ICL suspèn el projecte previst a Sallent per fabricar material per a bateries elèctriques

Sallent no tindrà finalment la planta de càtodes per a bateries elèctriques que havia anunciat el grup ICL el passat mes de gener, i que havia d’ubicar-se a les antigues instal·lacions mineres de la companyia al municipi bagenc, que van tancar la tardor del 2020. La multinacional israeliana preveia establir una joint venture amb la xinesa Shenzhen Dyanonic per impulsar el projecte. La decisió de no donar continuïtat al negoci de material catòdic, que també afecta el projecte previst per ICL a Saint Louis, als Estats Units, es pren després d’una revisió acurada de la dinàmica canviant del mercat i reflecteix l’impacte dels canvis recents en les polítiques governamentals, inclosa la finalització de la subvenció del Departament d’Energia dels Estats Units o la falta de suficients suport econòmic en el cas d’Europa, segons ha pogut saber aquest diari.

En el cas dels Estats Units, el govern de Donald Trump ha avortat les ajudes al vehicle elèctric impulsades per l’Administració Biden. Quant a Europa, per al Projecte de Sallent es va sol·licitar una ajuda per a un Innovation Fund, de 140 milions d'euros, però el passat 3 de novembre es va comunicar que ICL no n’era adjudicatari. A més, els costos d’inversió i operació, combinats amb els preus baixos actuals del mercat, i sense el suport d’aquestes ajudes, han portat la joint venture a concloure que el projecte actualment no és viable.

A més, el govern xinès ha anticipat limitacions a la transferència de tecnologia. El passat 9 d’octubre, el Ministeri de Comerç i l’Administració General de Duanes d’aquell país van anunciar que s’implementaven controls d’exportació en articles relacionats amb bateries de liti, materials de càtode i materials d’ànode de grafit. Una mesura que entrava en vigor el passat mes de novembre, amb l’objectiu de salvaguardar la seguretat i els interessos nacionals, segons va destacar el govern xinès.

A la recerca d’una alternativa

Tot i la suspensió del projecte inicial, ICL segueix apostant per la comarca del Bages i, segons ha pogut saber Regió7, continua treballant colze a colze amb els governs català i espanyol per trobar algun projecte alternatiu per al territori que permeti ajudar a posar en valor l’espai industrial i tota l’àrea. En aquest sentit, ja s’han produït alguns contactes amb ambdues administracions, mentre ICL planteja organitzar una taula de treball per avançar en la solució. Per al grup israelià és important definir altres negocis alternatius en la seva cadena de valor. Per tant, la decisió permet obrir alternatives a altres inversions amb aquest pressupost.

La fàbrica, que s’havia de situar en l’avantguarda tecnològica pel que fa a l’elaboració de materials per a bateries, estava previst que se centrés en la producció de càtodes, components essencials per a les bateries d’ions de liti, elements de gran rellevància perquè s’utilitzen en vehicles elèctrics i dispositius electrònics.

Amb el projecte, Sallent havia de convertir-se en un referent d’innovació i sostenibilitat arreu, i un element clau en la cadena de subministrament de la indústria de l’electromobilitat. A més, la planta havia de suposar un pas crucial en la transició energètica catalana per encapçalar la revolució verda a Europa.

El projecte comptava, a més, amb l’aval de la Generalitat, ja que complia els requisits per ser considerat «estratègic» per al país. És a dir, ser una inversió superior als 20 milions d’euros amb capacitat de generar ocupació i d’oportunitats concretes a nivell de l’ecosistema local de proveïdors, Una fórmula que havia de permetre a la multimilionària inversió una agilització en els terminis administratius per part de la Generalitat

Segons va declarar a aquest diari el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, la instal·lació de la fàbrica a Sallent, havia de ser un projecte «clau» per a Catalunya (i també en la línia dels propòsits del Govern en matèria industrial) per complir amb la directiva europea per acabar amb els cotxes de combustió i per electrificar la indústria.