Inversions i territori

S’acaba de fer públic l’informe «La metròpolis de Barcelona: invertir, treballar i viure. 2025», elaborat per la Cambra de Comerç i l’AMB. En la introducció es descriu l’àrea metropolitana de Barcelona, constituïda per 36 municipis que aglutinen 3.350.00 habitants; un 42,4% de la població catalana. Més de la meitat del PIB català es concentra a l’àrea metropolitana (55,7%); com el 58% de les empreses de sanitat i serveis socials de Catalunya i també el 55% dels serveis a la producció. En canvi, té una menor presència d’empreses en el sector industrial i de la construcció. En nombre de llocs de treball representa més de la meitat de les afiliacions de Catalunya, que treballen sobretot a grans empreses (de 250 i més treballadors).

Segons l’informe, el nombre de filials estrangeres a Catalunya augmenta en 347 el 2024, fins a les 9.602 (+3,7%). El 86% d’aquestes s’ubiquen a les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès occidental i Vallès oriental. El 2024, el nombre d’startups al barcelona&catalonia startup hub amb 2.285, duplica el de fa vuit anys, com el volum de facturació. Barcelona se situa com la 6a. ciutat preferida per ubicar una nova startup a Europa.

Barcelona és la 8a ciutat europea en atracció d’inversions tecnològiques internacionals en el període 2015-2024. I és l’única ciutat de l’estat que es troba en el rànquing Emea en captació d’inversió global en salut 2012-2023. I ocupa la posició 12. I pel que fa al subsector healthtech, escala 3 posicions fins a la 9a, per davant de Copenhaguen, Amsterdam i Zurich.

Aquestes espectaculars dades macro de l’AMB, no entren en la problemàtica social que oculten pel que fa a la majoria d’assalariats, sigui pel nivell salarial com pel cost de la vida i l’habitatge. No m’aturaré avui en aquestes contradiccions, sinó en una altra: la territorial. No soc dels que qüestionin el paper tractor de Barcelona pel conjunt del país i me n’alegro dels èxits de la seva zona d’influència més propera. Ara bé, des d’un punt de vista de sostenibilitat econòmica del model, la hiperconcentració pot acabar tenint un efecte bumerang sobre la mateixa capital.

Aquest dimarts passat el Govern ha aprovat l’estratègia de captació i ampliació d’inversió estrangera amb l’objectiu d’arribar als 6.000 milions d’euros fins al 2030, materialitzant 600 projectes amb un impacte associat de 45.000 llocs de treball i la fita d’arribar a les 10.000 filials estrangeres a Catalunya.

El nou pla s’articula al voltant de la priorització de mercats clau i de sectors prioritaris. Es contemplen els Estats Units i la Xina, com a grans potències globals consolidades, i es vol consolidar Alemanya, França, el Regne Unit, els Països Baixos i Bèlgica, com a potències europees. A més, es tindrà en compte el Japó, l’Índia i Corea del Sud, mercats asiàtics estratègics.

L’estratègia vol consolidar un model de país basat en la industrialització, la digitalització i la transició sostenible. Es vol que un 50% de la inversió captada sigui de tipus industrial. I es posa l’accent en sectors en què Catalunya és líder industrial (l’automoció i la mobilitat sostenible, l’alimentació, els semiconductors i la química), que contribueixen a la digitalització de l’economia (tecnologies com la intel·ligència artificial, les TIC i la quàntica, a més d’indústries com la de l’espai, l’audiovisual i els videojocs); els vinculats a la salut i les ciències de la vida (medicaments crítics; les tecnologies sanitàries o la biomanufactura) i els que contribueixen a la sostenibilitat (les energies renovables, l’economia circular i la descarbonització).

I aquí ve on l’estratègia de Govern sembla abordar la contradicció territorial que assenyalava quatre paràgrafs més amunt. Que a l’AMB totes li ponguin, està molt bé, però, fins a cert punt. Sense una redistribució de la pluja d’inversions ens encaminarem a una Catalunya encara més dual territorialment. I ja en som massa de duals, en altres àmbits. Per això, que hi figuri en el paper del Govern, que el 50% de la inversió i l’ocupació cal que es materialitzin fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, és un senyal. Però que haurà d’anar acompanyat de fets per ser creïble.

En l’informe de la Cambra s’assenyalaven quatre nodes forts de l’AMB, el que seria el primer cinturó de Barcelona: el Delta del Llobregat, l’Eix Llobregat, el corredor B-30 i el Besòs. A continuació d’aquest primer cercle hi hauria la resta de la regió metropolitana, des del Garraf al nord el Maresme, que ja fa temps estan esdevenint una zona d’esponjament de l’AMB. Llavors, la pregunta que ens fem els mortals de la Catalunya central de la circumscripció barcelonina és si aquesta directriu del 50% d’inversió fora de l’AMB, serà treballada a fons per l’àrea de captació d’inversions d’ACCIÓ. Sobretot quan es constata l’esforç de preparació de sòl industrial i tecnològic i d’excel·lència universitària que estan fent ciutats com Igualada, Manresa i Vic.