IA i advocacia: convivència o competència?

Tot i que sovint ens creiem éssers suprems, la ment humana té limitacions evidents, entre elles, la capacitat d’emmagatzematge i processament d’informació. Per molt que llegim, investiguem o estudiem, resulta pràcticament impossible retenir tot allò que ens arriba i transformar-ho en coneixement útil i permanent.

És precisament en aquesta feblesa humana on la tecnologia, i especialment les eines d’intel·ligència artificial, han trobat el seu espai. El nostre ja conegut "ChatGPT" o, en definitiva, qualsevol altre assistent virtual, s’ha convertit en una eina capaç de respondre, en qüestió de segons, fins i tot a la pregunta més insignificant que se’ns pugui ocórrer. I si algun tret caracteritza a la societat d’avui en dia és la necessitat de la immediatesa, de disposar de la informació com més aviat millor.

El sorgiment de la intel·ligència artificial ha provocat una barreja de fascinació i temor. Es va estendre la idea que aquesta tecnologia comportaria una reconfiguració profunda de moltes professions, o inclús la seva desaparició per innecessària, i l’advocacia no n’ha estat cap excepció. Segurament no és erroni generalitzar l’habitualitat en la qual es troben els despatxos avui en dia on acudeixen clients amb documents elaborats per intel·ligència artificial, recomanacions, consells o afirmacions sobre els drets que tenen reconeguts.

Ara bé, no es tracta de restar mèrit a una eina que, ben utilitzada i amb uns objectius clars, pot resultar extraordinàriament eficaç per optimitzar temps i processos. El risc apareix quan es dona per certa tota la informació que genera sense la deguda validació per un professional de l’advocacia (de carn i ossos). De fet, una de les virtuts del mateix assistent és la seva transparència, admetent obertament que pot oferir dades inexactes, incompletes o facilitar informació totalment errònia.

L’advocacia és una professió essencialment humana, que treballa per defensar els interessos de les persones, escoltant-les, assessorant-les i interpretant no només els fets, sinó també les emocions, el context i els valors que hi ha al darrere de cada conflicte. Molts litigis requereixen empatia, sensibilitat moral i una lectura del context social que cap algoritme pot reproduir.

La intel·ligència artificial pot ser una aliada de la professió, aportant agilitat, precisió i noves eines de treball. Però allò que diferencia l’advocat o advocada és la seva capacitat d’empatitzar, interpretar i adaptar-se a la realitat humana. Si l’advocacia ha sobreviscut des de l’antiga Roma fins als nostres dies, no serà la IA qui la faci desaparèixer, sinó una nova oportunitat per reafirmar-ne l’essència: la defensa dels drets de les persones des d’una perspectiva humana, ètica i resolutiva.