle, romandran en nivells relativament baixos, cosa que podria continuar impulsant el creixement de les noves operacions de crèdit, assegura el banc.

Pel que fa al sector immobiliari, els visats d'habitatge a Catalunya van créixer de manera menys intensa que la mitjana espanyola el 2023 i el 2025. Els vuit primers mesos del 2025, l'evolució també ha estat menys favorable, amb un descens interanual del 8,0%, davant l'augment del 7,6% registrat a Espanya. Com a conseqüència, es preveu una lleugera variació en el nombre d'obres acabades durant el 2025 i el 2026.

Fins al setembre del 2025, s'han licitat contractes lligats al NGEU i s'han concedit subvencions amb execució a Catalunya per valor de 5.255 milions d'euros: 2.376 milions d'euros en licitacions i 2.879 milions d'euros en subvencions. Aquest import equival a un 2,3% del PIB regional del 2024 (per al conjunt d'Espanya, l'import arriba al 3,4% del PIB).

Les recomanacions de l'informe

"Tot i que Catalunya es troba en una tònica d'expansió, encara afronta alguns desafiaments", apunta l'informe. "Les polítiques econòmiques dels Estats Units continuen sent font d'inestabilitat; no obstant això, el recent acord comercial amb aquest país estableix aranzels en línia amb allò que s'esperava i redueix la incertesa, cosa que podria beneficiar l'economia catalana", s'assenyala en l'estudi, que també alerta que l'avenç del turisme "sembla acostar-se als límits de capacitat, com sembla reflectir la desacceleració dels principals indicadors del sector". A més, tenint en compte que el preu de l'electricitat repunta des d'abril, això "pot afectar la competitivitat de les empreses i el poder adquisitiu de les famílies".

Per això l'estudi recomana "una inversió més gran per garantir uns costos elèctrics competitius i, amb això, preservar la competitivitat empresarial". Segons els autors de l'informe, "la manca d'habitatge assequible s'ha convertit en un coll d'ampolla important, tant per millorar el benestar de la població més jove com per atraure i retenir capital humà. L'escassetat de mà d'obra en determinats sectors també podria limitar el ritme d'expansió de l'economia catalana. Finalment, serà fonamental assolir acords que assegurin la sostenibilitat del deute autonòmic a mitjà termini".

L'estudi conclou que "amb una economia diversificada, un sector exportador sòlid i un teixit empresarial innovador, Catalunya compta amb marge per mantenir un creixement sostingut els propers anys. Si s'avança en la millora de la disponibilitat d'habitatge, la inversió energètica i la formació de capital humà, i s'aprofiten plenament els fons europeus, la regió podrà consolidar un desenvolupament més competitiu, sostenible i inclusiu".