La facturació de les empreses de Manresa augmenta de 260 milions en un any

Les empreses privades de Manresa van tancar l’any 2023 (l’últim amb dades dipositades al Registre Mercantil disponibles) amb un total de 2.650,367 milions d’euros de facturació,260 milions més que l’any anterior, l’11% d’increment, segons l’estudi «Estructura empresarial del Bages 2025», que elabora l’Ajuntament de Manresa.

En relació al 2022 i per sectors, el major impuls va venir donat pel creixement dels serveis, que van sumar 115,7 milions més d’euros, el 10,21% més. La construcció i el primari, amb un menor pes global en l’economia local, van experimentar creixements encara més elevats, del 27,5% i del 18,88%, respectivament. La indústria és el que va experimentar un menor creixement percentual, del 7%, amb 73,2 milions d’euros més.

La ciutat va tancar el 2023 amb un total de 1.379 empreses, de les quals 110 eren societats limitades (el 8%). En un any, la capital del Bages va sumar 28 empreses més, gràcies a l’impuls de la petita i mitjana empresa. Segons la radiografia de l’estudi elaborat per l’Ajuntament, la ciutat havia incrementat de 5 el seu número de societats amb més de 10 milions de facturació, fins a 40, i havia reduït en dues dècimes el nombre d’empreses anteriors a 1970.

El sector amb més pes a la ciutat continuava sent el d’altres indústries manufactureres (el 13,3% del total), on s’inclou l’activitat de Joyería Tous, la primera empresa de Manresa i la tercera del Bages per facturació, amb 336,1 milions d’euros. El llistat de les 10 empreses que més facturen a la ciutat el completen Constructora del Cardoner (142,3 milions), Ausa Center (131,5), Maxion Wheels (80,5), GCT Plus (74,3), Funderia Condals (57,5), VC Umfortehcnik 2012 (52,1 milions), Oliva Torras (41,7), Elèctrica Guixés Energia (38,9) i Kids & Us (37,7).

Entre les deu primeres empreses de més facturació al Bages, només figuren Tous i Constructora del Cardoner. La capital del Bages aporta 78 societats al rànquing de les 250 empreses que més facturen a la comarca, 45 són de Sant Fruitós i 18 de Santpedor. Els altres municipis amb més empreses al llistat són Sallent (16), Sant Joan de Vilatorrada (12), Avinyó (9), Cardona (8), Sant Salvador de Guardiola (7), Artés (6) i Castellgalí (5). Entre aquests 10 municipis sumen 204 de les 250 empreses de la comarca que més facturen.

Manresa-Sant Fruitós

En total, les empreses privades del Bages van tancar l’exercici 2023 amb una facturació de 8.640,8 milions d’euros, el 5,5% més que l’any anterior. Manresa i Sant Fruitós concentren el 48,7% de la facturació comarcal, cinc dècimes més que el 2022, però per sota del 51,1% que suposaven els anys de la pandèmia. El 2020 i 2021, segons es desprèn dels anteriors informes, l’impuls de sectors del terciari com la venda d’equips TIC i electrònics per a consum domèstic (el Pla de Bages suposa el 95% del volum de negoci del sector a la comarca), així com dels serveis auxiliars a les empreses (el 92% del negoci està al Pla de Bages) explicarien parcialment aquest increment puntual d’aquells dos anys.

Millora global

Segons el regidor d’Empresa, Turisme i Coneixement, Joan Vila, tot i que els resultats del 2023 encara tenen l’empremta de la sotragada de la covid, en línies generals milloren els de l’exercici anterior. «Es nota que les empreses han fet un gran esforç en finaçament», destaca el regidor. Amb tot, alerta de la concentració al primari de la comarca, un sector molt condicionat pel clima, la competència i, com es veu aquestes setmanes per la salut animal. «Que tinguem un elevat pes de la indústria és bo, perquè és molt resilient, però cal estar en la dinàmica de creixement del sector», diu Vila, que apunta la falta de relleu a la pime i la necessitat der mantenir la inversió com factors claus per continuar amb el bo, basat, en bona part, diu, per la diversificació de les activitats.

Amb tot, Vila apunta que tot i el notable increment de la facturació tant a Manresa com al Bages, «la qüestió és l’evolució del marge, i el 2023 encara estàvem molt tensionats per l’encariment energètic». «L’important no és la foto que ens dona l’estudi, sinó com evoluciona aquesta foto al llarg del temps», conclou.

Mon Culleré, tècnic municipal i autor de la sèrie d’estudis de sobre estructura empresarial comarcal, destaca el fet que «el Bages mai no està per sota de la mitjana en res», mentre que Lluís Vidal Sixto, regidor de d’Ocupació i Emprenedoria, apunta que que si bé la facturació creix, l’augment de l’ocupació no presenta tan bons registres. «Però ja signo que els increments siguin constants», explica. Sixto destaca també l’evolució de l’exportació, que ja practica un terç de les empreses. «La sensació general és que les empreses estan fent bé els deures», diu Sixto, que assegura que, en aquest context, l’Ajuntament de Manresa ha de col·laborar en la bona dinàmica aportant sol industrial i impulsant la formació, aspectes en els quals la ciutat té projectes actius (com les universitats) i en cartera (com el nou polígon del Pont Nou o la Fàbrica Nova). «La recerca crea un ecosistema que retroalimenta l’empresa», afegeix Vila, «i això afavoreix que les empreses vulguin implantar-se al territori».

Subscriu-te per seguir llegint