Brussel·les obre la porta a més fusions bancàries per reforçar la integració europea

La Unió Europea ha començat a preparar el terreny per a un nou impuls a les fusions bancàries transfrontereres. Així ho va deixar clar Alexandra Jour-Schroeder, directora general d’Estabilitat Financera (DG FISMA) de la CE, al III Fòrum Financer de Prensa Ibérica que va tenir lloc ahir al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, en advertir que, malgrat la solidesa actual del sector, el sistema financer europeu continua sent «massa fragmentat» per afrontar els reptes de la dècada vinent.

Segons la responsable comunitària, els bancs europeus es troben avui en una posició robusta, amb nivells de capital elevats, liquiditat folgada i una morositat reduïda a l’1,8%. La rendibilitat també ha millorat i el mercat ha començat a reconèixer aquest avanç mitjançant valoracions més altes. No obstant això, Brussel·les considera que aquesta evolució positiva no és suficient. El continent, va afirmar, necessita entitats «amb major escala i capaces d’operar a través de fronteres» si vol finançar projectes industrials estratègics i competir enfront dels gegants globals i els nous actors digitals.

Mercat bancari únic

La Comissió constata que Europa continua lluny d’un veritable mercat bancari únic. En comparació amb els seus rivals internacionals, les entitats continuen sent més petites, menys rendibles i amb costos de capital més alts, la qual cosa acaba encarint el finançament per a empreses i consumidors. «El moment ha arribat per avaluar a fons la competitivitat del sector i avançar en la seva integració», va anunciar. Brussel·les ja ha iniciat consultes amb el sector i preveu presentar les seves conclusions al 2026.

El diagnòstic comunitari coincideix amb un moment de forta transformació tecnològica. La irrupció de fintech, neobancs i nous sistemes de pagament està accelerant la competència i obligant les entitats tradicionals a invertir ingents recursos en digitalització, ciberseguretat i resiliència operativa. Per a Jour-Schroeder, la resposta no pot ser una altra que guanyar grandària: només bancs prou grans podran absorbir aquests costos i competir en un mercat cada vegada més globalitzat. El suport a les fusions encaixa amb l’altre gran front obert per la Comissió, que és la creació d’una autèntica unió de l’estalvi i la inversió (SIU, per les seves sigles en anglès).

Brussel·les vol mobilitzar capital europeu per finançar la transició verda, la digitalització i la defensa, i per a això necessita institucions amb múscul suficient per canalitzar recursos a llarg termini. L’organisme ha llançat iniciatives com comptes paneuropeus d’estalvi-inversió, una estratègia d’educació financera i un paquet per reforçar els sistemes de pensions complementàries, tot amb un objectiu comú: convertir al ciutadà en inversor i augmentar la disponibilitat de capital estable.

A aquesta agenda se suma la recent proposta d’integració dels mercats de capitals, presentada la setmana passada, que pretén eliminar barreres reguladores, revitalitzar la titulització i reforçar la supervisió europea. La Comissió aspira a un mercat financer més homogeni, on el finançament pugui fluir sense friccions i on les entitats puguin operar sense les limitacions actuals.

Sota el títol de «Les noves formes de competència de la banca», el III Fòrum Financer de Prensa Ibérica, va tenir lloc ahir dijous, al Palau de Congressos de Catalunya, organitzat per El Periódico i el vertical econòmic del grup, ‘actius’, amb el suport de la consultora Grant Thorton i el patrocini de CaixaBank, BBVA, Ibercaja, Cajamar, Arquia Banca, CBNK, Myinvestor i Trade Republic.